És escoltar la música que ens agrada i notar com, gairebé sense poder posar-hi remei, comencem a moure el cap a banda i banda. I si no és el cap, és un peu donant copets a terra al ritme de la cançó. Doncs bé, si en lloc de quedar-nos aquí ens llancem a ballar, tant el cos com la ment surten molt ben parats.
Els resultats de nombroses publicacions científiques suggereixen que activitats com jugar a tennis, nedar, córrer, caminar, anar en bicicleta o ballar, entre altres, poden contribuir a reduir el risc de trastorns cardiovasculars, ajudar a controlar el nostre pes, o modular els símptomes d’estrès i depressió. També s’ha detectat canvis cerebrals en termes d’increments en la matèria blanca i grisa cerebral el que, al seu torn, podria comportar un millor funcionament cognitiu general.
En concret, les persones que practiquen esports aeròbics de forma perllongada en el temps semblen millorar la seva memòria i certes funcions executives com la capacitat de resoldre problemes o inhibir informació irrellevant de manera més eficaç. Aquests canvis conductuals han estat associats a modificacions en les regions temporal i frontal del nostre cervell, que comencen a ser visibles als sis mesos de l’inici de la pràctica esportiva.
Per sort, hi ha una àmplia varietat d’exercicis aeròbics per triar el que més s’adapti a les nostres condicions físiques o fins i tot econòmiques. Un d’ells, ja ho hem vist, el practiquem gairebé sense voler quant sona una cançó que ens agrada: ballar.
Els menys hàbils es limiten a moure alguna part del seu cos al ritme de la música, i els més atrevits poden fins i tot realitzar gràcils piruetes i vistosos girs corporals. N’hi ha que van més enllà i s’apunten a classes de flamenc, de dansa, de ball de saló, de salsa o de break dance. L’important és ballar com ens agradi, com ens motivi, al ritme de la música que ens faci vibrar, sols, soles, en parella o en grup.
El ball, més que activitat física
Per què és important? Bàsicament perquè els beneficis de la dansa són múltiples i gairebé immediats. Per començar, ens sentim bé i orgullosos de nosaltres mateixos quan som capaços d’unir dos passos seguits sense ensopegar. Potser per al nostre professor o professora de ball no sigui cap proesa, és clar, què fàcil resulta quan es porten anys de pràctica! Oi? Però als novells se’ls requereix molta atenció: cal coordinar els moviments, el ritme, no trepitjar al company o companya, i, si es pot, acompanyar-ho d’un somriure.
D’altra banda, les persones grans que ballen milloren el sistema de control postural, el que es reflecteix tant en l’equilibri com en la marxa. És important perquè, a mesura que passen els anys el nostre sistema de control de l’equilibri canvia, incrementant-se els temps de reacció i reduint l’efectivitat de les nostres estratègies motores de control postural.
Hi ha nombroses evidències que indiquen que la pràctica d’exercici físic, entre ells el ball, millora la nostra força i resistència muscular, la nostra motricitat i redueix la probabilitat de patir caigudes.
El nostre cervell canvia ballant
Ballar requereix, entre altres habilitats, focalitzar el nostre sistema atencional en l’activitat que anem a ocupar, mantenir en la nostra memòria de treball les instruccions, recordar seqüències prèvies de moviments i posar a prova la nostra capacitat de coordinació motora. En un estudi recent vam demostrar que aquest conjunt de factors reforça la percepció i la memòria espacial, a més del funcionament executiu de la persona, que inclou el pensament flexible i l’autocontrol.
D’altra banda, alguns investigadors han demostrat que el ball resulta més beneficiós que la pràctica d’exercici físic repetitiu per induir plasticitat cerebral en les persones grans. Concretament es va comparar la pràctica de ball incloent noves i cada vegada més complexes coreografies, amb la pràctica d’exercici físic repetitiu, bicicleta estàtica i altres activitats amb les mateixes demandes cardiovasculars que el ball. Si bé totes les activitats milloren tant la salut física com cognitiva, els resultats van mostrar que el ball genera canvis cerebrals més amplis.
Tampoc cal perdre de vista els aspectes socials. En la majoria dels casos, el ball implica el contacte amb una altra o altres persones. Per tant posem en marxa tots els processos de detecció i processament d’estímuls socials, que són molt demandants en termes cognitius.
Tant és així que s’hipotetitza que el cervell humà ha evolucionat en gran mesura gràcies a les pressions provinents d’ambients socials complexos.
I, finalment, hi ha la música… Aquest conjunt de sons complex i estructurat que activa tant processos perceptius i cognitius com a la nostra emoció. La ciència ha posat de manifest que totes aquelles activitats d’oci associades a la música aporten beneficis cognitius i emocionals.
En el context de la dansa, la música activa a nivell cerebral processos d’empatia, modifica estats de consciència i aviva sentiments que tenen les seves arrels en la nostra història evolutiva i cultural. Tant és així que es pot entendre que precedeix el llenguatge com una forma primària de comunicació.
Quan s’empra el ball com una forma d’estimulació a gent gran, immediatament dóna fruit. S’observen beneficis cognitius, físics, emocionals i socials. No sembla poc per a una activitat tan senzilla i en la qual els canvis s’esdevenen als pocs mesos d’iniciar-se en la seva pràctica.
Sent així, per què esperar? Ballem?
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
Catalunya Plural, 2024 
