Aquest fet va fer que l’ajuntament ràpidament rebés acusacions de racisme i defenses de l’acusació a la vegada. Perquè de cop i volta, es va crear un debat interessant i divertit on tothom era expert en iconografia.
Si ho veiem amb perspectiva historiogràfica, la llegenda dels reis mags i la configuració de la seva imatge no són més que una construcció simbòlica que respon a les necessitats religioses i socials de cada moment.
Si anem resseguint les fonts per entendre la configuració d’aquesta llegenda, aquesta història ens apareix a l’Evangeli de Sant Mateu, i a partir d’aquí es va creant i formant una llegenda molt detallada que ens arriba fins als nostres dies, però que ens diu i què no ens diu Mateu? L’evangeli detalla que eren mags i venien d’Orient seguint el rumb d’una misteriosa estrella. Que van arribar a Betlem i van oferir al nen Jesús tres regals: or, encens i mirra i, posteriorment, van tornar al seu país llunyà – evitant al Rei Herodes i la història paral·lela de la matança dels innocents. Però, l’evangeli no ens determina ni quants eren, ni quina era la seva màgia ni de quin misteriós Orient venien.
Aquests tres mags eren peses? Caldeus? Àrabs?
Savis o Mags?
Hi ha diversos problemes amb la identificació d’aquests personatges, ja que, malauradament desconeixem la paraula original que va ser emprada per descriure’ls, ja que el text original de l’Evangeli de Mateu només es conserva en grec. La paraula per descriure aquests personatges és magós en singular i magoi en plural, una paraula ambigua que té diverses traduccions: homes savis, practicants de la màgia, sacerdots orientals.
Alguns autors (Burkert, 2002) han relacionat aquests mags bíblics amb els mags, guardians dels foc sagrat del mazdeisme, una religió que rendia culte a Ahura Mazda, el deu dels antics perses. Aquests mags, eren els sacerdots que tenien cura del foc sagrat i amb un paper cabdal dins de la comunitat persa. Eren homes savis amb grans coneixements de filosofia, història, botànica i medicina amb gran fama dins i fora del món persa. (Santos, 2008)
Quin sentit té que vinguin d’Orient?
L’Evangeli de Sant Mateu és un evangeli hel·lenitzant, això vol dir que està destinat per evangelitzar (convertir al cristianisme) a comunitats de fora de Jerusalem. El subtext, la intenció de l’evangeli és mostrar el cristianisme com una religió universal, per a tothom, i aquest fet és reforçat amb el fet que Jesús, rei dels jueus, és adorat, fins i tot, per sacerdots d’altres religions, per exemple, els savis mags mazdeistes.
Per tant, el fet que vinguin d’Orient té una importància simbòlica destacable al reforçar aquest missatge universal, rei dels jueus però també de tota la humanitat. D’aquesta manera, iconogràficament s’havia de representar aquest fet, que fossin orientals, i així van vestits amb robes orientals i amb el barret frigi.
Ho veiem en la representació dels mags d’orient a Basílica Sant Apolinar el Nou, Ràvenna, Mitjans, segle VI o al cicle dels reis mags de la Basilica Santa Maria Maggiore, Roma, 435 dC.
Així, aquestes primeres representacions dels reis mags donen importància i remarquen aquest origen oriental dels nostres famosos mags.
De mags a reis
Com hem vist en les fonts que tenim parlen de mags i no de reis, què és el que va passar llavors? El primer en coronar-los va ser Tertul·lià al segle III, en la seva obra Adversus Marcionem, Tertul·lià fou un dels pares de l’Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista, basant-se en el Salm 72: “Que els reis de Saba i Arabia l’hi portin presents, que l’hi rendeixin homenatge tots els reis”. (Guiance, 1999)
A partir d’interpretar aquest salm, Tertul·lià corona als Mags d’Orient com a Reis d’Orient, fet que es va popularitzant, per exemple, al segle V, Cesaro d’Arlés va escriure: “Illi Magi tres reges dicuntum” (aquells tres mags són anomenats reis) i Jacoppo della Voragine al segle XIII a la seva obra La Llegenda daurada popularitza aquesta idea dient-nos que eren “reis i mags al mateix temps” i que, al seu país d’origen, pujaven muntanyes per observar els astres. (De la Voragine, 2014).
Per què eren tres?
Com hem vist Mateu no ens determina quants eren els reis mags i això va tenir conseqüències en com representar aquests reis o mags o reis mags, el nombre és indeterminat però majoritàriament triomfen dos idees: a Orient determinen que eren dotze (com els apòstols) mentre al món occidental es va creant la idea que eren solament tres, la tradició que ens ha arribat avui en dia.
Origines Adamantius o d’Alexandria determina al segle III que eren tres i això queda fixat pel papa Lleó I el Magne en la seva obra Sermons per l’Epifanía. Finalment, aquest mite queda establert gràcies a l’obra Liber Pontificalis (una recopilació del segle IX de diverses histories i llegendes relacionades amb la religió cristiana). Tot i que aquest número també apareix a l’Evangeli apòcrif del Pseudo Mateu i a l’Evangeli apòcrif armenoide de la infància. (Guiance, 1999)
El número escollit és el número tres per raons pràctiques, si sabem que eren tres els regals que portaven, per lògica, eren tres els reis que portaven aquests regals. Aquest número, dins del cristianisme també és molt simbòlic al representar la santíssima trinitat (pare, fill i esperit sant).
