El novembre se celebrarà a Glasgow una Cimera del Clima clau per a posar en marxa l’Acord de París. Una de les tasques que tenen els països abans de la cita és presentar objectius climàtics millors. Això és el que han fet només fins a finals de l’any passat 75 de prop de 200. No obstant, un informe presentat aquest divendres per ONU Canvi Climàtic (CMNUCC) adverteix que, si bé els plans són més ambiciosos, les emissions de gasos d’efecte hivernacle només es reduiran un 0,5% per a 2030 en comparació amb els nivells de 2010.
Arran dels objectius comunicats, es preveu que les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle de les Parts siguin en 2025 un 2% més en comparació a 1990, un 2,2% més en comparació amb 2010 i un 0,5% més que el nivell de 2017. Per a 2030, s’estima que les emissions siguin un 0,7% menys que el 2010 i un 2,1% menys que el 2017.
Aquesta dada és alarmant si es té en compte el missatge llençat fa tres anys per l’IPCC, el grup internacional d’especialistes en canvi climàtic que assessora la ONU. L’octubre de 2018, va publicar un informe especial on concloïa que si el món vol limitar la temperatura en 1,5°C, les emissions de gasos d’efecte hivernacle han de reduir-se per 2030 en aproximadament un 45% respecte al nivell de 2010, aconseguint emissions netes zero al voltant del 2050. I es vol limitar l’escalfament global per sota dels 2°C, les emissions han de disminuir en un 25% respecte al nivell de 2010 per a 2030 i arribar a zero net al voltant del 2070.
Les conegudes com a contribucions determinades a nivell nacional (NDC por les seves sigles en anglès) considerades per a l’informe representen al voltant del 40% de les Parts que integren l’Acord de París i al voltant del 30% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle en 2017. En total, s’han presentat 48 NDC de 75 Parts, on s’ha de tenir en compte que la Unió Europea actua com a bloc únic.
«Aquest informe mostra que els nivells actuals d’ambició climàtica estan molt lluny de situar-nos en un camí que permeti complir els nostres objectius de l’Acord de París», confessa Patricia Espinosa, secretaria executiva de canvi climàtic de l’ONU. Per aquest motiu, ha volgut fer una crida a totes les parts – inclòs a les que han presentat NDC – perquè «reflexionin sobre això i augmentin l’ambició». Directament, Espinosa ha instat als països a crear «plans concrets per a eliminar els combustibles fòssils el més aviat possible», ja que «el que necessitem és molt més radical i transformador del que tenim ara».
Segons l’anàlisi, realitzat per Climate Action Tracker, de les principals economies que han presentat nous objectius, només Regne Unit, la UE, Argentina, Xile, Noruega, Kenia i Ucraïna han presentat un canvi d’ambició. Japó, Corea del Sud, Rússia, Nova Zelanda, Suïssa i Austràlia van presentar plans que no milloren el seu objectiu de 2015. El pla climàtic de Brasil, presidit per l’ultradretà Jair Bolsonaro, mancava d’objectius per a reduir les emissions d’aquí a 2030. Tampoc feia referència als plans per a frenar les creixents taxes de desforestació.
Pel que fa als Estats Units i la Xina, s’espera que ambdós presentin plans més ambiciosos abans de la cimera sobre el clima que se celebrarà el 22 d’abril als Estats Units. Ambdós són els països que més contribueixen a l’escalfament global i junts representen gairebé el 30% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle.
L’ONU no és optimista
L’informe, que és un avançament d’un més ampli que es presentarà abans de la COP 26, ressalta que la pandèmia de la COVID-19 va estar mencionada per moltes PARTS, encara que la majoria no han reflectit els seus possibles impactes en els seus plans climàtics.
Així mateix, les mesures de mitigació més mencionades en els plans són la generació d’energia renovable, seguida de les mesures per a la millora de l’eficiència energètica. En aquest sentit, unes poques Parts van comunicar objectius quantitatius per a la promoció (que va del 13 al 100%) d’energia renovable en la combinació d’electricitat per a 2030; algunes d’aquestes proporcions objectiu estan dins o per sobre del rang de l’IPCC del 47 al 65%.
La importància, també, de l’adaptació
L’informe no només ha tingut en compte els objectius de mitigació. En la seva anàlisi, ONU Canvi Climàtic ressalta que, en comparació amb les NDC anteriors, hi ha una major atenció a la planificació de l’adaptació. Destaquen que els esforços d’adaptació s’estan vinculant amb els ODS i s’han elaborat sinergies i cobeneficis més específics entre l’adaptació i la mitigació.
Seguint amb l’adaptació, les prioritats dels països segueixen centrant-se en l’alimentació, la seguretat nutricional i la producció d’aliments, els ecosistemes terrestres i d’humitats, la salut humana, els recursos d’aigua dolça, els sectors i serveis econòmics clau, la gestió del risc de desastres i l’alerta primerenca, els hàbitats humans i les zones urbanes, les zones costeres i la pujada del nivell del mar, els ecosistemes oceànics i els mitjans de vida i pobresa.
«Els responsables de la presa de decisions han de complir el que diuen. Els compromisos a llarg termini han d’anar acompanyats d’accions immediates per posar en marxa la dècada de transformació que tant necessiten les persones i el planeta», sosté António Guterres, secretari general de Nacions Unides.
Catalunya Plural, 2024 
