Era una decisió altament anticipada, fet que no la converteix en menys extraordinària: després de dies de deliberacions, El Tribunal Suprem ha revocat el tercer grau i l’article 100.2 als presos polítics. Aquesta decisió té unes implicacions directes per Carme Forcadell i Dolors Bassa, en ser fins ara les úniques preses polítiques que mantenien el tercer grau, que ja no podran tornar a sortir de les presons de Wad-Ras i Puig de les Basses. El juliol passat el jutge de vigilància penitenciària ja havia suspès de manera cautelar el tercer grau a la resta de presos polítics.
Segons l’informe elaborat pel jutge Manuel Marchena, el Departament de Justícia hauria atorgat els tercers graus de manera “prematura” als presos independentistes. A més, com a justificació d’un raonament lesiu pels presos, la sala considera que per atorgar tant el tercer grau com l’article 100.2 (que introdueix el principi de flexibilitat en permetre sortir de la presó per anar a treballar) cal que “passi un període de temps més gran per avaluar adequadament l’evolució de l’intern i el tractament penitenciari”, alhora que recorda que “cap ha complert la meitat de la pena, i la majoria ni tan sols una quarta part”.
Alhora, en l’informe s’etziba una pulla cap a les juntes de tractament de les presons catalanes per haver redactat els informes favorables que han habilitat aquesta situació: “El principi de flexibilitat […], de tanta importància per fer realitat el fi constitucional de resocialització del penat, no converteix a les juntes de tractament en una última instància cridada a corregir els desacords dels funcionaris que les integren amb el desenllaç d’un determinat procés”.
Així doncs la decisió es pot interpretar com una reafirmació del Tribunal Suprem en la sentència dictaminada en contra els presos polítics, ja que el mateix Marchena acusa la Generalitat de “reinterpretar” la sentència. El Suprem ha volgut deixar constància que la raó per la qual els presos són a la presó no és per haver “perseguit la independència” sinó per atemptar contra la convivència a Catalunya.
Tampoc en surt ben parat el Departament de Justícia, que li recrimina que “l’acatament de la legalitat no ha de dependre del seu grau d’identificació o desacord amb l’argumentació jurídica sobre la qual es fonamenta la condemna. En cas contrari, se subverteix el paper que la llei reserva als òrgans administratius que, d’aquesta manera, es converteix en una extravagant tercera instància que s’atorga la tasca de fer més justa la decisió emanada dels jutges i els tribunals.”
Hores després d’aquesta decisió, el Tribunal Europeu de Dret Humans ha recordat a través d’un tuit que Oriol Junqueras gaudia d’immunitat parlamentària pel fet d’haver sigut elegit diputat del Parlament Europeu (PE) i que, per tant, no hauria pogut ser jutjat pels fets que el van portar entre reixes sense abans haver passat pel procediment que estipula el reglament del PE, tal com hauran de fer Toni Comín i Carles Puigdemont.
Amnistia Internacional ha declarat, també a través de twitter, que tant Jordi Sánchez com Jordi Cuixart ja porten a la presó tres anys de manera injusta i proposen reformular el codi penal per tal que el delicte de sedició “no criminalitzi indegudament l’exercici de les llibertats d’expressió i reunió pacífica”.
Catalunya Plural, 2024 
