L’Ajuntament de Barcelona ha publicat un informe sobre els desnonaments de famílies vulnerables a la ciutat de
Barcelona, del 18 de gener al 28 de febrer de 2021. En ell, es dona a conèixer que durant aquest període hi havia 450 ordres de desnonaments de famílies en situació de vulnerabilitat o com a mínim són 450 les ordres de les quals ha tingut coneixement l’Ajuntament. Aquests desnonaments previstos afectaven en total 1.592 persones, de les quals 589, és a dir el 37%, eren menors d’edat.
Finalment, l’Ajuntament diu haver aturat el 93% d’aquests desnonaments de famílies en situació de vulnerabilitat gràcies a la feina de mediació de la Unitat Antidesnonaments i de les Oficines d’Habitatge, juntament amb la mobilització i organització veïnal en defensa del dret a l’habitatge.
A l’informe expliquen com la mediació municipal es va veure reforçada amb la creació de la Unitat Antidesnonaments l’any 2015, una unitat que utilitza totes les eines legislatives i els recursos socials a l’abast de l’Ajuntament per prevenir i evitar desnonaments de persones en situació de vulnerabilitat. En aquest sentit, ressalten que cal tenir en compte que des que va començar la pandèmia i es va declarar el primer estat d’alarma, el 14 de març de 2020, s’han aprovat diferents normes que han permès protegir una part significativa de famílies vulnerables.
Els efectes de la nova moratòria
En concret, una diferència molt important respecte als dos informes anteriors, és l’aprovació el 23 de desembre de 2020 del Reial Decret Llei 37/2020 per part del Govern central. Aquest decret modifica la moratòria anterior RDL 11/2020 i s’allarga fins a la finalització de l’estat d’alarma, el proper 9 de maig de 2021. La nova moratòria, que es comença a aplicar realment a partir de l’11 de gener de 2021, introdueix canvis significatius respecte al RDL 11/2020. Un d’ells és la incorporació de nous perfils que es poden acollir a la suspensió del desnonament, com ara persones que no poden pagar el lloguer o tenen deutes d’impagament, finalitzacions de contractes, i persones que estan ocupant un habitatge d’un gran tenidor. Un segon canvi és que estableix que les situacions de vulnerabilitat, requisit imprescindible que cal justificar per poder acollir-se a la protecció de la moratòria, ja no cal que es derivin directament
de la covid-19, com l’anterior decret. Per tant es dona cobertura a situacions de vulnerabilitat prèvies i posteriors a la pandèmia, tal com havia reclamat l’Ajuntament en reiterades ocasions.
Així doncs, aquesta moratòria dona una resposta més adaptada a la realitat actual de les famílies que s’enfronten a un desnonament, esdevenint una eina important per evitar-los i un mecanisme de protecció temporal perquè les famílies puguin seguir vivint a casa seva, ja sigui de forma estable perquè s’aconsegueix arribar a algun tipus d’acord o mentre se cerquen opcions de reallotjament adequades.
Si comparem les dades amb l’informe anterior sobre “Actuacions en els desnonaments de persones en situació de vulnerabilitat” del mes d’octubre de 2020, es veu un augment fins al 80% els casos en els quals la mediació municipal ha evitat arribar al desnonament a porta, evitant així que les famílies s’hagin d’enfrontar a aquesta experiència traumàtica. Això es tradueix en què la mediació municipal ha arribat a acords previs a la data de desnonament. Per exemple, aconseguint pròrrogues i/o suspensions dels desnonaments; activant ajuts al pagament del lloguer o pel cobriment de deutes existents; la inclusió de l’habitatge a la borsa de lloguer municipal, entre d’altres.
Aquest augment de fins al 80% dels desnonaments aturats abans de la data assenyalada, mostra la moratòria com una eina útil per a la prevenció temporal d’aquestes situacions, que facilita la tasca de mediació i la recerca de solucions més adequades, en un context d’emergència sanitària i de manca estructural d’un parc públic on poder reallotjar a les famílies.
En l’altre 20% dels desnonaments, la mediació de la Unitat Antidesnonaments ha hagut de treballar per arribar a un acord fins a l’últim moment, mediant en la mateixa porta del desnonament. Per tal d’evitar aquestes situacions de màxima tensió i emergència, que no només suposen un desgast per les famílies afectades, si també una despesa de recursos públics superior, associats a les atencions d’urgència; l’Ajuntament parla de la necessitat de disposar d’eines que facilitin un canvi estructural. En aquest sentit veuen que s’ha de modificar la LEC (Ley de Enjuiciamiento Civil) per tal d’establir la mediació obligatòria abans d’interposar una demanda de desnonament en el cas de famílies vulnerables. Això permetria a l’Administració negociar i activar recursos des del primer moment, facilitant la cultura del pacte i la negociació. Una proposta que apunten que ha de ser recollida en la futura Ley de Vivienda.
La meitat d’habitatges de grans tenidors
Una altra informació que s’ha recopilat és que com a mínim en el 50% dels casos la propietat és un gran tenidor. “Corresponsabilitzar als grans propietaris d’habitatges en la recerca de solucions habitacionals estables suposaria, com a mínim, reduir els desnonaments a la meitat, garantint el dret a l’habitatge d’aquestes famílies, i alliberant recursos humans i econòmics per dedicarlos a arribar a acords en els casos de petites propietats”, defensen des de l’Ajuntament.
El consistori també recorda que la mesura que obligava els grans tenidors a oferir un lloguer social a famílies vulnerables abans d’efectuar un desnonament s’ha vist molt minvada des del passat 23 de febrer de 2021, arran de la sentència del Tribunal Constitucional davant del recurs presentat pel PP. Des de llavors, els grans tenidors només estan obligats oferir un lloguer obligatori en casos d’impagament de lloguer, però no en casos de finalització de contracte, o de falta de contracte de lloguer. Per aquest motiu l’Ajuntament assenyala com a imprescindible recuperar aquesta obligació de lloguer social per corresponsabilitzar als grans propietaris. Aquesta ha de ser també una mesura que reculli la Ley de Vivienda, blindant a través d’una modificació de la LEC les obligacions que imposen les lleis autonòmiques als grans tenidors.
En dades, els principals motius que han permès aturar el 93% dels desnonaments són en un 77% els acords a través de la mediació municipal, en gran part, gràcies al poder de negociació que brinda la moratòria estatal (RDL 37/2020), en un 8% per suspensions d’HPO, en un 7% per aplicació moratòria del decret de la Generalitat, en un 5% per lloguer social i en un 3% per acords extrajudicials entre les parts.
Catalunya Plural, 2024 
