El darrer dilluns 25 de gener, Josep Sort, número 65 de la llista per JxCat per a les eleccions del 14-F, va dimitir del seu càrrec pels seus polèmics piulets on titllava a Ada Colau, de “puta histèrica espanyola”. Però, no només l’alcaldessa de Barcelona ha estat víctima de les piulades xenòfobes i masclistes de Josep Sort. Altres personalitats públiques com el polític Miquel Iceta, l’actriu Rosa Maria Sardà o els periodistes Enric Juliana i Lidia Heredia també han patit els insults del candidat nacionalista. Sort, inclús, va piular “Farem neteja d’espanyols, promise!” o “I si renovem el CIE com a centre d’internament d’espanyols? No haurem ni de gastar en el canvi de sigles”.
Davant la polèmica generada per aquestes piulades, Laura Borràs, candidata de JxCat a les eleccions, ha afirmat aquest dimarts en una entrevista a Notícies en Xarxa, que el problema pels insults de Sort “està resolt”. També, en sintonia amb un clima d’eleccions, la diputada Aurora Madaula de JxCat ha escrit “No tolerem ni tolerarem mai actituds que suposin una ofensa a les altres persones i actuem en conseqüència. La política, com la vida, no és predicar, sinó actuar”.
Però, malgrat les respostes de les candidates de JxCat, cal recordar que Josep Sort no és l’únic membre de les llistes del partit de Laura Borràs que ha publicat comentaris insultants. Joan Canadell, actual president de la Cambra de Comerç i número 2 de JxCat a les eleccions del 14-F, i Albert Donaire, número 38, han destacat a les xarxes socials pels seus comentaris xenòfobs. Per exemple, Joan Canadell i Albert Donaire, han titllat la immigració espanyola dels anys 50 com a “colons”.
Inclús, Joan Canadell, abans de l’assalt al Capitoli Americà incitat per Trump, recomanava en un twitter que “el món indepe no es situï en contra de Trump”. I ahir mateix, apareixien altres piulades de Roger San Millan, número 47 per JxCat, que titllava de “rata” al candidat socialista Salvador Illa i “fill de puta” a l’exdirector de ‘El Periódico’ Enric Hernandez.
De la mateixa manera que un got de plàstic adverteix d’un oceà ofegat de residus, els insults de Josep Sort són la punta de l’iceberg d’un fenomen cada cop més estès a les xarxes: el discurs de l’odi per part d’una ultradreta catalana, encara, però, poc analitzat. Segons la Recomanació número 15 de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI) del Consell d’Europa (2015), el discurs de l’odi es pot definir com “foment, promoció o instigació (…) de l’odi, la humiliació o el menyspreu d’una persona o grup de persones, així com l’assetjament, descrèdit, difusió d’estereotips negatius, estigmatització o amenaça pel que fa a aquesta persona o grup de persones i la justificació d’aquestes manifestacions per raons de “raça”, color, ascendència, origen nacional o ètnic, edat, discapacitat, llengua, religió o creences, sexe, gènere, identitat de gènere, orientació sexual i altres característiques o condicions personals“.
El soroll de les xarxes
Vivim embolcallats en el soroll de les xarxes. Com diu Victòria Camps, en les societats complexes “tot està mediatitzat pels mitjans de comunicació. El que no passa pels mitjans de comunicació no existeix. I, per tant, la manera com passa pels mitjans és absolutament fonamental per donar categoria d’existència a una cosa i sobretot qualificar-la“. Però, com hem d’entendre aquest discurs de l’odi a les xarxes?
En un marc de postveritat, les xarxes operen com a paranys de les millors paraules, deteriorant l’esfera pública amb insults, missatges masclistes, racistes i desqualificacions de tota mena. Sense intermediaris, sense cap control de qualitat, les piulades ofensives esdevenen el vertader canemàs de l’esfera pública, entre altres raons, per la immediatesa, l’addicció i la facilitat a cop de click a què conviden. En 280 caràcters esdevé impossible la paraula raonada, amb arguments. Més aviat, afavoreix l’insult, el bec gros, l’eslògan. Però també, l’actitud insensible, feridora i violenta, en nom d’una llibertat d’expressió mal compresa.
Com escriu Daniel Gamper en el seu últim llibre Las mejores palabras, “la democràcia no és només l’arquitectura institucional, és també la vida de la ciutat, un teixit social on els ciutadans sàpiguen diferir pacíficament i avançar cap a la solució dels conflictes de manera incruenta“. Si per la pandèmia ens veiem abocats a ‘viure entre les xarxes’, aprendrem a conviure?
Reunions i pintades xenòfobes
Abans, però, de les piulades de Sort, la reunió del vicepresident del Parlament per JxCat, Josep Costa, amb algunes organitzacions polítiques, entre les quals hi havia Front Nacional de Catalunya, que defensa postulats xenòfobs i se la vincula amb l’extrema dreta, va permetre fer visible alguns d’aquests grups d’ultradreta independentista. També, les pintades racistes a la façana de la pizzeria italiana Marinella del barri d’El Clot el passat 11 de desembre com “parla català o emigra” i “A Catalunya en català” s’ha d’emmarcar dins d’aquestes tendències ultres. Darrere d’aquestes accions, rere les piulades de Josep Sort i altres, s’amaga el mateix fenomen.
Catalunya Plural, 2024 
