Fa un any vaig escriure un article titulat Deu bones notícies sobre el coronavirus. L’objectiu era mostrar que la ciència, el coneixement i la cooperació són fonamentals per lluitar contra la pandèmia. No sabem què passarà en els propers mesos i les noves variants genètiques són motiu d’incertesa, però un any després el missatge és el mateix: els avenços de la ciència ens animen a ser optimistes i a veure el got mig ple.
1. Hi ha més articles sobre SARS-CoV-2 i la Covid-19 que sobre malària
Fa un any ens sorpreníem que en poc més d’un mes des que es notificaran els primers casos ja hi hagués més de 164 articles científics en PubMed sobre el nou virus i la malaltia.
Avui aquesta xifra s’ha multiplicat per més de 600 i ja supera els 100.000 articles, més que els que apareixen sota l’epígraf de “malària”, per exemple. Hi ha registrats més de 4.800 estudis en curs sobre tractaments i vacunes. Sabem més sobre la SARS-CoV-2 i la Covid-19 que d’altres malalties que portem lustres estudiant.
2. Més de 200 noves vacunes
Fa un any es destacava que hi hagués vuit nous projectes sobre vacunes contra el coronavirus SARS-CoV-2. Segons el portal bioRENDER ara són més de 195 candidats, al menys 71 ja en assaigs clínics. Aquests fan servir tot tipus de tecnologies: virus vius atenuats, virus inactivats, subunitats de proteïnes, vectors virals recombinants, partícules similars a virus (VLP), ADN i ARNm.
Mai s’havien invertit tant diners i hi havia hagut tanta col·laboració per al desenvolupament de vacunes entre entitats públiques, privades, centres de recerca, universitats, farmacèutiques, empreses i ONG. Alguns projectes s’han abandonat, però altres ja estan autoritzades per l’OMS: Pfizer/BioNTech i Moderna amb tecnologia ARNm, AstraZeneca/Oxford i Sputnik V amb tecnologia d’adenovirus recombinants i la xinesa Sinopharma, amb coronavirus inactius.
Al mínim 20 vacunes estan ja en assaigs clínics de fase III i en les pròximes setmanes i mesos poden ser aprovades, si els resultats són satisfactoris.
3. Les vacunes d’ARNm són molt segures
Un dels possibles efectes greus de les vacunes és l’anafilaxi, una reacció al·lèrgica que pot arribar a ser mortal i que passa normalment al poc temps d’administrar la vacuna.
S’han analitzat dades del primer mes de vacunació als EUA, On s’han administrat més de 17,5 milions de dosis (exactament 9.943.247 de la vacuna de Pfizer/BioNTech i 7.581.429 de la de Moderna).
El Sistema per a Informar reaccions adverses a les Vacunes (VAERS, per les sigles en anglès) ha registrat només 66 casos d’anafilaxi (47 amb la vacuna de Pfizer/BioNTech i 19 amb la de Moderna). Això suposa menys de 4 casos per milió de dosis o el 0,0003% de totes les dosis analitzades. Vint-i-un (el 32%) d’aquests 66 casos hi havia tingut casos previs d’anafilaxi per altres motius. No s’ha detectat cap defunció.
Si es compara amb el nombre de casos de Covid-19, les seqüeles que deixa la malaltia i el nombre de morts, el benefici que suposen les vacunes supera enormement els possibles efectes adversos. Tot això permet afirmar que, de moment, les vacunes d’ARNm són molt segures.
4. Les vacunes són efectives
Israel és el país que més població té ja vacunada. A principis de febrer i des que va començar la campanya al desembre, més de 3,67 milions d’israelians havien rebut la primera dosi de la vacuna d’ARNm de Pfizer/BioNTech. Això representava prop del 40% de la població del país. Més del 28% havia rebut també la segona dosi. Entre els majors de 60, més del 80% havia estat vacunat.
Les dades preliminars mostren que la vacunació està sent efectiva. El nombre d’infeccions està disminuint de forma significativa, especialment entre les persones més grans de 60. En aquest grup d’edat, hi ha hagut un 56% menys d’infeccions i un 42% menys d’hospitalitzacions i un 35% menys de morts per Covid-19 després de la segona dosi.
