Seguidors de Donald Trump, atiats pel mateix president, van assaltar aquest 6 de gener el edifici del Capitoli i van interrompre el tràmit legislatiu de certificació de la victòria electoral de Joe Biden. Milers de persones que enarboraven pancartes pro-Trump es van obrir pas a través de les barricades i van trencar finestres per entrar a l’edifici on es reunien els congressistes. Quatre persones han mort, i diversos policies han hagut de ser hospitalitzats. La sessió de Congrés es va reprendre, però a porta tancada.
Malgrat tota la violència i la commoció, el que ha passat aquest 6 de gener no ha estat un cop d’Estat.
Aquesta insurrecció trumpista va ser més aviat un episodi de violència electoral, similar a la que pateixen de forma constant moltes democràcies fràgils.
Què és un cop d’Estat?
Tot i que el concepte de cop d’Estat no té una definició única, els investigadors que els estudien (com nosaltres) coincideixen a atribuir-li una sèrie d’atributs fonamentals coneguts com “fets de naturalesa colpista”.
Experts com Jonathan Powell i Clayton Thyne defineixen el cop d’Estat com “un intent explícit dut a terme per militars o per altres elits pertanyents a l’aparell estatal d’enderrocar als poders de l’Estat mitjançant mètodes inconstitucionals”.
S’usen bàsicament tres paràmetres per determinar si una insurrecció és o no un cop d’Estat:
- Els seus perpetradors són actors estatals, com ara militars o dirigents insurrectes?
- L’objectiu de la insurrecció és el cap de Govern?
- Els insurrectes es valen de mètodes il·legals i inconstitucionals per fer-se amb el poder executiu?
Cops i intents de cop
Un exemple de cop d’Estat reeixit va tenir lloc el 3 de juliol de 2013 a Egipte, quan el general Abdel Fattah Al Sisi va enderrocar al president de país, el molt impopular Mohamed Mursi. Aquest, que va ser el primer president elegit democràticament de la història d’Egipte, havia donat suport al procés de redacció d’una nova Constitució, projecte amb el qual també va acabar Al Sisi. Tot això fa que aquesta acció pugui considerar-se un cop d’Estat, ja que Al Sisi es va fer amb el poder de forma il·legal i va edificar un nou Estat de dret sobre les cendres de Govern electe.
Els cops d’Estat no sempre tenen èxit a l’hora d’enderrocar governs.
En 2016, membres de l’exèrcit turc van tractar d’enderrocar al president i home fort de país, Recep Tayyip Erdogan. Els militars van prendre el control de zones clau d’Ankara, la capital de país, i d’Istanbul, entre elles el pont de Bòsfor i dos aeroports. Però el cop no tenia una bona coordinació i d’un suport popular massiu, i va fracassar ràpidament quan el president Erdogan va fer una crida als seus seguidors perquè s’enfrontessin als colpistes. En l’actualitat, Erdogan segueix en el poder.
Què va passar al Capitoli dels Estats Units?
La revolta a l’edifici del Capitoli no compleix amb els tres criteris descrits de cop d’Estat.
Els manifestants pro-Trump van triar com a objectiu una branca del poder de l’Estat (el Congrés) i es van enfrontar a ell de forma il·legal, és a dir, irrompent a l’edifici i causant destrosses. Amb això es complirien, per tant, el segon i el tercer criteri.
Però pel que fa a la primera, els participants en la revolta aparentment eren civils que actuaven per voluntat pròpia, i no actors estatals. El president Trump havia atiat als seus seguidors perquè es manifestessin davant el Capitoli menys d’una hora abans que la multitud envaís l’edifici. Insistia en l’argument que els havien robat les eleccions i que “No ho acceptarem ni un minut més”. Durant mesos s’havien difós tant mentides referents a un presumpte frau electoral com teories de la conspiració infundades. Això va crear la percepció en la ment de molts seguidors de Trump que l’Estat els estava enganyant.
No obstant això, no està gens clar que la intenció de president a l’atiar als seus seguidors fora que aquests assaltessin al Congrés. I, de fet, quan la violència va quedar fora de control, Trump els va demanar de manera tèbia que anessin a casa. De moment sembla que els disturbis de Washington es van desencadenar sense l’aprovació, l’ajuda o el lideratge actiu de cap tipus d’actor estatal, com ara membres de l’Exèrcit, policies o dirigents díscols de el Partit Republicà.
No obstant això, les elits polítiques nord-americans tenen molta culpa del que ha passat.
A l’estendre teories de la conspiració sobre un presumpte frau electoral, molts senadors republicans, entre ells Josh Hawley i Ted Creu , van crear les condicions propícies per al sorgiment de violència política al país, i en concret la violència associada a processos electorals.
Els investigadors han demostrat que la retòrica política basada en la confrontació augmenta el risc que es produeixin episodis de violència electoral. Els comicis són moments d’alt risc, ja que suposen la possibilitat d’una transferència de poder polític. Quan els dirigents d’un Estat desprestigien les institucions democràtiques i les consideren camps de batalla d’una lluita de poder soterrada, els processos electorals molt ajustats poden desencadenar esclats violència política i violacions de l’Estat de dret.
Llavors, què va passar?
Els impactants successos ocorreguts el 6 de gener van ser episodis de violència política similars als que massa sovint es produeixen en democràcies joves i inestables.
Les eleccions a Bangladesh, per exemple, pateixen de forma endèmica episodis de violació de l’Estat de dret i insurreccions polítiques deguts al fet que durant anys hi ha hagut violència per part del Govern i reaccions igualment violentes per part de l’oposició. Els comicis de 2015 i 2018 van donar lloc a escenes que recordaven més a zones de guerra que a transicions democràtiques.
Al Camerun, durant les eleccions de 2020, grups de dissidents armats van dur a terme nombroses accions violentes. Van prendre com a objectiu tant seus governamentals i dirigents opositors com a ciutadans innocents que simplement passaven per allà. El seu objectiu era desacreditar els resultats electorals, i actuaven en resposta a la violència sectària i als abusos de poder perpetrats pel Govern.
La violència electoral dels Estats Units posseeix motius i contextos diferents a la soferta per Bangla Desh i Camerun. No obstant això, les accions en si són semblants. Estats Units no ha patit un cop d’Estat, però és probable que la insurrecció atiada per Trump s’enfonsi al país en una dinàmica de turbulències polítiques i socials.
Catalunya Plural, 2024 
