La PAH complia vuit anys. I va decidir compaginar la seva festa d’aniversari amb una acció que feia anys que duia a terme: el 3 de març de 2017 es va ocupar una seu del banc BBVA al barri de Sant Andreu (Barcelona) per protestar per diversos desnonaments de pisos propietat de l’entitat i negociar dacions en pagament. L’ocupació va ser com qualsevol altra: diversos activistes de diferents moviments pel dret a l’habitatge van entrar a la seu bancària i es van apostar allí durant menys de 48 hores.
“Va ser una ocupació més: hi va haver parlaments i música. Fins i tot va ser més festiva que d’altres, ja que era l’aniversari de la PAH. Fins hi tot va haver pastís!”, explica Ainhoa Lafuente, membre de la PAH que va estar en l’acció. Ara, ella i altres set activistes s’enfronten a una multa de 800 euros i a una pena de dos anys de presó, acusats de violació d’un local obert al públic i d’un delicte lleu de danys. La petició de pena va a compte de la Fiscalia, després que el BBVA es retirés de l’acusació particular.
Ainhoa es troba en un judici (que es celebra avui dilluns 9 de novembre) per “haver passat una estoneta per allà; simplement vaig agafar el micròfon per explicar-li a la gent què estàvem fent”. Així, micro en mà, la van identificar els Mossos d’Esquadra. Un cas similar és el d’Aina Gomà, llavors membre de la PAH i ara del Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu, qui va ser identificada, com la majoria d’acusats, després del dinar del segon dia d’ocupació, quan estaven recollint els estris per anar-se’n. “Quedàvem poquíssims i gairebé estàvem sortint ja per la porta”, recorda.
Tot i l’alta pena que se’ls demana, aquestes dues acusades es mostren tranquil·les: “no hi ha base per a l’acusació”, sentencien. En la mateixa línia s’expressa Anaïs Franquesa, advocada d’una de les vuit acusades: “estem davant d’un cas que fa cinc anys s’hagués jutjat com una falta i no hagués arribat a judici. És una ofensiva contra el moviment a l’habitatge”, assegura. L’advocada fa referència a l’article 203.2 del Codi Penal, en el qual es basa l’acusació, i que va ser reformat el 2015.
El text estableix penes de presó d’entre sis mesos i tres anys per a qui “amb violència i intimidació entrés o es mantingués contra la voluntat del titular” en un establiment obert al públic. Des de la PAH asseguren que la reforma d’aquest article va ser pensada “especialment” per a les ocupacions bancàries. Amb la reforma del Codi Penal, doncs, “ens trobem amb penes absolutament desproporcionades contra l’exercici del dret a protesta”, exposa Franquesa.
El BBVA es retira i la Fiscalia puja l’aposta
Per aplicar l’article 203.2 es requereix, doncs, que hi hagi hagut violència i coacció. Les acusades reconeixen que es van quedar dins de la seu bancària però que en cap moment es van forçar les portes ni es va parar l’activitat. “Vam acordar amb el banc i amb els seus guàrdies de seguretat deixar les portes obertes, perquè seguissin entrant clients. No toquem els caixers ni alterem l’activitat, perquè és un servei per a la gent, que no té culpa de les males praxis de l’entitat”, explica Lafuente.
I és que, segons expliquen les dues acusades, “mantenir una actitud festiva i sense violència, així com permetre que els clients s’apropin al banc, és clau per a aquest tipus d’accions, perquè el que volem és que ens escolti com més gent millor”, argumenta Gomà. El relat del BBVA, segons l’escrit d’acusació al qual ha tingut accés aquesta periodista, descriu la “negativa a parar l’ocupació” dels activistes, que “van entrar a crits, van llançar papers i van empaperar els vidres”. Però no s’esmenta ni violència ni coacció, imprescindibles per aplicar l’article 230.2 del Codi Penal.
És per això que el BBVA, en interposar la demanda en un primer moment, va demanar una pena substancialment menor: sis mesos de presó per un delicte de violació. Segons fonts de la PAH, l’entitat bancària es va retirar de l’acusació després d’arribar a un acord. Però la Fiscalia va seguir endavant, pujant l’aposta i demanant dos anys de presó. Segons l’advocada Anaïs Franquesa, no és estrany que la Fiscalia segueixi endavant amb un judici si l’acusació particular es retira, però “sí que és destacable que el ministeri fiscal demani penes majors”. Per la seva banda, el BBVA no ha volgut confirmar a aquest mitjà si va retirar la denúncia, ja que refusen “fer valoracions sobre procediments judicials en curs”.
Tant les acusades com l’advocada posen el focus en què aquesta “estratègia dura de la Fiscalia intenta posar la por al cos dels activistes pel dret a l’habitatge”, assegura Ainhoa Lafuente. “Ens volen callar”, afegeix. Tot i això, asseguren que no deixaran de fer accions com aquesta, que qualifiquen d'”informativa”. “Qualsevol ciutadà té dret a saber què ens estan fent els bancs, perquè actualment ser ciutadà d’Espanya significa estar afectat, d’una manera o altra, per la crisi de l’habitatge”, sentencia Aina Gomà. Per tot això, Anaïs Franquesa declara que “no ens angoixa el resultat del judici: el que ens preocupa és la deriva judicial actual de criminalització del dret a la protesta i del moviment per l’habitatge”, assegura.
Catalunya Plural, 2024 
