“Un altre any de declivi per les democràcies liberals”. Aquest és un dels titulars de l’estudi realitzat pel V-Institut, que, utilitzant una base de dades amb de 30 milions de variables i involucrant a més de 3.500 acadèmics d’arreu del món, analitza anualment l’estat de la democràcia al món. Es compleix, així, una dècada continuada de decreixement en els índexs globals de democràcia.
A més – i segons apunten en l’estudi –, el 2021 podria ser un any fatídic per la democràcia arreu si el conjunt de mesures restrictives implementades durant la pandèmia no són revertides completament. I és que, segons apunta l’estudi, La covid19 podria haver donat una excusa a les pulsions autoritàries dels Estats per a restringir el conjunt de llibertats que se li suposen règims democràtics.
Per a comprendre els resultats de l’estudi cal partir del que és una certesa en els estudis de ciència política, però que sovint, en el món de la política, sigui per desconeixement o per mal fe, es presenta d’una altra manera: no es pot valorar la qualitat democràtica d’un estat partint d’una concepció dicotòmica de la democràcia. Els estats no són o democràtics o no democràtics, sinó que són més o menys democràtics.
Per a valorar el grau de democràcia d’un estat s’han de tenir en compte un conjunt de qüestions que van molt més enllà de l’elecció dels representats polítics a través del vot. La llibertat d’expressió, el grau de respecte de l’executiu, un igual accés a l’educació pública, el grau de participació de les dones en càrrecs de direcció, o els nivells de corrupció pública, són només una petita mostra de les variables amb les quals el V-Institute treballa per a elaborar els índexs de democràcia.
L’estudi divideix els diferents tipus de règims polítics en quatre categories organitzades en funció de si els països analitzats gaudeixen de més a menys grau de democràcia. En el nivell superior (que gaudeixen d’un grau més elevat de democràcia) estarien aquells països considerats com a democràcies liberals: Noruega, Suècia o Dinamarca formarien part del pòdium mundial de democràcies.
Els nivells intermedis estarien formats, en un nivell superior, pels règims que s’engloben dins del qual consideren com a democràcies electorals, com ara Eslovàquia, Tunísia, o Paraguai. Seguidament, i amb un grau menor de democràcia, s’hi situarien els etiquetats com a autocràcies electorals. Veneçuela, Índia o Sèrbia en serien tres exemples.
Per últim trobaríem els règims polítics considerats com a autocràcies tancades. Corea del Nord, Eritrea i Iemen obtindrien les pitjors puntuacions possibles, i tindrien el dubtós honor de ser els països menys democràtics del món. Els règims autocràtics – sempre segons l’estudi – equivaldrien al 68% dels estats del món, representant una clara majoria respecte als règims de caràcter més democràtic.
El següent mapamundi mostra la classificació global de les democràcies al món l’any 2020.
Una dècada de retrocés
L’any 1992 Francis Fukuyama publicava un llibre anomenat La fi de la història i l’últim home (The End of History and the Last Man) on exposava la tesi de què el món avançava inexorablement cap a un escenari postideològic dominat per les democràcies liberals. El llibre es va convertir en un best-seller internacional, i la tesi de Fukuyama s’erigí en un pilar del pensament liberal contemporani als Estats Units.
Avui, els nivells de democràcia globals han disminuït als nivells de principis dels anys noranta. S’ha d’acceptar, doncs, que la democràcia no és el camí “natural” cap al que es dirigeixen els estats.
El nombre de democràcies liberals ha passat de 41 a 32 en els darrers deu anys. Només un 14% de la població mundial viu en territoris on es respectin (amb major o menor intensitat) el conjunt de drets i llibertats pròpies dels règims democràtics.
Així doncs “l’onada d’autocratització” s’accelera. Brasil, Índia, i Turquia – tres estats que formaven part del G20 – han passat de ser considerades com a estats amb un elevat grau de democràcia a autocràcies amb alguns elements democràtics. També Europa veu qüestionat el seu idil·li democràtic amb el descens de Polònia a posicions més autocràtiques.
¿On se situa Espanya?
Espanya aconsegueix una puntuació de 0,8 sobre 1, i obtindria la posició número 13 en el rànquing mundial de democràcia. Una qualificació superior a la que obtindrien Regne Unit, França i Uruguai, que se situarien en la catorzena, quinzena i setzena posició respectivament. En les tres posicions immediatament superiors s’hi trobaria Irlanda, Bèlgica, i els Països Baixos.
A priori – i a nivell comparat –, els resultats obtinguts per Espanya consoliden els arguments d’aquells que reivindiquen la democràcia espanyola com una democràcia relativament exemplar. Però una mirada als resultats obtinguts per Espanya en la darrera dècada poden fer saltar les alarmes, ja que Espanya sembla seguir (amb una menor intensitat) la tendència global de decreixement democràtic.
Així, si l’actual puntuació global l’any 2020 va ser de 0,8 sobre 1, aquesta representa un retrocés de 0,03 punts respecte a l’obtinguda una dècada enrere.
De tots els aspectes considerats, destaca el descens en la llibertat acadèmica i d’expressió, l’assetjament a periodistes, o els arrestos per raons polítiques. De fet, la pitjor qualificació que ha tingut Espanya en l’índex anual del V-Institute no va ser la de l’any 2020 sinó la del 2017, coincidint amb els esdeveniments de l’u d’octubre a Catalunya. Espanya, llavors, va obtenir una nota mitjana de 0,78.
Catalunya Plural, 2024 
