“Acord històric”. Així es va titllar des de les organitzacions socials al pacte entre la Generalitat de Catalunya i Endesa arribat a finals de març perquè l’energètica condoni el 75% del deute acumulat per les famílies més vulnerables entre 2015 i 2020, mentre que l’administració autonòmica assumirà el resta.
Des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) defensen el qualificatiu usat en aquests moments perquè es tracta d’un esdeveniment “que no ha passat abans”. Però, pot tornar a passar? És possible estendre a la resta de comunitats l’acord a què s’ha arribat a Catalunya? Es podria fer amb la resta d’empreses? “Evidentment és extrapolable, però cal voluntat política“, explica Maria Campuzano, portaveu de l’APE.
La realitat en la resta de país és que no hi ha un marc jurídic com el català que obri la porta a aquest tipus de negociacions. El conveni entre Endesa i la Generalitat s’emmarca dins de la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica i va ser impulsada des de la societat civil gràcies a organitzacions com la pròpia APE o la Plataforma d’Afectats per Hipoteca (PAH). “Com a Catalunya no hi havia competències per obligar les empreses a assumir aquests deutes, es va proposar aquesta negociació per intentar aconseguir-ho”, explica Campuzano. Esperen, per tant, que se signin sengles convenis amb altres grans companyies com Naturgy o Iberdrola en els propers mesos.
Abordar la situació a nivell nacional
En l’actualitat, després de l’inici de la pandèmia, des del Govern central es van prohibir els talls de subministraments a les famílies més vulnerables, el que no evita que el deute s’acumuli. Això es combina amb el bo social que qualsevol persona en situació de vulnerabilitat podria sol·licitar.
Per a la APE aquesta no és la solució i per això han iniciat una campanya nacional: “La regulació s’hauria de fer a nivell estatal, obligant a les companyies a fer tarifes socials que fins i tot pugui arribar a un descompte del 100% […] i que sigui l’empresa que assumeixin els descomptes . Són empreses que gestionen necessitats bàsiques i fan un negoci amb l’energia, per la qual cosa haurien de ser elles les que assumeixin els costos de qui no pugui pagar”, defensa la portaveu Maria Campuzano.
Des del programa Ni una llar sense energia, promogut per ECODES, també reconeixen la manca de regulació en la resta de comunitats per extrapolar l’acord català. Davant d’això, creuen que “una regulació nacional faria el camí més ràpid”: “L’energia és un dret essencial i l’Estat ha de garantir que les persones més vulnerables puguin accedir a aquest servei essencial de forma assequible”, defensen. Així mateix, consideren que s’ha d’impulsar un programa de rehabilitació energètica d’habitatges, prioritzant les llars amb menys recursos “ja que l’energia més barata és la que no es consumeix”: “Aquesta mesura contribuiria també a la descarbonització dels nostres edificis, mesura essencial també per fer front al canvi climàtic“.
El Ministeri de Transició Ecològica, que és qui té les competències per a l’elaboració d’aquesta potencial legislació nacional, no ha respost a les preguntes enviades per aquest mitjà.
A preguntes de lamarea.com, Endesa defensa que el conveni signat amb la Generalitat “no és replicable perquè no hi ha regulació sobre la qual sustentar una acord així” a la resta de comunitats o a nivell estatal: “A Espanya hi ha només regulació per bo social”, expliquen. Encara que des de l’energètica incideixen que s’ha trigat 6 anys en aconseguir-ho, assenyalant així la dificultat per assolir l’acord, asseguren que se cenyiran a la regulació que es dugui a terme en cada lloc. Iberdrola i Naturgy, per la seva banda, no han contestat a les qüestions enviades.
Les xifres de la pobresa energètica
Segons l’informe d’Actualització d’Indicadors 2020 de pobresa energètica del Ministeri de Transició Ecològica, que recull les dades de 2019, un 16,7% de les llars tenia una despesa energètica desproporcionada i el 10,6% dels domicilis estaven afectats per la pobresa energètica amagada, és a dir, per “una despesa energètica absoluta inferior a la meitat de la mitjana nacional”. Així mateix, el 7,6% de la població va tenir problemes per mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada durant l’hivern i un 6,6% va presentar retards en el pagament de factures de subministraments de l’habitatge. Per a cada un d’aquests indicadors, l‘Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica 2019-2024 estableix un objectiu de reducció mínim del 25% per a l’any 2025 i fixa un objectiu del 50%.
Des de la càtedra de Sostenibilitat Energètica de la Universitat de Barcelona xifren en un 8,3 el percentatge de famílies que no poden pagar els subministraments, és a dir, 1,5 milions no poden fer-se càrrec dels pagaments dels subministraments de llum, aigua o gas. Segons Oxfam Intermón, les comunitats que presenten les pitjors dades són Castella-la Manxa, Andalusia, Múrcia i la Comunitat Valenciana, sent les famílies monomarentals i les persones grans que viuen soles les més vulnerables davant aquest tipus de situacions.
Catalunya Plural, 2024 
