La Mari, malgrat el patiment d’anys de presó que la repressió franquista li va imposar, va deixar una empremta en la memòria d’aquelles persones que, fa vuitanta anys, van donar tot el que tenien perquè a nosaltres, avui, no ens falti res d’allò més enllà de el que és necessari. Com aquelles entranyables companyes amb les quals fundarien la imprescindible Associació Dones del 36, la “Mari” va arriscar la seva llibertat
—que va perdre durant setze llargs anys— perquè les dones que avui les celebrem com un referent, puguem gaudir de la realitat dels ideals que la van sostenir.
De mirada desperta, amb un gest que combinava dolçor i un esperit rebel encara molt viu, la Maria constitueix un exemple per la societat —tot i que la humilitat d’aquestes dones, acostumades a romandre a l’ombra dels grans combatents antifeixistes que el discurs reparador de la democràcia ha situat en una reconstrucció històrica patriarcal—, les feia sentir incòmodes. Elles reivindicaven, tot evitant ser referents, la voluntat d’establir amistat amb les generacions venideres.
Catalunya Plural, 2024 
