A finals del 2017 els periodistes Sònia Calvó, João França i Yeray S. Iborra, aleshores treballant al Catalunya Plural, van realitzar els reportatges “Vida Mantera” i “Plegar la manta“, impulsats també per SOS Racisme i a partir d’una beca DEV Reporter. Aleshores abordaven en profunditat la realitat de la venda ambulant a la ciutat de Barcelona, buscant les causes a la pròpia ciutat, a les fronteres europees, i en el país d’origen de la majoria de persones que s’hi dediquen, el Senegal.
Partint d’aquell viatge, dos anys després, Yeray S. Iborra publicava el llibre Vida mantera. Retrat circular de la venda ambulant (Dakar-Barcelona), editat en català i en castellà. Un llibre que parla sobre la manta per fer-ho sobre les migracions, les fronteres, la desigualtat, la ciutat o la lluita col·lectiva.
I ara, aquests tres periodistes segueixen treballant i difonent les diverses problemàtiques que viuen les persones migrades. Així, aquest diumenge 24 de gener i després d’un nou viatge al Senegal, Calvó, França i Iborra estrenen el 30 minuts “Vides deportades”. El reportatge audiovisual explica “les històries de les persones que, d’una banda i de l’altra, viuen les conseqüències d’un sistema de polítiques migratòries que imposa l’amenaça de la deportació”. Un reportatge audiovisual que transcorre entre el Senegal i Catalunya i mostra la por i la incertesa constant de les persones amenaçades d’expulsió. Un volum molt elevat, ja que només l’any 2019 més d’11.000 persones van ser deportades perquè es trobaven en situació administrativa irregular.
A “Vides deportades” ens mostren els casos d’en Serigne Beye, qui ara resideix a Touba, el Senegal, però que va intentar venir en una primera ocasió cap a Europa i va ser deportat i després d’intentar-ho una segona vegada, va haver de marxar. Abans de fer-ho, va estudiar català i va fer un curs de preparació per poder accedir a la formació professional. Al cap de dos anys va obtenir un títol de farmàcia, però no va trobar feina.
També ens expliquen el cas de Bada Ndiaye, qui va passar set anys a València, i va ser deportat en un dels vols preparats exclusivament per a l’expulsió de persones migrants. O el cas del nebot de la Fatima Gieyed, que va ser deportat amb 25 anys després de viure durant més de 12 a Catalunya.
Més enllà de les històries personals, el reportatge analitza com les deportacions són un mecanisme administratiu que actua com una amenaça i explica també la realitat dels vols dedicats exclusivament a les deportacions des de l’estat espanyol. Uns vols operats actualment per Air Nostrum i Grup Barceló que tenen un contracte públic de 10 milions d’euros per fer-ho.
Com expliquen els autors, una sentència recent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea assegura que s’han de seguir els criteris de proporcionalitat inclosos en la llei espanyola, i que no s’hauria d’expulsar persones que tenen arrelament. Parlen aleshores amb el magistrat del jutjat contenciós administratiu 17 de Barcelona, Frederic Vidal Grases per entendre i ensenyar-nos què està passant i què s’espera en un futur proper sobre l’enduriment de lleis.
El 30 minuts “Vides deportades” també té espai per donar a conèixer com diverses persones que ja han estat deportades intenten donar resposta a les conseqüències psicològiques, socials i econòmiques que provoquen les deportacions creant una entitat amb altres persones que havien intentat el viatge a Europa.
Catalunya Plural, 2024 
