Per comprendre la vessant estètica associada al republicanisme espanyol hem de tenir present que Europa sortia d’una Primera Guerra Mundial (1914-1918), que passava per una enorme depressió econòmica rematada pel crack del 29, i que es trobava en l’era del sorgiment d’ideologies feixistes. En aquesta escletxa es declara una República, que, per tal de guanyar la batalla cultural, requereix de tot un sistema artístic per poder articular un discurs polític propi a través d’una sèrie d’exercicis que avui en dia podem considerar gairebé propagandístics.
En aquest sentit, a més a més d’aquesta estètica oficialista que podem trobar en les al·legories de la República o en el cartellisme de l’època, l’obra i els artistes d’avantguarda van trobar en aquest nou règim una oportunitat per desenvolupar la seva obra dins del discurs oficial i amb pressupost públic. Així ho trobem per exemple en la Casa Bloc, creada pels arquitectes Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Josep Torres Clavé, membres del GATCPAC (Grup d’Artistes i tècnics Catalans pel Progres de l’Arquitectura Contemporània) que desenvoluparen per encàrrec de la Generalitat republicana aquest edifici que projectava un conjunt d’habitatges pels obrers del barri de Sant Andreu de Palomar, on està situada (Ajuntament de Barcelona, s.d.). L’obra, respon als principis de llum, ventilació i higiene, però a la vegada va ser creat amb un disseny net, clar i assequible pels obrers seguint així principis racionalistes-avantguardistes i els objectius ideològics de la república. (Foto de portada de l’article)
Josep Lluís Sert, juntament amb Luis Lacasa, també participà en la realització d’una altre arquitectura essencial per la història de l’art, de l’arquitectura i del país: El Pavelló de la República. L’edifici que va representar la República Espanyola a l’Exposició internacional de París l’any 1937, amb la guerra ja iniciada i que va ser utilitzat, l’edifici i tot l’art presentat en ell com un instrument informatiu i propagandístic internacional per explicar què era el que estava succeint a Espanya en aquell moment – la Guerra Civil- i buscar el recolzament de les potències aliades.
Tant el pavelló i les obres presentades van ser plantejades per crear un discurs polític que, per una banda, volia projectar l’Espanya republicana plurinacional i progressista i per altre banda criticar els horrors de la guerra i de la ideologia feixista. Així per exemple Pablo Ruiz Picasso, va presentar una sèrie de gravats que es venien amb la intenció de sufragar els costos del bàndol republicà anomenats i que portaven per títol: Sueño y mentira de Franco. Una de les obres que el pintor malagueny va elaborar per aquest pavelló acabaria convertint-se en una de les pintures més importants del segle XX. Parlem, és clar, del Guernica, una denúncia del devastador atac que havia patit la ciutat basca l’abril d’aquell any.
Menys coneguda és la presència de Federico García Lorca en el pavelló, afusellat el 1936, i que va ser presentat com un autèntic símbol intel·lectual en favor de la llibertat, on es va col·locar un gran retrat del poeta amb alguns exemplars de les seves obres. García Lorca va protagonitzar també algun dels fotomuntatges que presentà al Pavelló Josep Renau, que trià el “Romance de la Guardia Civil” per la seva obra dedicada a Andalusia. (Martín Martín, 1983)
Aquests fotomuntatges de Renau, posaven el focus en la denuncia dels fets de la guerra, però també presentaven les diferents regions d’Espanya amb les seves característiques pròpies. Els cartells i fotomuntatges, si bé poc coneguts, manifesten una clara voluntat socio-política i un interès per reflectir una actitud combativa antifeixista, principalment en els casos d’Euskadi i de Catalunya.
La catalanitat o el catalanisme va ser sens dubte un dels eixos transversals de les obres que es presentaven. Per exemple, l’autor Juli Gonzalez va presentar “La Montserrat”, una escultura d’una pagesa catalana amb una actitud poderosa i representativa de la desesperació de la guerra. La pagesia catalana també protagonitzà la gran pintura que presentà Joan Miró anomenada “El payés catalán en rebeldía”, ja que en paraules del propi pintor, el pagès català representava el millor símbol de la lluita contra el feixisme: “Escogí este personaje, con una estrella azul proyectándose en la superficie, porque el payés con una hoz es un gran símbolo de Cataluña, personaje que echa sus raíces más profundas en la tierra, materializándose con ella” (Martín Martín, 1983). Sota el mural de Miró, desgraciadament perdut, es podia llegir la lletra de l’himne de “Els Segadors”.
L’exposició del Pavelló de la República fou un dels últims símbols de la República espanyola. Allà s’hi presentà un discurs ideològic-polític a partir d’un conjunt d’obres que, si bé individualment tenen un gran interès, llegides en el marc històric i en el conjunt de l’obra representen una dels exercicis de propaganda política a través de l’art més interessants de principis de segle XX, així com,un crit de desesperació i una reivindicació dels valors de llibertat, igualtat, fraternitat i plurinacionalitat. Utilitzant, projectant i recuperant una cita del Quijote de Cervantes:
“On doit exposer sa vie pour la liberté” (Un ha d’exposar la seva vida per la llibertat)
Referències
Ajuntament de Barcelona. (s.f.). La Casa Bloc. Obtingut de www.barcelona.cat: https://meet.barcelona.cat/ca/descobreix-barcelona/districtes/sant-andreu/casa-bloc
Martín Martín, F. (1983). Pabellón español en la Exposición Internacional de París (1937). Obtingut de Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes: http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/pabellon-espanol-en-la-exposicion-internacional-de-paris-1937–0/html/0003a762-82b2-11df-acc7-002185ce6064_2.html
Catalunya Plural, 2024 
