L’elecció de Salvador Illa com a candidat del PSC a la presidència de la Generalitat ha demostrat el seu efecte després d’aconseguir 33 escons, enfront dels 17 diputats dels comicis del 2017, amb un total de 641.238 vots (22,97%). Amb el mateix nombre d’escons, però amb menys suports (595.525 vots, 21,34%), se situa ERC, que guanya un escó i supera el seu actual soci de govern, Junts per Catalunya, que perd dos representants i es queda amb 32 (561.505 vots, 20,12%).
El triple empat tècnic fins a última hora, sense comptar els vots per correu, ha propiciat que els principals líders polítics no fessin valoracions fins que l’escrutini ha estat pràcticament finalitzat. Illa, guanyador de la nit, ha posat en relleu que “el canvi ha arribat a Catalunya per quedar-se”, i ha estat clar en les seves intencions: “Em presentaré a la investidura”.
Illa ha apostat per “passar pàgina” per escriure un nou capítol d’entesa entre Catalunya i Espanya amb l’objectiu de “tornar a escoltar-nos”. Sobre la jornada electoral, ha posat en relleu l’exemple de “civisme i maduresa” dels catalans per acudir a les urnes malgrat la tercera ona per contagis de Covid, i és que el PSC es va quedar sol en la defensa del 14-F com a data per a celebrar les eleccions.
El seu predecessor Miquel Iceta ha considerat que la victòria del PSC subratlla l’“encert” del candidat i valida l’aposta pel diàleg i el retrobament del president del Govern central, Pedro Sánchez. “Hem tornat a ser el primer partit a Catalunya. No ho aconseguíem des dels temps de Pasqual Maragall”, ha tancat.
Des d’ERC també s’han mostrat com a guanyadors de la cita electoral argumentant que lideren una majoria independentista en vots i escons. “Estem en condicions d’obtenir la Presidència de la Generalitat. Per primera vegada en 80 anys, ERC tornarà a tenir la presidència de la Generalitat”, ha sentenciat el líder republicà Oriol Junqueras, que ha mostrat el seu compromís per “culminar aquest procés en una república catalana”.
En la mateixa línia s’ha pronunciat el candidat d’ERC, Pere Aragonès, que ha qualificat el resultat de “clar i inequívoc” i s’ha dirigit a Pedro Sánchez: “És l’hora de resoldre el conflicte, és l’hora d’asseure’s i veure com ho aconseguim, votant en un referèndum. Sit and talk”. Aragonès ha confiat que la majoria independentista i d’esquerres (la CUP ha passat de 4 a 9 escons i En Comú Podem es manté amb 8) comenci una nova etapa, i és que ERC, malgrat ser la segona força, ha obtingut el seu millor resultat en el Parlament i vol optar a la Presidència de la Generalitat.
EVOLUCIÓ ELECTORAL
Els millors resultats socialistes des de la restauració de la democràcia parlamentària a Espanya es van donar el 2003 amb 42 diputats, sent llavors cap de llista Pasqual Maragall, que va governar amb ERC i ICV posant fi a 23 anys de pujolisme a Catalunya. El 2006, malgrat baixar a 37 escons, José Montilla va repetir el tripartit d’esquerres amb els mateixos socis de govern. El triomf del convergent Artur Mas el 2010 va iniciar fins avui una successió de governs sobiranistes, amb el propi Mas el 2012, Carles Puigdemont el 2015 i Quim Torra el 2017, que va ser inhabilitat el 2020 en ser condemnat per un delicte de desobediència després de la polèmica de les pancartes col·locades al balcó de la Generalitat en solidaritat amb els polítics independentistes presos.
En aquesta última dècada, el daltabaix socialista va resultar evident, perquè dels 42 i 37 escons amb Maragall i Montilla, en les quatre següents cites electorals catalanes va passar a 28, 20, 16 i 17 representants en el Parlament de Catalunya. En paral·lel, l’espai que van perdre els socialistes va ser guanyat, en part, per Ciutadans, que va irrompre en la política catalana el 2006 amb 3 escons i va arribar el 2017 als 36. Cs va reduir progressivament l’anomenat cinturó vermell metropolità, que tradicionalment era feu socialista, i va arribar a convertir-se en la primera força política catalana, si bé la suma de JxCAT (34) i ERC (32) li va impedir formar govern.
El gir d’aquesta nit estaria relacionat amb la sagnia dels votants de Cs (ha passat de 36 a 6 diputats), però encara no és suficient per catapultar Illa a la presidència de la Generalitat. La possibilitat d’un tripartit d’esquerres entre PSC, ERC i En Comú Podem sembla remota, ja que els republicans van signar, com altres partits independentistes, que no donarien el seu suport a Illa. Cal esperar si en les posteriors converses postelectorals existeix algun tipus d’acostament quant a polítiques socials.
En aquest sentit, la candidata d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, ha destacat, després de conèixer els resultats electorals, que “hi ha una majoria d’esquerres en aquest país, hi ha una majoria que vol canvi” i ha remarcat que “es constituirà el Parlament més d’esquerres de Catalunya”. Per a Albiach, la possibilitat de formar un govern d’esquerres “és imparable”.
HISTÒRIC RESULTAT D’ERC
El resultat d’ERC és al seu torn històric. En les dècades dels 80 i els 90, els republicans tenien en el Parlament de Catalunya entre 5 i 13 escons, i va caldre esperar al canvi de segle per duplicar resultats, a excepció dels 10 diputats que va aconseguir el 2010, i aconseguir els 32 el 2017 amb Oriol Junqueras com a número 1. Es dóna la circumstància que el president republicà es troba a la presó condemnat per sedició i malversació, però en trobar-se en règim de tercer grau ha pogut realitzar mítings electorals durant el dia i pernoctar en la presó. Junqueras no figura en les llistes, com tampoc estan la resta de líders republicans condemnats per l’1-O: Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell.
ERC té experiència a governar en coalició, ja sigui amb els partits d’esquerres o nacionalistes. Si bé en campanya ERC i Junts han marcat les seves diferències, també han defensat la coalició en el Govern. Aragonès ha esmentat els Comuns com a socis preferents juntament amb Junts, però els de Jéssica Albiach insisteixen a formar un govern d’esquerres amb ERC i PSC. Segons ha explicat ERC en campanya, li agradaria governar amb Junts, Comuns i la CUP per no donar opció al PSC.
Catalunya Plural, 2024 
