Aquesta història publicada originalment als Estats Units al 2017 (The hunting accident) i inèdita a l’Estat espanyol ha coronat una entrega de premis que cobreix el forat deixat per l’aplaçament del Festival d’Angulema al mes de juny (24-26) amb públic, exposicions i trobades amb autors i autores si la Covid ho permet. Entre els 44 títols de la selecció oficial, les apostes anaven més aviat cap a Rusty Brown (Delcourt), de Chris Ware, Kent State: quatre morts dans l’Ohio, de Derk Barckderf (Ça Et Là), o el multipremiat Peau d’homme (Glénat), de Hubert i Zanzim.
Els guanyadors francesos, presents o a distància a través de les pantalles, van aprofitar per reclamar un millor tractament i condicions per part del Govern i els responsables del sector editorial sota l’amenaça de boicotejar la cita de juny. El jurat presidit pel guionista i historiador del còmic Benoît Peeters, en tot cas, va ser valent en les seves eleccions. El Fauve Especial del Jurat va premiar la paròdia d’un superheroi LGTB Dragman (Denoël Graphic), del britànic Steven Appleby, col·laborador de The Guardian. Els Fauves de l’Audàcia i de la Revelació van ser per a les franceses menys conegudes Gabrielle Piquet (La Mécanique du sage, Atrabile) i Maurane Mazars (Tanz !, Le Lombard).
El quebequès Michel Rabagliati ha acabat per obtenir el Fauve de la Sèrie en la seva dècima declinació del mateix personatge amb Paul à la maison (La Pastèque). El Premi del Públic va recompensar la biografia lliure Anaïs Nin: sur la mer des mensonges (Casterman), de la suïssa Léonie Bischoff. I el Premi Goscinny a una carrera de guionista va ser per a la francesa Loo Hui Phang, que l’any passat va publicar amb Hugues Micol Black-out (Futuropolis), la recreació d’una història sobre el racisme en els orígens de Hollywood, i que al 2016 ja ens havia sorprès amb L’Odeur des garçons affamés i els orígens sanguinaris dels Estats Units amb els indis i dibuix de Frederik Peeters.
Colossal ha estat la tasca de l’editor Monsieur Toussaint Louverture que ha reunit en tres toms de 1.500 pàgines l’obra del gravador sobre fusta Lynd Ward. A partir dels anys vint del segle XX, l’artista va il·lustrar amb aquesta tècnica la brutalitat del capitalisme a les seves novel·les sense paraules. El resultat és L’Éclaireur. Récits gravés, amb epíleg d’Art Spiegelman, i que ha guanyat el Fauve del Patrimoni.
Ward era de Chicago, com els Fauve d’Or David L. Carlson i Landis Blair. Ambdós han aprofundit en la història real del pare d’un amic del guionista, Matt Rizzo, que es va quedar cec i havia compartit presó als anys cinquanta amb un cèlebre assassí, Nathan Leopold (que va inspirar Hitchcock per a La soga). La relació del fill de Matt Rizzo amb el seu pare, amb passatges on apareixen imatges de l’Infern de Dante a la biblioteca carcelària, en fan un relat en blanc i negre que explora l’ànima turmentada americana.
Catalunya Plural, 2024 
