Aïllats en els seus assajos, actors/actrius, creadors/creadores, tècnics/tècniques, estudiants han volgut retrobar-se amb el públic amb qui han deixat de tenir contacte i recordar així el caràcter popular d’aquests espais, tot observant les precaucions sanitàries necessàries. A la temporada del centenari del TNP, i com ja va ocorre al Maig del 68 amb la primera ocupació del Teatre de l’Odeó a París, la transformació dels vestíbuls, les platees, els atris en àgores de debat mostren que la pandèmia no pot justificar que els espais de mercaderies estiguin oberts i els de la cultura reclosos a la petita pantalla. Un perfum de primavera en lluita per tornar a donar espai a la paraula.
Va ser a l’atri del Teatre Nacional Popular de Villeurbanne, nascut el 1920 com a exemple de democratització de la cultura a la conurbació de Lió, que en aquest inici de primavera el 20 de març i amb un vent gèlid la directora adjunta del TNP, Florence Guinard, va fer una lectura donant suport a l’ocupació del teatre. Malauradament, el director, Jean Belleroni, s’havia contagiat a la seva vegada de la Covid! Un Belleroni que va haver d’ajornar a la tardor la celebració d’aquest centenari a causa de la pandèmia per a principis del 2021, però quina celebració continua retardant-se sine die. Únicament va poder presentar a l’octubre a la Setmana d’Art a Avinyó l’espectacle previst per a la commemoració Le jeu des ombres (El joc de les ombres), a partir de l’òpera de Monteverdi sobre el mite d’Orfeu i text del dramaturg Valère Novarina. Aquest desplegament sumptuós de música, imatges i paraules que vam tenir el privilegi de descobrir a Avinyó encara haurà d’esperar de veure’s al seu lloc de creació.
La Federació d’Arts del Carrer d’Alvèrnia-Roine-Alpes va prendre el relleu aquest 20 de març amb una Acció gran neteja de primavera!, convidant federats i tots els vianants i passants a aportar els seus plomalls, polvoritzadors, baietes i escombres per fer una neteja reivindicativa. Així, ens vam poder barrejar a tot tipus de saltimbanquis i clowns al ritme de les fanfàrries i cançons de reconfort mentre conservàvem la nostra mascareta. Res a veure amb el carnaval desenfrenat que va tenir lloc a Marsella aquest mateix cap de setmana.
Un eco entre 1968 i 2021
Al maig del 1968, el teatre de l’Odeó de París (abans que no se l’anomenés Teatre d’Europa) ja havia estat el primer en ser ocupat durant la revolta al Barri Llatí i el passat 4 de març va tornar a ser el primer a veure’s ple de treballadors en còlera pel tancament sense horitzó del món de l’espectacle en un difícil equilibri amb la direcció i els assajos que es fan al seu interior. Fa 53 anys, el TNP de Villeurbanne havia estat l’indret escollit per instal·lar un Comitè Permanent d’Estudis dels Directors de Centres Dramàtics Nacionals i negociar amb el Govern i el ministre de Cultura André Malraux les ocupacions arreu de França. Unes negociacions molt tenses i que tampoc no van impedir de viure un Festival d’Avinyó aquell estiu molt agitat.
El 2021 la situació és molt diferent perquè hi ha una pandèmia, però és aquesta la que posa en evidència les desigualtats entre els diversos sectors de l’activitat econòmica. Quines són les reivindicacions concretes dels promotors de les ocupacions? En primer terme, una prolongació i una extensió a qui se n’havia quedat fora de l’any blanc (drets d’atur) per als intermitents de l’espectacle que el Govern havia decidit en principi fins al 31 d’agost d’aquest any. Una reclamació que el mateix director de l’Odeó, Stéphane Braunschweig, subscriu.
Catalunya Plural, 2024 
