Ahir es va iniciar al Parlament Europeu la comissió d’afers jurídics que estudiarà el suplicatori que el Tribunal Suprem va remetre el mes de Gener per tal d’aixecar la immunitat parlamentària a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Un procediment que normalment es perllonga entre tres i sis mesos, pel que el veredicte definitiu podria arribar cap a finals de mes de març. Resolem les preguntes més rellevants que envolten aquest procediment:
Què és i com funciona un suplicatori?
El suplicatori és un procediment legal que consisteix a sol·licitar l’autorització de les cambres parlamentàries (sigui nacional, o, en aquest cas, l’Eurocambra) per a retirar la immunitat d’algun dels seus membres per tal de facilitar-ne la investigació judicial, sol·licitada prèviament pel tribunal corresponent.
Després d’haver-se comunicat al Ple del Parlament Europeu la voluntat de l’estat espanyol (a través del Tribunal Suprem) de retirar-los-hi la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí, aquesta va ser comunicada a la comissió competent. D’acord amb la informació recopilada, la comissió recomanarà o bé la concessió del suplicatori, i, per tant, de la suspensió de la immunitat, o bé el manteniment del privilegi dels eurodiputats.
Durant aquest procés la comissió podrà demanar tota la informació que requereixi a les parts implicades. Els diputats tindran l’oportunitat de ser escoltats i presentar la seva defensa davant la comissió. Qui tindrà l’última paraula, però, serà el conjunt de diputats i diputades del Parlament Europeu. Cadascun dels diputats podrà exercir el seu vot per a decidir sobre si es concedeix o no la sol·licitud de suplicatori.
Què passarà amb Puigdemont, Ponsatí i Comín si perden la immunitat?
Perdre la immunitat no implica perdre la condició d’eurodiputat. Per tant, en l’hipotètic cas en què el PE votés a favor del suplicatori, Puigdemont, Ponsatí i Comín seguiran sent membres de ple dret del Parlament Europeu.
Quines possibilitats té de tirar endavant el suplicatori?
Moltes. Al final, es tracta principalment d’un tema de majories polítiques. En aquesta legislatura, la família dels Populars Europeus és la primera força política representada amb gairebé un 25% dels diputats. La segona força política és la família dels socialdemòcrates amb un 19,17%. Si considerem que ambdós molt probablement hi votin a favor, els eurodiputats catalans ho tenen molt complicat per a guanyar en aquest tràmit.
Què al·legaran els actuals diputats en la seva defensa?
L’estratègia principal dels tres independentistes passarà, primer, per denunciar errors en el procediment de sol·licitud del suplicatori. En aquest sentit cal destacar que el Tribunal Suprem – si fem cas al dictamen del Tribunal de Brussel·les del 7 d’agost que va rebutjar l’euro-orde emesa contra Lluís Puig –, no seria un òrgan judicial competent per a iniciar-lo.
Per altra banda, raonaran que alguns dels delictes dels quals se’ls acusa, com és el cas de la sedició, no tenen un equivalent en els codis legals d’altres països de la Unió Europea. Com a cas concret per a consolidar l’evidència a favor seu en aquest sentit, cal recordar la resolució del tribunal alemany de Schleswig-Holstein, i, encara més, la sentència d’un jutjat belga cap a Lluís Puig. En no ser eurodiputat, i, per tant, no tenir immunitat, Puig va haver de comparèixer davant dels tribunals, que van resoldre el seu cas de manera contundent en rebutjar la sol·licitud de Llarena en considerar que el Tribunal Suprem no li competia demanar-ne l’extradició.
Tenint en compte, però, que el probable és que aquest suplicatori tiri endavant a causa de les majories parlamentàries existents, és molt probable que els tres investigats considerarien elevar la causa al Tribunal Europeu de Drets Humans – últim recurs legal en el qual l’independentisme fonamenta gran part de les seves esperances polítiques i jurídiques -.
Catalunya Plural, 2024 
