Dimecres passat però, ja va ser el súmmum de l’esperpent: en un mateix dia vam aguantar més de tres hores d’un membre del Congrés, que no només no hi hauria de ser, sinó que a més va tenir tot el temps a la seva disposició per no aportar ni una sola idea a la problemàtica sanitària i econòmica que es pateix a l’Estat. Però sí dir una barbaritat darrera l’altra.
L’aportació d’Andrea Levi, també al mateix dia, no deixa indiferent a ningú, però segur que en cap cas com a discurs coherent i preparat com seria d’esperar de la Consellera de Cultura, Turismo y Deportes del Ayuntamiento de Madrid, també portaveu del grup municipal del PP.
Tinc els meus dubtes sobre si no seria millor directament ignorar a aquesta gent, encara que sigui per mostrar el que no hauria de ser, ja que finalment acabem difonent el seu discurs, que, lluny de donar exemple, posa de manifest el tipus de “gent” que hi tenim al Congrés.
Catalunya Plural, 2024 