Els resultats amb les dues dosis són excel·lents: dels 523.000 israelians vacunats amb dues dosis només hi ha 544 casos de Covid-19, només 4 casos de Covid-19 greu i zero morts. Aquestes dades confirmen les obtingudes en els assaigs clínics previs.
Però no cal anar-se’n fins a Israel. A Astúries el passat dia 15 de febrer s’havia sobrepassat la xifra de 2.000 persones mortes per Covid-19 des de l’inici de la pandèmia. Entre elles, hi havia una gran proporció de persones amb domicili en residències de gent gran, on l’impacte ha estat considerable. No obstant això, a hores d’ara la situació comença a estar relativament controlada gràcies als esforços vacunals dirigits específicament a les persones residents i treballadors que els atenen.
L’efecte de la vacuna queda de manifest en ‘comparar la mortalitat entre persones grans amb domicili en residències (gairebé totes vacunades), en què descendeix bruscament, i el nombre de morts en persones amb domicili fora d’elles (no vacunades), entre les que augmenta considerablement.
A més, s’acaben de publicar els resultats d’un estudi preliminar a Anglaterra en el qual demostren que la vacuna d’ARNm de Pfizer/BioNTech és efectiva per prevenir la infecció en adults simptomàtics i asimptomàtics, fins i tot contra la variant “britànica” B1.1.7.
5. La confiança en les vacunes augmenta
Després de més de 160 milions de dosis de vacunes enfront de la Covid-19 administrades, la confiança de la població en les vacunes va en augment. Per exemple, s’ha realitzat una enquesta a 13.500 persones de quinze països d’Europa, Àsia i Austràlia entre novembre de l’any 2020 i gener de 2021. Al mes de novembre, abans que els països comencessin a aprovar les vacunes, només prop del 40% dels enquestats es posarien la vacuna contra la Covid-19 i més del 50% estaven preocupats pels possibles efectes secundaris.
Per al mes de gener, més de la meitat es posaria la vacuna i el nombre de persones preocupades pels efectes secundaris havia disminuït lleugerament.
Regne Unit va ser el país en el qual més gent es va manifestar disposada a vacunar-se (fins a un 78% dels enquestats) i a Espanya la proporció de gent disposada a vacunar-se va passar d’un 28% al novembre a un 52% a mitjans de gener.
6. La resposta immune enfront del virus dura al menys vuit mesos
Els tests serològics que mesuren anticossos enfront de la SARS-CoV-2 no reflecteixen tot el potencial, la durada i la memòria de la resposta immune enfront del virus. Conèixer quant dura la resposta immune enfront del virus és fonamental per a determinar la protecció enfront de les reinfeccions, la gravetat de la malaltia i l’eficàcia vacunal.
S’ha comprovat que, tot i que hi ha certa heterogeneïtat en la resposta segons cada individu, en la majoria de les persones en què s’ha analitzat mantenen una robusta resposta inmnune humoral (anticossos) i cel·lular (limfòcits T), de com a mínim entre 6 i 8 mesos després de la infecció, independentment que siguin lleus o greus.
7. Nous tractaments enfront dels casos més greus
Ja sabem que la Covid-19 és molt més que una pneumònia. Es coneix molt més de la malaltia i, encara que no disposem de moment, d’un antiviral específic que inhibeixi el virus, hi ha combinacions de tractaments que milloren molt el pronòstic i redueixen la mortalitat dels casos més greus. Antivirals, antiinflamatoris, anticoagulants, corticoides, inhibidors de la tempesta de citoquines i anticossos monoclonals són alguns exemples.
Existeixen més de 400 assaigs clínics en curs en què s’estan provant diferents tractaments i combinacions. Per exemple, segons l’assaig clínic internacional Recovery, la combinació de tocilizumab (un anticòs monoclonal dirigit contra el receptor de la interleucina-6, aprovat per al tractament de l’artritis reumatoide) i la dexametasona (un potent glucocorticoide sintètic que actua com a antiinflamatori i immunosupressor), pot reduir a gairebé la meitat les morts en els pacients més greus amb Covid-19.
D’altra banda, el tractament preventiu amb anticoagulants en pacients amb Covid-19 hospitalitzats, s’associa amb un 30% menys de mortalitat a 30 dies, i sense efectes adversos de sagnat.
