Les altes instàncies judicials espanyoles han tornat a prendre una decisió TOP, pròpia de l’extint (?) Tribunal d’Ordre Públic. Condemnar a la revista satíric-informativa Mongolia a pagar 40.000 euros a l’ex torero i actual personatge públic Ortega Cano per vulnerar el seu dret a l’honor en utilitzar la seva imatge amb finalitats publicitàries sense el seu consentiment. Mongolia havia elaborat un pòster per a anunciar un acte a Cartagena en el qual apareixia Ortega com un extraterrestre, amb un parell de mencions vinícoles.
La sentència no hauria d’estranyar-nos. Aquest és un cas més de la particular manera d’entendre la llibertat d’expressió i de crítica per part dels poders de l’Estat a Espanya, tan particular que no es compadeix amb els usos del món occidental i civilitzat del qual s’ufanegen a pertànyer, sinó amb la seva aplicació potinera en els marges extrems d’aquest món. Però, a més, la condemna a Mongolia és reveladora de la capacitat dels intèrprets de les lleis per a convertir-les en dúctils, mal·leables i ajustades al dret que convingui.
És curiós que algú com l’abans torero, la vida i els miracles del qual són un ingredient del brou mediàtic mainstream en el qual també es couen els de les seves parelles, exparelles, descendents amb les seves respectives parelles i exparelles, amb aprofitament econòmic per part de tots ells, recorri a l’honor tacat (i als 40.000 euros que el reparen) per un cartell exposat als carrers d’una ciutat d’una ciutat de 200.000 habitants. Però és més curiós encara que el sistema judicial (Tribunal Suprem, Audiència de Madrid, jutjat de Alcobendas) consideri “aprofitament publicitari” l’ús de la imatge d’un personatge públic amb finalitats satírics. Amb el mateix tracte d’utilització publicitària de la seva desgràcia, Ortega podria haver-se querellat contra els mitjans que van publicar la seva condemna a 2 anys de presó per causar sota la influència de l’alcohol un accident de circulació amb resultat mortal. O qualsevol personatge retratat de forma poc favorable en un meme podria demanar l’empara judicial.
Com a Plataforma de Mitjans Independents, mancomunats per l’únic interès de considerar el periodisme com un servei públic, no sols condemnem una sentència que creem errada, extemporània i injusta, sinó que sol·licitem la derogació, tantes vegades dilatada, de tota la normativa que suposa una clara limitació a la llibertat d’expressió, inclòs l’inexistent –excepte en les lleis espanyoles– dret a sentir-se ofès.
Catalunya Plural, 2024 
