El feixisme és un d’aquells fenòmens sobre la naturalesa dels quals la comunitat historiadora i politològica no acaba de posar-se d’acord. Com la democràcia, la ideologia o la llibertat. És com una pastilla de sabó mullat. Així i tot, és important intentar definir què significa, perquè el feixisme parteix d’una concatenació elaborada del pensament que pot emergir en contextos polítics de gran crisi i desestabilització.
El feixisme és un fenomen polític que té els seus orígens en el període d’entreguerres del segle XX. Es pot concebre com un moviment social en un període de crisi que es basa en una ideologia que és alhora individualista i totalitzant.
Qualsevol definició de feixisme ha d’estar oberta a l’onada històrica que l’acompanya, a la cultura a la qual pertany, i a l’estructura orgànica del règim en el qual s’emmarca. No és el mateix Donald Trump que Mussolini, ni tampoc és el mateix Santiago Abascal que José Antonio Primo de Rivera, fundador de La Falange. Però, com, veurem, si podem parlar de “feixismes contemporanis” és perquè hi ha una sèrie de punts comuns entre ells, fet que ens permet parlar del feixisme com un fenomen general. En aquest article en destaquem cinc, i les comparem amb allò que diuen alguns dels representants polítics de l’extrema dreta avui en dia.
1. El feixisme és una ideologia que celebra la nació o la raça com una comunitat orgànica transcendent d’altres lleialtats i emfatitza el mite del declivi i el ressorgiment
Trump, des de l’inici de la seva campanya electoral fins a l’actualitat presenta l’actual situació dels Estats Units com poc menys que una situació d’entreguerres: una constant amenaça sobre la vida dels ciutadans americans, a través de la composició de l’enemic de l’enemic exterior – principalment els mexicans i els xinesos –. Cal recordar, en aquest sentit, que la campanya electoral que va portar Trump a la Casa Blanca anava precisament en aquesta direcció: recuperar aquella “Gran Amèrica” que hauria estat trepitjada i malferida, en el conegut eslògan de campanya: “Let’s make america great again/ Fem Amèrica gran una altra vegada”.
El mite del declivi és una de les característiques essencials per a la construcció del discurs feixista, el què no vol dir que totes les ideologies o discursos que facin ús de la idea del declivi derivin en feixismes. Però només recordant un passat nostàlgic gloriós (que mai va existir com a tal) és possible construir un discurs posterior que el justifiqui les accions polítiques pròpies del feixisme.
2. El feixisme tendeix a celebrar la masculinitat, la joventut i el poder regeneratiu de la violència. Pot promoure doctrines de supremacia racial, persecucions ètniques, expansió imperialista i genocidis
Possiblement l’exemple més clarivident en aquest sentit és la campanya de VOX a les eleccions autonòmiques andaluses. En un vídeo electoral titulat “La Reconquista” – en al·lusió a l’expulsió dels sarraïns de la península – Abascal muntava a cavall liderant les seves tropes cap a la batalla. El supremacisme racial està en el cor de tot feixisme. Aquí, el primer punt mencionat enllaça amb el segon, perquè només la causa major – retrobament amb una situació idíl·lica passada – permet tenir un discurs explícitament supremacista.
En el cas d’Abascal, el líder de VOX intenta transmetre la idea que ell representa l’Espanya imperial colonitzadora. El seu discurs destil·la la superioritat de la (seva) raça, que és encarnada pel líder en la figura del pare de família autoritari. Abascal muntant a cavall no és l’única imatge visual que exemplifica aquest comportament. També es va fotografiar des d’un balcó amb un casc tradicional de l’exèrcit dels terços espanyols dels segles XVI i XVII per a rememorar la reconquesta, oblidant-se, per altra banda, que aquesta va començar vuit segles abans que s’utilitzés aquest tipus de material de guerra.
3. El feixisme tradicionalment s’ha associat amb l’extrema dreta reaccionària; és hostil al marxisme, al liberalisme i al conservadorisme, però agafa elements de tots tres corrents
Aquest punt potser representa una de les mutacions principals del feixisme del segle XXI. El feixisme – almenys el feixisme d’entreguerres de Hitler i Mussolini – parteix de la necessitat de protecció d’un grup social determinat (normalment per raons de raça o d’ètnia), del qual normalment procedeix a un espoli de les classes o races considerades com a enemigues a través d’un experiment socialitzant de distribució de la renda.
