Al sud dels Pirineus, l’Acadèmia Catalana de la Música xifra en 4.000 els concerts anul·lats fins a setembre, amb més de 40 milions d’euros de pèrdues. En tot el sector cultural i només fins al juliol, gairebé 6.000 empreses a Catalunya s’havien vist obligades a acollir-se a l’atur parcial, el que afectava 53.000 persones, segons el Consell Nacional de Cultura i de les Arts (CoNCA). A Catalunya i Espanya, la crisi a partir de 2008 ja va modificar substancialment l’ecosistema dels festivals. Ara, la crisi sanitària que es transforma en crisi econòmica es pot endur per davant molts d’aquests festivals i altres estructures més petites i de caràcter independent. Si s’observa, com es fa en aquest article, els ajuts públics d’un o altre país ens adonem que les coses a França no van bé, però a Espanya van pitjor.
Les Nuits Sonores a Lió al maig, el Sónar al juny a Barcelona, Les Nuits de Fourvière de retorn a Lió al juliol… Aquests són els festivals dels quals regularment fem la cobertura i que aquest any s’han vist obligats a anul·lar-se. És veritat que vam poder assistir a alguns concerts a les Festes de la Mercè de Barcelona a finals de setembre, de la mateixa manera que la ciutat va continuar organitzant espectacles durant tot l’estiu. I a París, a principis de setembre, vam poder gaudir de tres directes seguits en el Centquatre, la Fundació Cartier i Jazz à la Villette. Però la cancel·lació del Trans Musicals de Rennes, al desembre, acaba per certificar aquest any en blanc per les grans trobades musicals on no es roman estàtic en un espai fix atribuït amb antelació.
Catalunya Plural, 2024 
