Com afecta el sindicat i als treballadors la crisi sanitària?
La situació és molt complexa i com a sindicat lluitem per donar una resposta satisfactòria a totes les treballadores i treballadors que pateixen aquesta situació complicada. Ara bé, tot i les dificultats, com a sindicat estem fent el nostre treball i la nostra dinàmica a nivell intern. Fem, per exemple, eleccions sindicals allà on es pot. En afiliació, malgrat tot, seguim creixent mentre intentem donar resposta a les preguntes que ens fan molts treballadors.
Quin és el sentit de les consultes que us fan?
Primer sobre la manca de feina. Segon, ens pregunten per les tramitacions de tots els expedients d’ocupació i tota la complexitat que aquesta situació de pandèmia implica. En definitiva, ens consulten com accedir a l’Administració, com enviar documents, com fer tràmits que abans eren senzills i que ara s’han tornat difícils i complexos.
Havíeu pensat com a sindicat que ha superat èpoques de clandestinitat i situacions extremes, que us hauríeu d’enfrontar amb una situació com l’actual?
Mai ens havíem imaginat que hauríem d’afrontar una situació com l’actual. També hem de dir que una setmana abans del primer confinament ens vam reunir i de seguida vam estar preparats. Ens vam conjurar perquè tot funcionés i fins i tot si hi hagués, com va passar, un confinament total, el sindicat no parés. I a partir del 13 de març vam estar preparats per respondre, amb els nous mitjans telemàtics, tots els dubtes i totes les inquietuds que ens feien arribar els nostres afiliats i delegades i delegats. Era una situació que abans no s’havia previst però que amb totes les dificultats vam poder afrontar.
Feu un vaticini, si la situació sanitària finalment permet una certa normalitat, el sindicat, USOC, n’haurà sortit reforçat o al contrari?
Jo estic convençuda que aquesta situació la superarem, i esperem fer-ho de la mà de tota la classe treballadora. I esperem que podrem donar respostes i sortides a aquesta crisi que no l’hem provocat els treballadors. És una crisi sanitària, que veiem, no obstant, que repercuteix, perjudica directament, dic directament, els treballadors i treballadores.
Com a sindicat aquesta serà una pàgina més de la nostra història i estic convençuda que ens en sortirem, és clar que si.
La crisi sanitària ha posat en primer pla l’existència d’una profunda desigualtat de classe. Penso en Madrid, on els confinaments s’han limitat a la gent treballadora. Això trenca un cert miratge creat pels qui deien que tots érem classe mitjana i que les diferències socials havien quedat enrere, què en penseu?
Segurament durant anys es va crear interessadament una imatge determinada, i es va posar un ‘tupido velo’ sobre la realitat. Però, quan arriba un problema de magnitud global com és la pandèmia, en obrir-se la primera porta es veu que no tots tenen la mateixa consideració. Què passava? Que es posava el focus en altres aspectes perquè no ens adonéssim que la distinció de classes existia i existeix, i avui ens la trobem en la pobresa, que ja existia però que no es veia de manera tan crua com ara. Abans ja teníem situacions laborals precàries, però ara queden a plena llum del dia. I tots els problemes socials latents, que sempre han existit, ara els veiem triplicats.
Ara veiem que, fruit de l’aparició de la covid, hi ha amplis col·lectius laborals que no han cobrat, o que han rebut un salari més que mínim, que no els permet mantenir els seus nivells de renda. Ens trobem amb gent que tenien contractes temporals que els han fet plegar justificant-ho amb la crisi. Veiem també que hi ha col·lectius específics que ara són molt més vulnerables del què ho eren fa uns mesos.
I després hi ha la part més dels treballadors dits essencials, com els de la sanitat, on no s’havia invertit el què calia. I hem vist com els feien molts aplaudiments i els reconeixien la seva feina, però tots els reconeixements verbals han d’anar acompanyats d’una gestió eficaç, d’un pla de xoc econòmic, amb més contractacions, amb més fons, que avui per avui la sanitat no té. Només cal escoltar les notícies que ens diuen que els Centres d’Atenció Primària (CAP) pateixen un col·lapse que no s’havia conegut abans, que fa que es triguin, en ocasions, més de 10 dies per comunicar el resultat d’una prova PCR sobre el coronavirus. Davant d’això, què fa una empresa amb els treballadors que esperen els resultats d’una prova PCR? El que diu el manual d’actuació ho sabem, però el sistema no funciona.