Deia Walter Benjamin que darrere de cada alçament feixista hi havia una revolució fallida. Certament, els feixismes creixen en èpoques de gran inestabilitat social i política, i, sobretot, en temps on la desigualtat s’incrementa dràsticament. Els principals sectors que van donar suport als moviments feixistes d’entreguerres eren classes populars, i, en aquest sentit, el feixisme reivindicava una certa redistribució de la riquesa.
De fet, en els inicis del seu mandat – i per tal de fer-se amb el vot de les classes blanques empobrides, Trump deia coses com “I will not let people die on the streets for lack of health care” / “No deixaré ningú morir als carrers per falta d’assegurança mèdic.”
Ara bé, amb les experiències de gestió de govern de Trump i, també, d’Abascal, s’ha demostrat una altra cosa: en la seva acció de govern, els feixismes s’alien amb les elits econòmiques del país en qüestió. Trump s’ha convertit en el millor aliat de Wall Street, i VOX triomfa al barri de Salamanca de Madrid. El nou feixisme ha pujat completament a l’onada del neoliberalisme, trencant amb l’herència nacional-corporativista del feixisme d’entreguerres.
4. El feixisme busca organitzar cèl·lules paramilitars en un intent de disminuir el tradicional monopoli de la violència estatal. Pretén subordinar les esferes de la societat en una visió orgànica de la comunitat
El feixisme busca organitzar cèl·lules paramilitars en un intent de disminuir el tradicional monopoli de la violència estatal. Aquest és un punt important del qual en podem citar exemples en ambdós personatges. Històricament el feixisme ha estat anti exèrcit, perquè sabia que l’exèrcit era portador d’uns valors que no eren els seus. Per aquesta raó s’explica la seva promoció d’una milícia paral·lela que s’acaba imponent, com els camises negres a la Itàlia de Mussolini o les SS alemanyes.
És obvi que Trump no compta amb un braç armat coordinat per assaltar el monopoli de la violència, però això no vol dir que no ho estigui intentant. Els anomenats “Proud Boys” són un grup ardorós de seguidors de Trump – majoritàriament racistes blancs –, que han tingut un cert protagonisme durant la crisi de la Covid-19, i, sobretot, com a inici d’una força paramilitar d’extrema dreta.
Durant els enfrontaments entre la policia i els diversos manifestants del moviment de Black Lives matters, Trump va pica’ls-hi l’ullet donant-los suport, i Joe Biggs, líder d’aquesta protomilícia, va mostrar la seva emoció davant del suport del President que, també sigui dit, va haver de retirar-los-hi (encara que tímidament) quan es va destapar l’agenda política d’aquest grup.
En el cas d’Espanya, la connivència de VOX amb els grupuscles d’extrema-dreta també sembla evident, però, hi ha una diferència important respecte per raons històriques: si bé en els casos generals dels moviments feixistes d’entreguerres requerien una milícia pròpia, el fet que el franquisme a Espanya hagi dominat les institucions durant quatre dècades ha alterat el valor propi de les institucions espanyoles.
VOX, en aquest sentit, lloa constantment la Corona i l’Exèrcit, en considerar que aquests dos actors són els veritables portadors dels seus valors.
5. El feixisme és sexista i està gairebé sempre dominat per figures masculines, vinculades a un discurs misogin que exalta la superioritat física i política del gènere masculí
D’aquest punt, no n’hi ha cap dubte. En el cas de Trump l’hemeroteca de comentaris sexistes i misògins és tan àmplia que no és necessari citar-lo. Per la seva banda, de les primeres coses que va fer VOX a l’arribar a les institucions va ser atacar la llei de la violència de gènere, que, en boca d’Abascal, era completament esbiaixada i posava als homes en una situació injusta. En un míting electoral va posar d’exemple la seva dona:
“Ahora mismo mi mujer está en mi casa, yo estoy a 80 kilómetros, se pega un porrazo contra la pared, llama al 061 y esta noche duermo yo en la cárcel. Aunque tenga yo aquí a 300 personas de testigo. Es así”.
No importa que les falses declaracions no arribin a l’1% del total: el que hi ha darrere és una ideologia clarament sexista.
Si ens atenim a les cinc característiques exposades, veurem que, en major o menor intensitat, el discurs de Donald Trump i d’Abascal s’hi ajusta. Si no és feixisme, s’hi assembla molt.
Catalunya Plural, 2024 
