Després de més de cinc anys de mentides, insults, de cridats a posicionar-se en contra de les institucions democràtiques, de discursos d’odi, racistes, negacionistes, de fomentar la polarització de la societat nord-americana i d’alimentar la més impressionant difusió d’informació falsa de tota la història de la humanitat, només cinc anys després i quan ja res pot salvar-se per a la democràcia representativa en el món, les grans tecnològiques han decidit finalment -i per molt poc temps- censurar els comptes de Twitter i Facebook de qui, durant més de cinc anys ha alimentat dia rere dia a través de les seves plataformes que va succeir dimecres passat a Washington DC.
La responsabilitat de les dues plataformes ha de ser jutjada per la història perquè són elles les eines principals que tenen a tot el món els personatges que, com Trump, alimenten cada dia els discursos que posen en risc, per exemple, la salut física de la ciutadania en negar les evidències científiques de la pandèmia global. Però també posen en risc la legitimitat de les institucions a les quals, de forma paradoxal, tots ells han arribat a través dels sistemes procedimentals democràtics que ara denuncien com il·legítims. Un discurs que difonen, no cal dir-ho, a Twitter i Facebook.
La doble moral de les plataformes connecta de manera evident amb el context polític nord-americà. Si Trump hagués guanyat les eleccions haurien fet el mateix en veure en perill la democràcia nord-americana amenaçada des de fa més de cinc anys? Per què esperar fins a gairebé el final del seu mandat per fer-ho?
Fa tan sols alguns mesos, el juny de 2020, Mark Zuckerberg havia defensat els incendiaris missatges de Donald Trump en la seva plataforma: no podem convertir-nos en l’àrbitre de la llibertat d’expressió, deia llavors l’amo de l’imperi Facebook Inc (Facebook, Instagram i WhatsApp). Ara, amb el president de sortida, i al veure la creació conjunta feta realitat al Capitoli (entre els missatges del president i el canal de comunicació obert per a la seva difusió, ja que tots els analistes afirmen que els fets s’han gestat, organitzat i difós en xarxes socials), el superpoderós Zuckerberg recula en la seva pròpia estratègia: “hem esborrat els seus missatges ahir perquè jutgem que els seus efectes -i possiblement la seva intenció- serien provocar més violència”. És que els missatges difosos des de fa més de cinc anys a més dels seus 42 milions de seguidors no incitaven a la violència? No, per llavors aquests missatges, segons Facebook, feien part únicament del ventall de pluralitat democràtica i de la llibertat d’expressió que, també segons Facebook, defensa la plataforma.
Però com pot defensar la llibertat d’expressió si és la mateixa plataforma la que decideix l’abast dels missatges de cadascun dels seus usuaris?
A l’altre costat de les xarxes, a Twitter, el panorama també és aterridor. El compte de Trump, que amb més de 88 milions de seguidors ha estat l’instrument principal de difusió de les mentides i ocurrències quotidianes de l’encara president dels Estats Units, va ser desactivada per només 12 hores després que la companyia valorés alguns dels seus últims missatges com “violacions greus de la nostra política d’Integritat Cívica”. Han trigat més de cinc anys per valorar els missatges de Trump com violadors de la seva política d’Integritat Cívica?
Molt de compte. Són les polítiques cíviques de Facebook i de Twitter les que avui regulen la democràcia a gairebé tothom i res pot ser més greu per a la mateixa democràcia.
Els llimbs de poder-plataforma-xarxa social
Qui defineix el que és una política d’integritat cívica en una societat democràtica? Qui defineix quan s’ha de censurar l’opinió pública i quan no? Qui decideix el que li convé saber i conèixer a un ciutadà en el món? Qui decideix el que és un fet prou greu per a censurar un missatge que el provoca?
A occident, dues empreses: Twitter i Facebook. Bé, ara potser tres o quatre perquè al joc també s’han sumat Twitch -Oh sorpresa! És propietat de Jeff Bezos- i Tik-Tok.
Estats Units gairebé sempre està a l’avantguarda dels efectes de la tecnologia en la societat. Per això pot mirar-se com a mirall per a la resta de societats democràtiques en les quals els discursos d’odi s’han posicionat, precisament, a través de Facebook i Twitter. Coneixen algun exemple proper? Algú dubte de l’augment de la polarització social a Espanya, a Catalunya i a bona part d’Europa en els últims 10 anys? Algú dubte que en els últims deu anys s’han multiplicat exponencialment els discursos d’odi, la radicalització o la justificació de delictes contra les persones negres, els migrants o les dones i que ha augmentat la presència dels grups d’extrema dreta als parlaments?
Com d’una altra manera haguessin arribat a difondre les mentides que sostenen i que els sostenen si no és a través de Facebook i de Twitter?
El mirall dels Estats Units obliga a censurar periodísticament qualsevol tipus de mentida que circuli per les xarxes i que posi en perill les institucions democràtiques. Perquè el periodisme mai ha difós mentides. Obliga també a denunciar les empreses que difonen les mentides i a preguntar-nos, com a mitjans de comunicació, per què hem de ser part d’elles i alimentar-les. Per què hem de barrejar-nos amb totes les escombraries informatives dins dels mercats de la veritat. La resposta de molts periodistes: “és que és on hi ha la gent”, comença a ser completament irracional.
Facebook i Twitter, contrari del que poden dir els seus multimilionaris CEO preocupats únicament de les seves accions a Wall Street -que, per cert, no van deixar de pujar mentre l’economia del món s’anava a l’infern durant l’últim any-, tenen una molt alta responsabilitat en la difusió dels continguts dels seus usuaris. Les seves decisions de les últimes hores -així com el bloqueig de milions de missatges i comptes de persones anònimes cada dia- són la demostració que prenen decisions editorials sobre els discursos que circulen a la xarxa. Sobre el que és bo i el que és dolent. L’aterridor és que dues empreses diuen el que és bo i dolent per a més de 5.000 milions d’usuaris al món.
Elles van decidir que Trump tingués oberts els canals de la llibertat d’expressió per difondre les seves mentides. Era llavors bo? Després d’algunes hores (a Twitter) i d’alguns dies (a Facebook), Trump podrà seguir fent-ho. Gràcies a Facebook i a Twitter podem dir que Donald Trump va estar a punt de crear una sedició, un cop d’estat o un amotinament al Congrés dels Estats Units. No poden ser, mai, eines democràtiques.
A això ningú li pot dir llibertat d’expressió.
Moltes gràcies, Facebook! Moltes gràcies, Twitter!
We love you!
Catalunya Plural, 2024 
