Cada dia està més a prop el moment que el Govern de coalició presenti la promesa Llei d’habitatge. Una llei que hauria de ser històrica i la més ambiciosa possible, donada la magnitud del problema. Històrica, per ser la primera llei presentada per un Govern, suposadament per a garantir un dret fonamental, negat durant dècades. Però tot pinta que va ser un nou frau polític, un intent més de continuar posant per damunt els interessos de les elits capitalistes, abans que els de la gent i molt allunyada de donar algun tipus de resposta a l’emergència residencial.
És evident que els preus del lloguer són un dels grans problemes als quals ens enfrontem en l’actualitat. La bombolla dels preus, està impedint a tota una generació els seus projectes de vida i ja és la culpable del 70% dels desnonaments, sense comptar els desnonaments silenciosos i silenciats. Perquè no obviem aquesta dada: obligar-te a canviar de casa per no poder pagar el lloguer, encara que puguis permetre’t un altre més barat, també és un desnonament. No és acceptable obligar-te a canviar de llar, de barri o de ciutat a la cerca d’un lloguer més assequible.
Que això es pot evitar regulant els preus, obvi. No és necessari ser catedràtic per a entendre una simple regla de tres. Lamentablement la realitat és una altra i ens trobem amb la bomba llançada el dimecres per Ábalos i reforçada ahir per Calviño i Montero. Avançar cap al Dret a l’habitatge no és incentivar els beneficis fiscals als especuladors, no és un nou rescat disfressat, no és posar la definició de bé de mercat per sobre dels Drets Humans.
Mentre tot el debat polític i mediàtic, gira entorn de la regulació de lloguers, als pactes de govern no complets o a les desavinences entre PSOE i Podem, no es parla de la resta del problema. No es parla de l’autèntic canvi de paradigma que necessita aquesta societat ni dels canvis estructurals per a això.
El que per a uns és una traïció política, per a la resta és una traïció a tota la societat que va creure les mentides de l’autoproclamat Govern més progressista de la història. Al PSOE ja el coneixem massa bé i no hauria de sorprendre a ningú el seu deriva. Però jo pregunto Què passa amb Podemos? Aquest partit que continua actuant com si estigués en l’oposició, quan ara és part del problema. Són molts els problemes a afrontar i o no s’està fent o no s’està informant. Falta voluntat per totes dues parts? És estratègia mediàtica i partidista? Volem fets, no paraules. Els fets que tenim són infames i les paraules es tradueixen en milongues disfressades de seguretat jurídica, on volen dir cal continuar vetllant pels interessos del sistema financer.
Prenent les paraules de Pablo Iglesias, un activista ha d’estar on sigui més útil. I allí estarem les activistes pel dret a l’habitatge, al carrer, mobilitzades, valents, ferms i enfront de qualsevol que no estigui a l’altura de les circumstàncies, vingui d’on vingui. Volem fets, no paraules i que no ens venguin milongues disfressades de seguretat jurídica, on volen dir cal continuar vetllant pels interessos del sistema financer.
La realitat que sofreix la gent està a anys llum del que ens plantegen. Toca fer un pas endavant en la conquesta del Dret a l’habitatge. Un pas endavant que per part de la ciutadania organitzada, es materialitzarà aquest dissabte amb més de 20 mobilitzacions per tot l’Estat.
Hem triat guanyar un dret segrestat, garantir que els nostres majors no continuïn sofrint els atacs del sistema financer, que els nostres fills puguin optar a un sostre per a llaurar-se un futur i fer justícia amb les execucions hipotecàries produïdes des de 2007 i les que vindran. Perquè mentre només es parla del lloguer, s’està obviant l’absoluta indefensió de les famílies hipotecades, al mateix temps que en plena pandèmia les execucions han augmentat com feia anys no passava. Recordem que per molt que es destapés l’estafa hipotecària fa anys, els bancs continuen llevant les cases i deixant els deutes, coartant qualsevol possibilitat a una segona oportunitat.
Hem decidit que després de regalar-li 65.000 milions de diners públics a la banca, després de vendre les nostres vides als fons voltor, ha arribat el moment de fer front a l’emergència residencial i generar parc públic amb l’habitatge buit recuperant així la seva funció social. Ni la proposta de Ábalos de construir 20.000 cases, ni el recent acord amb la SAREB de cedir 10.000 solucionen res, són simples engrunes davant la gravetat del problema.
Volem una llei que obligui els responsables de les bombolles immobiliàries a assumir la seva responsabilitat i frenar l’especulació. Regulant els preus del lloguer i oferint lloguers socials per a acabar amb els desnonaments
Però abans de res, volem viure dignament i un lloc per a fer-ho.
Sense treball, sense menjar, sense casa i sense futur, ja n’hi ha prou de servir als poderosos i defensem-nos.
Catalunya Plural, 2024 
