…”I que la memòria no ens traeixi”, llegeix la Lluna, al poc de començar el documental Maragall i la Lluna, un retrat íntim i universal, humà, contradictori, vitalista i colpidor de Pasqual Maragall, segons la sinopsi del mateix documental.
Aquesta frase és un extracte de la carta que en Pasqual Maragall va enviar a la Lluna Pindado Merino quan aquesta tenia 8 anys i feia poc que, el llavors alcalde i artífex dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, havia estat vivint uns dies a casa seva, al barri de Roquetes.
En sentir aquestes paraules mentre es rodava aquesta seqüència, ja llavors em va semblar que era una frase involuntàriament visionària. I sense saber-ho, era el preludi d’un esdevenir…
Un seguit de testimonis ben enfilats, un darrere l’altre, van dibuixant un home que ja no es coneix, un home que acaba de complir els 80 anys, però del què tothom en parla en passat. Trenta-sis testimonis que es van anar gravant, un a un, des de l’any 2013 dins el Programa Llegat Maragall, de la Fundació Catalunya Europa (FCE), amb la voluntat de preservar, en cadascun d’ells, la seva memòria. Així que la gravació dels testimonis anava en augment, el productor executiu de Benecé Produccions, Xavier Atance, va creure que la suma de tots ells podien formar un tot. Calia recuperar aquella memòria, i així ho va compartir amb en Max Vives-Fierro, llavors director de la FCE. Se n’havia de fer un documental.
David Cirici i M. Carmen Fernández Villalba van ser els encarregats de filar aquella història.
Calia trobar un fil conductor. Una nena, de nom Lluna, avui una jove actriu, i una frase, que en Pasqual Maragall, ja en el seu moment, va fer seva: “La ciutat és la gent”. La història estava servida. Ara, calia donar-li forma. Calia seguir creient en el projecte i tirar-lo endavant.
Moltes jornades de rodatge, unes 40 localitzacions, més de 60 hores de material rodat, un total de 54 testimonis, per recuperar una memòria d’un home, d’una ciutat, d’un país.
Després de gairebé set anys des que es va començar el projecte, assegudes a la butaca dels Cinemes Girona de Barcelona, amb motiu de la preestrena del documental, aquella frase pren més sentit que mai, i la memòria m’ha portat al rodatge. A l’antiga presó Model, on van estar empresonats molts companys de militància de Pasqual Maragall. Vam passejar pels passadissos, una remor impregnava les cel·les, com si les parets parlessin… En tornar a veure a la Diana, l’he recordada a Rupià, enfilada dalt d’un arbre per agafar una branca de llorer perquè me’n pogués endur a casa. Encara avui el llorer que poso als guisats són de la branca que ella em va donar. I penso en la conversa amb Joan Rigol, al passadís del Parlament, que va presidir entre 1999 i el 2003…
Assegudes a la butaca, com si d’un trencaclosques es tractés, la persona de Pasqual Maragall s’anava teixint. L’estudiant, el company de lluita, el marit, el que sap que ha d’aprendre (“I això que tenia dues carreres”, comenta la Diana, a qui està dedicat el documental). El Maragall que llegeix Marx “todo enterito”, diu la Diana. El que arriba a ser alcalde sense pretendre-ho… I ens adonem que l’home i el polític en ell és una mateixa cosa… I ens passen al davant els anys seixanta, setanta, vuitanta, noranta… de Barcelona, de Catalunya, i del que ell pretenia que fos Europa, l’Europa de les ciutats, on, a partir d’una metàfora del mateix Maragall, ho explica l’Oriol Nel·lo… “En un mapa nocturn amb les ciutats plenes de llum, les zones fosques són les fronteres”.
Records d’aquell home que podríem dir que és un símbol de la glocalitat, un nou concepte tan de moda avui en dia, capaç de posar la ciutat de Barcelona al mapa amb l’organització d’uns Jocs Olímpics, i alhora, preocupar-se de les escales mecàniques que falten al barri de Roquetes perquè les veïnes hi puguin pujar amb el carro de la compra… I es va construint el personatge i mentre ens retorna la seva memòria, es dilueix la seva persona, fins a arribar on és ara, que tot i sent viu, tothom en parla d’ell en passat.
I arribem a l’escena final. Pasqual Maragall no deixarà mai de sorprendre’ns.
Anna Boneta Palacin
Directora de producció de Maragall i la LLuna
Catalunya Plural, 2024 
