Aquestes xifres, i les noves mesures de tancament d’aquestes dues comarques, posen en evidència una concepció per part del govern del territori rural com a gran torre d’estiueig dels privilegiats de la ciutat.
El fet d’haver atès les reclamacions dels empresaris que viuen del turisme, i permetre que els segons residents i visitants es poguessin moure lliurement enmig d’una pandèmia que mai ha donat mostres de recular, posa de manifest que la Generalitat menysté a la població —majoritàriament gran— que viu en aquestes zones del país.
Preocupats únicament per l’economia que s’alimenta del turisme, el govern català no ha impulsat mesures que puguin contrarestar els efectes negatius de la mobilitat, com seria la dotació dels recursos realment necessaris per centres d’atenció primària i pels dos hospitals de referència de les comarques afectades, per la Cerdanya el gran aparador transfronterer de Puigcerdà, i l’abandonat hospital de Campdevànol pel Ripollès.
Més enllà de les pistes d’esquí i les masies rurals, a la Catalunya rural hi viuen avis, pares, tiets que menjaran els torrons enyorant els parents de la ciutat.
Catalunya Plural, 2024 
