Arcadi Oliveres Boadella ha estat altament conegut per tota la societat civil pel seu activisme pels drets humans, la justícia i la pau. Va difondre aquests conceptes des de la seva vessant d’economista i sempre des de les bases. Les generacions més joves el van conèixer a través de llibres, conferències, intervencions enmig d’assemblees del 15M. L’Arcadi, però, va pujar participant de múltiples associacions i entitats ja des de plena dictadura tot per la defensa de la democràcia i les llibertats polítiques.
Just en els moments més difícils, per acomiadar-se, la seva família va voler obrir un canal perquè tothom tingués la possibilitat de comunicar-se amb ell. Hi deia: “L’Arcadi Oliveres està greument malalt. El seu horitzó és breu, però ple d’amor. Conscients que ha fet camí amb molta gent, la seva família ha creat un web per vehicular els missatges que li voleu fer arribar. Així l’Arcadi, mentre pugui, us anirà llegint: https://missatges.arcadioliveres.cat”.
A la mateixa web, complementaven aquesta idea afegint que des de la família Oliveres Künzi (dona i fills de l’Arcadi Oliveres) sabien que “l’Arcadi ha fet camí amb molta gent. Persones amb qui ha compartit militància, persones que heu passat per les seves classes, que l’heu llegit o que l’heu escoltat en xerrades…” Tot això sabent que el temps que li quedava era el just per veure i gaudir al màxim de la companyia de la família, amics, amigues i gent propera, “que no sou poques”, deien. L’espai virtual creat buscava aleshores que hi pogués arribar tothom i poder recollir aquests moments escrits i mitjançant imatges i vídeos.
La iniciativa sorgia des del coneixement de la referencialitat de l’Arcadi arreu i al llarg dels anys. I és que l’Arcadi va participar del Sindicat Democràtic d’Estudiants de Barcelona i també de la Caputxinada, el març de 1966. Dos anys més tard va ser processat pel Tribunal d’Ordre Públic, actual Audiència Nacional, i jutjat per reunió clandestina, finalment sent absolt.
Durant els anys 70 va formar part d’iniciatives en favor de la democràcia i l’autogovern de Catalunya participant en l’Assemblea de Catalunya. Paral·lelament va participar fins a ser copresident en l’organització internacional catòlica Pax Christi, dedicada a la promoció de la cultura de la pau i la reconciliació entre els pobles. Aquí, juntament amb Justícia i Pau, van realitzar diverses campanyes d’oposició a la pena de mort coincidint amb les últimes execucions del franquisme. Després de la mort de Franco va seguir actiu arreu i va crear l’Associació Catalana de Solidaritat i Ajut al Refugiat (ACSAR), de la qual es va mantenir com a membre actiu.
Sempre va vincular el seu activisme amb l’anàlisi de la societat i sent economista va donar moltes eines per entendre les conjuntures i les decisions polítiques. Així, va entrar de professor d’economia a la Universitat Autònoma de Barcelona d’on mai es va arribar a desvincular. Va ser allà quan fent el doctorat va realitzar una tesi sobre “La indústria militar a Espanya” i aleshores va passar també a donar classes a la Facultat de Ciències Polítiques. A partir daquí, moltíssims alumnes se’l van poder trobar a les aules de graus, postgraus i màsters a diverses universitats. Molts dels missatges que ara ha estat rebent han estat records en aquesta línia.
Sota el nom de Pere, escrivien: «Arcadi, mil gràcies per tot. Des del coneixement i missatge que ens has transmès en les teves classes a la Facultat de Periodisme de l’Autònoma, als cursos i xerrades a peu de carrer… fins al teu tracte tan proper. Ha estat un plaer aprendre i escoltar-te. I gràcies a la família, per aquesta iniciativa tan bonica».
Justícia i Pau, organització i lema de bandera
Un espai pel qual se’l va catalogar va ser l’organització Justícia i Pau, entitat cristiana de la diòcesi de Barcelona, dedicada a la promoció dels drets humans i la pau. Amb aquesta militància va començar de forma més activa la seva relació amb la cooperació per al desenvolupament. Allà va començar elaborant un informe sobre la primera Campanya pel 0,7% dedicada a aconseguir que les institucions públiques destinessin aquest pressupost a l’ajut al desenvolupament dels països empobrits. Aquesta campanya estava relacionada amb l’objecció fiscal a la despesa militar. Va acabar la seva trajectòria dins Justícia i Pau sent president de l’organització des de 2001 fins al 2014. A banda, també des de l’any 2001 i fins al 2007 va presidir la Federació Catalana d’ONG per la Pau.
En aquest sentit, ja des d’abans havia treballat en campanyes com ara una contra la llei reguladora de l’objecció de consciència i en suport de la insubmissió (1984), la campanya contra l’ingrés d’Espanya a l’OTAN (1986) o la introducció a Espanya de les Brigades Internacionals de Pau (1987). També va ser cofundador de la Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes (reunions d’Utrecht, 1984, i Malmö, 1987), les mobilitzacions contra la primera guerra del Golf (1991), la campanya en favor de la cancel·lació del deute extern (1999), la promoció de la banca ètica a Catalunya, essent elegit president honorari de la plataforma Finançament Ètic i Solidari (FETS) el 1999, o en les mobilitzacions contra la Guerra d’Iraq (2003).
Anys més tard, i sempre en aquesta mateixa línia, se’l veuria sovint a les mobilitzacions del 15M duent a terme conferències a places de moltes ciutats. «El plaer d’escoltar-te i sentir el coratge. La veritat aixecant la mà en una plaça, descobrint-se. Gràcies per tant!» li reconeix l’Agostina al web.
Posteriorment va presentar juntament amb Teresa Forcades el Procés Constituent a Catalunya. Un parell d’anys més tard, van oferir-li ser cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, però ho va rebutjar.
L’Arcadi Oliveres ha deixat empremta i ho constaten els múltiples missatges. Li donen les gràcies per compartir, gràcies per parlar d’insubmissió, gràcies per no desvincular-se mai de lluites concretes, gràcies per englobar-les en el sentit d’una vida més digna. Des de la simplicitat per una lluita molt més gran com bé remarquen algun dels comentaris com ara aquest de Mario Pons:
«Hola Arcadi, et vaig conèixer quan cap allà el 2001 vas donar suport a un grup de gent de les Terres de l’Ebre que defensem encara avui el futur del Delta i lo riu que dóna nom a la Península. En aquella època vam aconseguir unir la conca per fer front a l’espoli perpetu dels centralismes, radials, individualistes de les metròpolis davant d’uns pobles de ribera que volem continuar vivint amb dignitat, sense pagar la destrucció d’un estat que castiga la seva perifèria tancant-se dins de muralles patriòtiques amb reixes de burocràcia i sostres partidistes. Som los de lo riu és vida, el nunca mais, el no a la guerra… aquella que des del pacte de les Açores encara mata, exilia i enriqueix als mateixos monstres feixistes que van encendre la guerra civil. Ens vas ensenyar que la memòria democràtica és l’únic camí per combatre l’oblit interessat dels assassins. Per això tu et quedes amb natros, defensant lo Delta, la pau i la llibertat davant de guerres cuinades, exilis econòmics i climàtics. Continuem company!»
I des d’aquí, un record per ell i per tota la seva família, sobretot per la seva neboda Victòria Oliveres, periodista i excompanya de la casa. Una abraçada ben gran.
Catalunya Plural, 2024 
