La veu de deu dones colombianes, líders comunitàries que després de ser víctimes del conflicte armat a Colòmbia han decidit emprendre projectes comunitaris per construir la pau, està tancada per incomplir “les normes comunitàries” de Facebook, segons han denunciat avui les autores del Projecte Berracas als mitjans de comunicació.
El Projecte Berracas és el resultat d’una investigació social i periodística que descriu, a través de perfils diversos de dones, com elles han superat la violència que van patir per tots actors del conflicte colombià i com, en un acte de superació individual i moltes vegades col·lectiu, s’han convertit en líders comunitàries que desenvolupen projectes productius, promouen la defensa dels drets humans i defensen la pau en els seus territoris.
Desenvolupat per gairebé vint investigadores i periodistes de tres universitats a Espanya i Colòmbia (la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat del Tolima i la Corporació Unificada Nacional d’Educació Superior) i finançat per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), el projecte d’investigació presenta la fortalesa de les dones camperoles colombianes i la seva capacitat de resiliència en condicions moltes vegades de pobresa, abandonament i exclusió social.
En els perfils periodístics treballats, cadascuna d’elles parla de la forma en què ha patit el conflicte (violència sexual, desplaçament forçat, assassinat de familiars, persecucions, detencions il·legals) i de com, malgrat el seu dolor, han decidit fer un pas al front per lluitar, des dels seus territoris, per una Colòmbia en pau i per un millor futur per a les noves generacions. Són deu dones que han viscut la major part de les seves vides en el Tolima, la regió de Colòmbia que és identificada com un dels llocs d’origen de la Violència i de ser, sobretot el sud del Tolima, la zona en la qual van néixer les FARC.
Tot i la rellevància del projecte per a la reconciliació a Colòmbia, la seva pàgina a Facebook va ser censurada tot just unes hores després de la seva creació, el dijous passat, sense que les seves creadores rebessin cap explicació addicional de la xarxa social, tot i que elles ja van sol·licitar una rectificació a la plataforma. Fins avui no han rebut cap informació addicional o explicació per part de Facebook.
La reacció de Facebook obre un cop més la discussió sobre el poder decisori que té la plataforma per censurar continguts periodístics sense ser, en realitat, un mitjà de comunicació. La xarxa social de Mark Zuckerberg ha estat denunciada anteriorment per permetre, per exemple, la difusió dels discursos mentiders i tendenciosos de Donald Trump al temps que bloqueja quotidianament comptes de projectes socials, iniciatives culturals o obres artístiques que, com el Projecte Berracas, incompleixen, segons la plataforma, els seus “normes comunitàries”, instruccions que no responen a cap codi ètic ni periodístic i que, normalment, són administrades i aplicades per un sistema algorítmic que és poc transparent.
Catalunya Plural, 2024 