No hi ha cosa que es pugui entendre millor que un exemple, ens podeu explicar algun cas que demostri que el sistema no funciona?
Si, hi ha el cas d’una treballadora de l’Hospital Parc Taulí, que va encadenar contractes temporals durant deu anys, i quan va emmalaltir amb un PCR positiva la van fer fora de la feina. El sindicat ho va judicialitzar i al final l’han readmès, però hem hagut de dur l’assumpte al tribunal.
En aquest moment de situació extraordinària ho hem de dur tot per la via judicial per aconseguir coses que són de sentit comú. Per tant, tornant a la idea anterior, molt raspallar la gent, dient-los que són essencials, però quan sembla que acaba la situació excepcional: al carrer! I ara, quan hi ha una segona onada de la pandèmia, es tornen a cridar persones que han estat acomiadades després de la primera onada. I què passa? Que no els troben perquè han trobat feina a un altre lloc! Això els ha passat a molts estudiants dels últims cursos de medicina, que quan els han tornat a buscar resulta que ja no hi són, han agafat un avió i ara treballen en la sanitat d’altres països. I tot va així.
Penseu que a Catalunya i a Espanya s’està reaccionant bé administrativament en la lluita contra la pandèmia?
Els treballadors i la gent, contra la pandèmia de la covid patim un dèficit fruit d’una gestió mal feta. Mireu, encara que ens destinin, diguem, 3.000 milions, si no es fa una gestió correcta d’aquests fons, ja ens poden donar el que vulguin que no superarem la situació.
Segurament una crisi sanitària, que afecta a tots els països, es combat millor si es tenen uns serveis públics que funcionin: sanitat, treball, serveis…
És clar, per exemple, veiem que no s’abaixen ràtios a ensenyament, si no es contracta realment més personal i cal recordar que hi ha un elevat percentatge de professors i professores que tenen més de 60 anys i són col·lectiu vulnerable i han d’estar, no obstant a primera fila. En síntesi, tot el que diguin de manera populista els polítics no amaga que la realitat sigui una altra: això és, que no hem invertit en el sistema de serveis públics, cosa que ara ens faria més forts.
L’acord europeu en el qual els governs basen la recuperació econòmica diu molt clarament que els fons que puguin arribar s’han d’invertir en projectes, per exemple de recerca, o en l’economia verda. I si això no es fa qualsevol país de la Unió Europea els pot vetar. Li preocupa aquesta exigència, recordant que quan hi ha hagut fons europeus, molts s’han invertit de manera discutible, com en una xarxa desmesurada d’AVE?
És una situació paradoxal, perquè on, a Catalunya, cal un bon transport, és a la R4, que fan servir els treballadors i treballadores per anar a la feina. I això em fa insistir en la gestió. Si no tenim una bona gestió, per molts diners que arribin, no sortirem d’això. Perquè em temo que no s’invertirà on toca. I això passa, en la meva opinió, perquè no hi ha una gestió conjunta entre tots els governs i administracions i els àmbits socials que ens ajudin a pensar com i on s’inverteixin els diners que vinguin. El dèficit de gestió l’hem vist aquests mesos passats, en la sanitat, en l’ensenyament, fins i tot en la seguretat privada. En aquests àmbits els treballadors han estat en primera línia, i hem vist que quan ha millorat la situació no s’inverteix en aquests sectors essencials i es torna a mirar cap a l’IBEX.
I quan parlo de gestió és que si no es presenten projectes en els àmbits que toca, tots els diners que haurien pogut arribar es poden perdre, i per aconseguir això cal una gestió àgil i que toqui de peus a terra.
