La crisi del 2008 i la de la Covid-19 tenen en comú la destrucció massiva de llocs de feina. En la del 2008 el sistema no va ser qüestionat i quan en vàrem haver sortit constatàrem que les desigualtats i la precarietat del mercat laboral s’havien agreujat.
Sense vacants a les empreses, les polítiques d’ocupació de la crisi del 2008 trobaren un filó en l’autoocupació. Sentíem a parlar de la necessitat de “reinventar-se”, i tot això passava, en part, per l’emprenedoria, el talismà de la recuperació dels llocs de treball. Fou llavors quan arrencaren programes com Catalunya Emprèn, Reempresa i múltiples serveis municipals adreçats als potencials emprenedors.
L’emprenedoria tenia un caràcter fonamentalment individualista i, si bé hi havia iniciatives grupals, generalment es tractava d’una persona que engegava un negoci que, si consolidava i creixia, generaria altres llocs de feina.
La creació de cooperatives continuava essent minoritària i relegada a sectors concrets: agrícola, ensenyament i afins, consum i alguns altres.
Què ha fet que a hores d’ara, en aquesta nova i tremenda crisi que està destruint negocis, tancant empreses i deixant vides a la intempèrie, l’economia social sigui una alternativa molt més present, visible i, sobretot, viable?
Segurament han convergit diferents factors i, personalment em semblen rellevants els següents:
1) L’impuls del cooperativisme per part del govern de la Generalitat, ben dotat pressupostàriament des de l’any 2016, que en el marc de l’Aracoop ha creat els Ateneus cooperatius fortament arrelats al territori.
2) El ressorgiment del discurs anticapitalista, que ha vist en l’economia col·laborativa, una fórmula de distribució equitativa i justa de la riquesa i una eina de combat contra els excessos del capital.
3) L’impacte de la digitalització de l’economia, que requereix l’establiment de xarxes entre iguals, des del moment en què l’accés a les dades es democratitza i s’obre a tothom.
Ara més que mai es connecten de forma natural l’emprenedoria i l’economia social i solidària, especialment si facilitem el seu encaix i informem i formem els potencials beneficiaris en el cooperativisme.
Els serveis d’emprenedoria que portem a terme des de la Fundació Surt -en el marc dels programes Incorpora, Catalunya Emprèn i Impulsem- el que fan, estan trobant sinergies i connexions molt interessants amb els serveis d’economia social i solidària que prestem a l’InnoBA de Barcelona Activa i constatem que cada cop més persones emprenedores s’interessen per les fórmules del cooperativisme per engegar els seus projectes.
Així, com dèiem al començament, la crisi del 2008 no només no va sacsejar el sistema, sinó que va aprofundir en els seus desequilibris. Per contra, pensem que la crisi de la Covid-19 està qüestionant el model econòmic i obre una finestra d’oportunitat cap a altres formes de treball basades en la col·laboració i en la responsabilitat compartida, i ens apel·la a posar el nostre compromís per incidir en el canvi.