L’agost passat, des del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat encapçalada per Àngels Chacón es va impulsar una mesura per liberalitzar el mercat de les habitacions turístiques, amb aquest decret un pot llogar part de l’habitatge on resideix a turistes durant 365 dies a l’any. Aquesta mesura va rebre l’aplaudiment de plataformes com Airbnb, mentre que va ser rebutjada per organitzacions veïnals i vinculades al moviment per l’habitatge. Ara, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat la seva intenció de prohibir, en tota la ciutat, el lloguer d’habitacions turístiques per menys d’un mes.
La situació pel que fa als habitatges turístics és esgarrifosa. El 2011, tan sols hi havia 3.500 habitatges al mercat turístic espanyol. En 2019, ja s’havien desviat al menys 413.033 habitatges a aquest mateix mercat (la xifra real s’estima molt més gran). En l’actual context de crisi sanitària i social, especialment agreujat amb l’emergència de l’habitatge, i amb una activitat turística a mínims, aquests habitatges romanen buides a espera que la situació canviï. Això deixa en clar el següent: hi ha un parc de gairebé mig milió d’habitatges que podrien ser llogades en el mercat residencial de forma estable, sense inversions faraòniques en habitatge públic, ni plans a llarg termini.
És hora de revertir aquesta irresponsabilitat històrica: cal tornar aquests habitatges al mercat residencial, amb lloguers de llarga durada i estables. Això també implica fer front a la patronal immobiliària que, enmig d’una crisi d’habitatge sense precedents, pretén seguir especulant amb els pisos turístics. L’Associació de Pisos Turístics de Barcelona (Apartur) ha afirmat que el 41% de pisos turístics es posaran al mercat com “lloguers de temporada”: és a dir, amb contractes de durada variable. Això no ofereix una solució residencial estable, llogar un pis per uns pocs mesos no permet a ningú armar un projecte de vida.
Aquest model de negocis a més no reporta beneficis per a la població local. La realitat és una altra: el mercat de lloguer turístic tendeix a concentrar-se i professionalitzar-se ràpidament. Investigadors de la Universitat de Barcelona van demostrar que Airbnb a la ciutat és una activitat predominantment comercial i que ha portat a un augment dels preus de l’habitatge a la ciutat. A més l’activitat comercial està concentrada en unes poques mans: a Barcelona la meitat dels pisos turístics estan en mans de 374 propietaris febrer.
La liberalització el mercat d’habitacions turístiques més porta amb si una important irresponsabilitat. L’exconsellera d’Empresa i Coneixement, sabia que no hi ha la capacitat per assegurar les condicions mínimes exigides per al lloguer d’habitacions, com per exemple que hi pugui haver fins a un màxim de 4 persones a les habitacions al mateix temps. Des d’un punt de vista sanitari, tampoc té la capacitat d’assegurar que aquests allotjaments siguin segurs tant per a turistes com per als que viuen al mateix edifici que aquestes habitacions. Poder llogar una habitació per 365 dies i fins a 4 persones com a màxim implica una enorme distorsió per als veïns d’aquestes habitacions, i no és compatible amb una vida residencial.
Per aquests motius, la mesura adoptada per l’Ajuntament de Barcelona és la correcta. Si volem frenar l’especulació amb l’habitatge i augmentar l’oferta en el mercat de lloguer residencial, resulta del tot imprescindible regular el lloguer d’habitacions turístiques, no sortirem de la crisi repetint les receptes que ens van fer vulnerables des d’un principi. A Barcelona i a totes les ciutats que tinguin un compromís amb el dret a l’habitatge.
Catalunya Plural, 2024 