Què en penseu de la gestió feta per la Generalitat des de l’inici de la crisi de la covid i fins ara?
La gestió no ha estat la més correcta ni la més adient. Repeteixo l’argument general, per molts anuncis d’aportacions que es facin, veiem que la gestió que se’n fa de tot plegat no és la correcta. En segon lloc, no veiem un govern cohesionat que permeti administrar conjuntament el que hi ha per assolir l’objectiu de sortir d’aquesta crisi. No hem vist aquesta gestió i no la veiem. Els treballadors i la gent contra la covid patim un dèficit afegit fruit de la mala gestió. I la prova la tenim amb la notícia que s’invertirà en enviar nano-satèl·lits a l’espai. Amb el que està caient! Veiem el govern més preocupat a fer precampanya d’unes sigles contra altres que a buscar eficaçment una sortida a la crisi.
Nosaltres, USOC, que sempre hem estat independents dels partits polítics, afirmem que a Catalunya fa falta un govern fort per a sortir de la crisi en benefici de la majoria de la població, i això no ho estem veient. El govern sembla que no ha fet els deures. Ha tingut els mesos entre el primer brot i la segona onada per cohesionar la gestió, i no ho ha fet.
Catalunya en aquesta situació extraordinària necessita que la societat es pugui creure el missatge que dóna l’executiu.
Algun cop heu reclamat una agenda clara de prioritats a Catalunya. Ho manteniu?
És clar, Catalunya necessita posar prioritats i tocar de peus a terra, i nosaltres tenim clar els punts fonamentals: el primer seria l’ocupació, el treball digne, etcètera. I ara, la situació que vivim ens exigeix que lluitem tots a una per sortir de l’excepcionalitat.
El projecte de pressupostos apunta a la pujada d’alguns apartats: es parla d’apujar per la part alta l’IRPF i també, entre altres, l’Impost de Societats. Com ho veieu?
El que tenim clar és que una pujada d’impostos no hauria de castigar a la part més desfavorida. Que la gent de baix no sigui un altre cop la ‘pagana’. Tenim clar que s’han d’aconseguir fons per al rellançament, però s’ha de llegir en concret què es proposa.
Per cert, USOC havia de fer el seu congrés ordinari i sembla que ha quedat tot aturat a causa de la covid. Com us ho plantegeu?
Nosaltres havíem de fer el congrés i a causa de la pandèmia vam haver de parar-ho tot. Ho vam ajornar un primer cop i ara ho hem deixat obert fins al 2021. Un dels motius de perquè s’ha ajornat és la consideració que nosaltres, USOC, som un sindicat de proximitat, un sindicat molt proper a la nostra gent, als nostres delegats i aquesta qualitat no la podem perdre de cop. Per tant, el nostre desig és fer el congrés presencialment, i això vol dir que la situació sanitària hauria d’estar millor del que ho està ara.
Com preveieu que concretament d’aquesta crisi en sortirà la USOC, el sindicat que dirigiu?
Jo crec que el sindicat en sortirà reforçat perquè tenim una forta cohesió interna. Les nostres federacions estan treballant al màxim en aquesta situació difícil. Això farà que passi a la història com un reforçament, però la condició indispensable perquè sigui així és que això ho fem lluitant tots junts. Tanmateix tenim clar que la sortida de la crisi no serà fàcil per a la classe treballadora a causa de les dificultats en la gestió i que perjudiquen la nostra gent i tenim també clar que la gent, la nostra gent, necessita que el sindicat els serveixi de paraigua, de protecció, tal com es va concebre en la seva fundació.
Sembla, doncs, que en la situació de pandèmia els treballadors tinguin clar que han de tornar a defensar allò que és bàsic.
Exactament, nosaltres hem treballat molt en aquesta situació estranya del confinament, i hem vist com s’acostava al sindicat gent nova, gent jove. Molts dels quals ens han dit que volien ajudar i que el primer pas era sindicar-se. Això ha passat perquè molta gent ha vist que el nostre sindicat ha donat una resposta a la crisi des del minut u, sense tancar portes.
Catalunya Plural, 2024 