8. No hi ha grip
Existia una seriosa preocupació sobre com s’anava a comportar el solapament de SARS-CoV-2 amb altres patògens respiratoris freqüents en els mesos d’hivern. No es podia descartar una situació de “tempesta perfecta” en què coincidissin SARS-CoV-2 amb altres virus, com el de la grip o el respiratori sincitial, que causen bronquiolitis i pneumònies i són responsables de freqüents hospitalitzacions i morts en determinats sectors de la població més vulnerable.
S’havia suggerit que el risc de mort en persones infectades per grip i la SARS-CoV-2 de forma simultània era superior que en aquelles que només estaven infectades pel coronavirus, especialment en majors de 70 anys. La coincidència de diversos virus respiratoris amb la SARS-CoV-2 podria haver causat una carnisseria a la gent gran.
La bona notícia és que aquesta temporada la grip i altres virus respiratoris han desaparegut, tant en els mesos de juny a agost en l’hemisferi sud com ara en l’hemisferi nord.
No podem descartar que això pugui suposar un problema l’any que ve (les temporades en què la grip causa major mortalitat solen estar precedides de temporades més benignes), però aquest any ha suposat un veritable alleujament als sistemes sanitaris.
Diverses són les causes que poden explicar aquest declivi de la grip. Primer convé recordar que la SARS-CoV-2 i el virus de la grip són virus molt diferents.
És molt probable que el menor període d’incubació de la grip, l’existència d’immunitat prèvia, la intensa campanya de vacunació d’aquest any, les mesures de confinament, disminució de viatges, ús de mascareta, higiene i distanciament social hagin tingut un major efecte a disminuir la transmissió d’aquest virus. Per contra, en la transmissió del coronavirus més influeixen molt més l’efecte dels aerosols, el paper dels superpropagadores i els asimptomàtics.
9. Podem seguir l’evolució del virus a temps real
L’efecte que puguin tenir les noves variants genètiques de la SARS-CoV-2 a la vacunació i en el transcurs de la pandèmia és una incertesa. A causa que els canvis genètics poden tenir un potencial efecte en com es comporti el virus, el seu anàlisi i seguiment és fonamental. La bona notícia és que avui tenim la capacitat de seguir l’evolució a temps real de virus i l’aparició de noves variants genètiques.
Ja hi ha més de 260 000 seqüències del genoma de SARS-CoV-2 disponibles a les bases de dades. Aquestes seqüències provenen d’altres tants aïllaments obtinguts de mostres humanes des de febrer de l’any passat fins al moment actual. Tot i que els canvis de nucleòtids són la primera font de variació genètica de la SARS-CoV-2, també s’han detectat insercions, delecions i fins i tot recombinacions.
Tot això permet fer filogènies (relacions de “parentiu” entre les variants virals) que poden emprar-se per fer estimacions temporals (quan sorgeixen noves variants), caracteritzar com s’estén geogràficament el virus, reconstruir la dinàmica epidemiològica dins d’una regió i analitzar com s’adapten al llarg del temps. L’anàlisi de les seqüències de la SARS-CoV-2 no té precedents, a la base de dades GISAID (Global Initiative on Sharing Avian Influenza Data) són més de 580.000 dades de seqüències compartides. És la primera vegada que s’està seguint a temps real l’evolució d’un virus pandèmic.
10. La pandèmia a nivell mundial decreix
No sabem com es desenvoluparà la pandèmia en els propers mesos. Donada la intensitat que ha tingut fins ara és probable que hi hagi noves onades, però potser de menor intensitat. No sabem com serà una possible quarta onada, ni l’efecte que puguin tenir les noves variants genètiques que van apareixent, però la bona notícia és que a nivell global la pandèmia en aquest moment decreix.
Potser sigui un combinació de diversos factors: el virus es comporta de forma estacional, la població va adquirint certa immunitat de grup per infecció natural o per les vacunes, potser el virus en aquest procés natural de variació i mutació va derivant a formes menys virulentes i es va adaptant al seu nou hoste.
No ho sabem del cert, però de moment encara hi ha motiu per a l’esperança.
Una versió d’aquest article va ser publicada al blog de l’autor, microBIO.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
Catalunya Plural, 2024 