Finalment, el número tres va ser el número ideal de reis mags perquè aquest número tres permetia representar les tres edats de l’home.
Durant l’edat mitjana els tres reis representen no només la universalitat del Cristianisme sinó també la universalitat de l’ésser humà. Representant un jove, un madur i un vell es representa tota la vida d’un home i a través d’aquest home, les diferents etapes de la humanitat. I serà aquesta iconografia la que triomfi durant segles i quan veiem els tres reis, el que veiem són les tres edats de l’home i el pas de la vida humana.
També van formar part de tota aquesta construcció històrica i simbòlica el nom dels reis que apareixen a l’Evangeli apòcrif Armeni de la Infància: Melcior («Melchior»), Baltasar («Bithisarca») y Gaspar («Gathaspa»). (Azanza López, 2008) així com el significat de les ofrenes que portaven.
A més a més de l’altíssim valor econòmic que tenien en aquell moment- dignes del naixement del Rei dels Jueus- tenen un significat simbòlic, els Mags van presentar or per al rei, encens per al Déu i mirra per a l’home. Al segle XIII, Sant Bernat de Claravall aporta una nova lectura simbòlica a aquests presents, afirmant que l’or estava destinat a socórrer la pobresa de la Verge, l’encens a eliminar la mala olor de l’estable, i la mirra a desparasitar al Nen, deslliurant-lo d’insectes i cucs. (Azanza López, 2008)
L’aparició del rei negre
Baltasar no apareix com a rei negre fins al segle XV, ja que com hem vist els tres reis mags solien simbolitzar les tres edats de l’home o la Santíssima Trinitat. Representants amb aspecte occidental però roba oriental, sent considerats com descendents de Noé.
Amb la intenció de simbolitzar la universalitat del cristianisme, es van diferenciar i van individualitzar; d’aquesta manera, cadascun adquireix trets propis que els associa amb les tres edats de la vida i amb les tres parts del món llavors conegudes: Europa, Àsia i Àfrica. En quin moment apareix el rei negre en l’art cristià? Encara que poden considerar-se alguns antecedents aïllats, l’Edat mitjana ignora aquesta referència condicionada pel rebuig al color negre que passava per ser el del dimoni i l’infern. La figura del rei negre només es va tornar habitual a la fi de l’Edat mitjana, i s’imposa al llarg del segle XV, tant pel gust creixent per l’exòtic, com per les raons simbòliques. (López Mato, 2012)
Una de les primeres vegades que ens apareix Baltasar com a rei negre és al Tríptic de la Epifania de Hans Memling. c. 1470 (Museo del Prado, Madrid)
La imatge dels reis mags és una construcció cultural que es va anar configurant a través dels segles i de la història, a cada moment, en cada societat els donaven el significat religiós o simbòlic que necessitaven, no té per tant, cap mena de sentit enquadrar una tradició i no fer-la variable, adaptable, millor per cada moment.
Així va ser com es va decidir que havíem d’acabar amb els Black-face a les cavalgates i que fos una persona negra qui representes el rei Baltasar i així és com no té sentit que l’Ajuntament de Madrid canviï el color de Baltasar justificant que “en el seu origen era blanc”, perquè en els seu origen era un mag oriental que seguia el mazdeisme i això no ho reivindiquen enlloc.
Que les construccions simbòliques són per variar-les i adaptar-les i fer-les en la mesura d’allò possible, lo més integradores possible. Ja que per exemple, segons alguns estudis, de mags mazdeistes en trobàvem d’homes i de dones, així que, basant-nos en la història, podem començar a incloure reines magues i crear una nova tradició. (Sharife, 2017)
Referències
- Azanza López, J. (2008). ¡Ya vienen los Reyes! Historia, leyenda y arte en torno a los Magos de Oriente. LA NAVIDAD EN LAS ARTES. Pamplona: Universidad de Navarra.
- Burkert, W. (2002). De Homero a los Magos. La tradición oriental en la cultura griega. . Barcelona: El Acantilado 53.
- De la Voragine, S. (2014). La Leyenda Dorada. ALIANZA EDITORIAL.
- Guiance, A. (1999). La polémica antijudía en la Castilla Bajomedieval: la historia de los Reyes Magos. Relaciones 77, Volumen XX, 207-228.
- López Mato, O. (2012). A SU IMAGEN Y SEMEJANZA: LA HISTORIA DE CRISTO A TRAVES DEL ARTE. OLMO EDICIONES.
- Santos, J. (6 de Enero de 2008). Los Reyes Magos de Oriente. Obtenido de Terra Antiquae: https://terraeantiqvae.blogia.com/2008/010602-los-reyes-magos-de-oriente.php
- Sharife, A. (5 de Enero de 2017). Los Reyes Magos reclutaban a mujeres entre sus filas. Tiempo de Canarias
Catalunya Plural, 2024 
