Respirem. Finalment Joe Biden és el quaranta-sisè president dels Estats Units d’Amèrica. No era evident després de la deriva autoritària del mandat Trump i de l’assalt al Capitoli. Com molt bé ha explicat Biden en el seu discurs de presa de possessió: “La democràcia és fràgil. I en aquesta hora, amics, la democràcia ha prevalgut”. Sí, la democràcia americana ha resistit, però els anys de Trump i del seu moviment populista MAGA (Make America Great Again) ha fet estralls en la societat americana: la divisió entre blaus i vermells, món urbà i món rural, conservadors i progressistes és la més gran de la història americana possiblement des de la guerra civil.
Hi ha una dada devastadora de la campanya de Trump sobre el resultat de les eleccions: segons diferents enquestes, el 34-37% dels americans creuen que les eleccions han estat un frau i com a resultat d’aquest, per a molts americans Biden és un president il·legítim.
No ho tindrà gens fàcil perquè la divisió entre els americans és també confrontació. Per això Biden demanava ahir que “La política no té per què ser un foc abrasiu que destrossa tot el que troba al seu pas. Els desacords no han de ser motiu per a una guerra total”. Això no obstant, si hi ha un polític que pot ajudar a combatre aquesta divisió és precisament ell. Per què?
Joe Biden és un dels rars polítics que sumen tres valors indispensables que caracteritzen els grans líders: conviccions, intel·ligència i experiència.
En primer lloc, Joe Biden és un polític de conviccions i ho dic en plural. Sí, almenys d’una doble convicció: una assentada en la seva fe catòlica, l’altra, en els valors constitucionals de la Convenció de Filadèlfia. Aconsello veure aquest vídeo de Biden on explica la seva fe, que és un dels pilars que orienta la seva acció .
Els Estats Units ha tingut només dos presidents catòlics, ambdós amb arrels irlandeses, però la condició catòlica de Biden és ben diferent de Kennedy. Pel president assassinat la fe era més aviat un referent identitari i cultural, per a Biden és quelcom més: nodreix l’acció i l’acompanya en els avatars de la vida. La segona convicció es fonamenta en els valors constitucionals americans: aconsello també un altre vídeo, el segon discurs després de l’assalt. És una intervenció magistral sobre la constitució americana, sobre el rule of law, sobre els valors fundacionals que sustenten la democràcia americana i és, també una denúncia de l’assalt al Capitoli com “terrorisme domèstic”.
En segon valor, la intel·ligència. Sobreviure més de quaranta anys en la política americana com a legislador, senador i vicepresident, el fa ser un gran coneixedor dels entrellats, processos i fins i tot secrets de la política americana. Molt sovint es parla que els checks and balances que suposa la independència dels tres poders de l’estat, però no es recorden prou les “interdependències vigilants” dels tres poders, que d’alguna manera competeixen entre ells. Com tampoc es recorda la gestió complexíssima dels cinquanta estats federats, cadascun amb les seves pròpies lleis estatutàries i dinàmiques pròpies. Però aquesta intel·ligència a més ha de projectar-se a les relacions internacionals cada vegada més complexes i multipolars. Trump ha estat, especialment en aquesta àrea, un desastre sense precedents i ha malmès els vuit anys de soft power d’Obama. Intel·ligència, rectitud, honestedat han de tornar a la Casa Blanca.
I, en tercer lloc, el valor de l’experiència. S’han criticat molt els setanta-vuit anys de Biden, i, d’alguna manera jo també trobo que és una edat excessiva per assumir una responsabilitat d’aquesta mena. Això no obstant, probablement l’experiència que se suposa és un actiu, ara i avui, indispensable per poder sortir del laberint esperpèntic del moment actual de la política americana. Fixem-nos que el Papa Francesc ara té vuitanta-quatre anys i va arribar al Vaticà a setanta-cinc anys i déu-n’hi-do els grans canvis que està liderant a l’Església catòlica, malgrat la seva edat. El president de la República Italiana, Sergio Mattarella, té actualment vuitanta-un anys i tampoc ho té fàcil.
Penso que de vegades hem jubilat polítics de gran vàlua massa aviat i que, en moments concrets, polítics amb nul·la experiència – ho tenim ben a prop- han ocupat càrrecs de massa responsabilitat. Tot reconeixent que és un dels punts febles de Biden, l’experiència acumulada, els vuit anys de la seva vicepresidència, poden tornar-se en un actiu important en, repeteixo, aquests moments tan difícils on no només cal comptar amb la convicció, la intel·ligència i l’experiència, sinó també amb la bondat, determinació i compassió que ve de la saviesa i a la que només les persones grans poden accedir.
Com mai els Estats Units necessiten aquesta virtut tan enyorada i que quasi ha desaparegut arreu, la saviesa. Quanta saviesa falta en el món!
Catalunya Plural, 2024 
