Vam anar a veure una casa a Madrid i la propietària ens parlava d’una forma totalment racista. Deia que érem del tercer món, que no érem europeus i que la nostra cultura no era com la seva”. Ho explica Moussa Al Jamaat, periodista sirià refugiat a Espanya. Va arribar el maig de 2019 amb la seva dona embarassada i, després de passar per una llar administrada per organitzacions d’ajuda a refugiats, va haver d’enfrontar-se a la tasca de buscar un habitatge.
Al gener d’aquest mateix any va començar la recerca d’un lloc per poder viure amb la família. En aquest moment, Moussa va topar de cara amb el racisme, cosa que les persones migrants senten d’una manera palmària a l’hora d’intentar accedir a un habitatge. Així ho reconeix l’informe Es lloga? Racisme i xenofòbia en el mercat de lloguer, elaborat per l’Asociación Provivienda, organització referent en la lluita per l’accés a l’habitatge. A la feina, finançat per la Direcció General d’Inclusió i Atenció Humanitària de la Secretaria d’Estat de Migracions del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, l’ONG aborda la problemàtica de la discriminació cap als i les migrants, especialment aquells que han nascut fora de la Unió Europea.
L’objectiu, a més de la visibilització, és “suggerir alternatives des de les polítiques públiques”, explica Eduardo Gutiérrez, director general de Provivienda. Durant l’elaboració de l’estudi han fet 1.836 trucades per interessar-se per anuncis de lloguer reals per part tant d’una persona autòctona com d’una estrangera.
Un altre grup de trucades han estat realitzades a immobiliàries presentant-se com propietaris o propietàries d’un habitatge que demanava de manera explícita que la seva propietat no fos llogada a persones migrants. Aquestes van ser algunes de les respostes rebudes per part de les agències immobiliàries: “En l’anunci no podem posar-ho però vaja, a les visites veiem qui ve i fem cribatge”; “No et preocupis perquè nosaltres tampoc volem estrangers”; o “és que qualsevol et munta un narco-pis, perquè aquí la marihuana està causant estralls”.
El resultat de l’estudi de Provivienda és clar: set de cada deu immobiliàries contactades van acceptar les condicions dels supòsits propietaris i la discriminació cap a estrangers. De les restants, explica l’organització, “una àmplia majoria accepta altres formes més subtils de discriminació, com sol·licitar un major nombre de garanties addicionals a les persones d’altres països”. A aquesta petició d’excés de documentació o a l’increment de les garanties addicionals, se li sumen enganys sobre la disponibilitat d’habitatges o la presentació de clàusules abusives.
Excuses que coneix bé Moussa Al Jammat i que va haver de suportar durant els dos mesos que va durar la cerca. A això es va sumar la desídia de l’ONG que havia de donar-los suport. Finalment, va ser la Fundación por Causa l’organització que va ajudar a Moussa i altres periodistes refugiats a trobar un lloc en el qual començar una nova vida a Espanya. De manera indirecta, també van sentir la xenofòbia: “Vam començar a trucar a tots els pisos que vèiem perquè si no ells es quedaven al carrer. Ens trobàvem racisme en cada trucada”, expliquen. Finalment, el març d’aquest any, van trobar una casa a la qual poder viure.
Una “manera de vida” no escollida
“[Els contagis] s’estan produint, entre altres coses, per la manera de vida que té la nostra immigració a Madrid”. A mitjans de setembre, la presidenta de la Comunitat de Madrid Isabel Díaz Ayuso assenyalava directament a les persones migrants de la capital espanyola i posava el focus en la seva forma de viure. Unes característiques vitals no elegides que desemboquen en un amuntegament residencial -disposar de menys de 10 m2 per persona a la llar- que arriba gairebé el 19% dins el col·lectiu migrant, mentre que la mitjana nacional se situa al voltant del 5%, assenyalen des de Provivienda a través de les dades d’Eurostat.
Les baixes taxes d’ocupabilitat, la bretxa salarial i la temporalitat laboral, unides a aquestes barreres racistes a l’hora d’accedir a un habitatge, aboca les persones estrangeres a aquest “mode de vida”. Segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) la taxa d’atur entre la població estrangera arriba al 25%, mentre que la de la població nacional no arriba al 14%, i els seus salaris solen ser de mitjana 675 euros menors. A més, la temporalitat el 2019 va ser del 88,5% segons l’Observatori de les Ocupacions.
Aquesta situació provoca que el periodista Moussa Al Jamaat, la seva dona i la seva filla acabada de néixer hagin de compartir habitatge amb una altra família refugiada, ja que no poden fer front al cost complet de l’habitatge. En total, quatre adults i tres nenes conviuen en el mateix espai.
Oportunitats que s’obren
Des de l’organització valoren “d’una forma molt positiva” la limitació dels preus del lloguer proposada pel Gobierno del PSOE i Unides Podem: “Tot el que serveixi per millorar la capacitat que tenim d’enfrontar-nos a les tensions del mercat de lloguer, és benvingut. Però aquesta mesura, per si sola, no serveix a les persones migrants”, expliquen. El director general Eduardo Gutiérrez creu que “l’anunciada Llei de Dret a l’Habitatge, així com l’augment en els pressupostos generals de l’Estat en polítiques públiques són una bona oportunitat”.
Per complementar la mesura, sol·liciten una legislació que impedeixi la discriminació per qüestions de raça i un codi de bones pràctiques que comprometi les companyies immobiliàries a garantir el respecte als drets humans.
Aquest article s’ha publicat originalment en castellà a La Marea
Catalunya Plural, 2024 
