Corre per Internet un meme de la previsió meteorològica d’aquesta setmana. Entre núvols, ruixats i llamps, brilla un sol enorme just el dia de Sant Jordi. Acompanyant aquest auguri hi ha una fotografia de la verge de Montserrat, que diu: “Nah, de res”. Aquesta imatge resulta il·lustrativa de la diada perquè realment el sol ha sortit a Catalunya en mig d’un mar de núvols, literal i figurat. Després d’un Sant Jordi esquinçat el 2020, celebrat en ple confinament, en què ens vam regalar llibres que ja teníem per casa i que vam confiar a futur les comandes a aquelles llibreries que no podien obrir, avui hem pogut tornar a sortir al carrer.
Però no ens enganyem. Ja diu el refrany que en terra de cecs, el borni és el rei. Igual que ens alegrem quan se’ns donen pocs centímetres més de llibertat i podem trobar-nos amb sis persones en lloc de quatre o ens deixen anar a la comarca del costat, aquest Sant Jordi ens ha donat la vida i ens ha regalat un bri d’esperança. Però ha estat aigualit. Els carrers no fan olor de roses i hem tancat els llibres en recintes ferials, com si fossin gàbies. On són les taules folrades de banderes de la senyera presidides per estudiants que aborden els vianants per oferir roses amb les quals pagaran els viatges de final de curs? On són les entitats, els fanzines impresos precàriament? En definitiva, on és el Sant Jordi que ens enamora?
On són les taules folrades de banderes de la senyera presidides per estudiants que aborden els vianants per oferir roses amb les quals pagaran els viatges de final de curs?
A Barcelona s’han habilitat 11 “recintes ferials” que alberguen parades d’editorials. Només d’editorials; aquests espais s’han reservat exclusivament pels membres del gremi i queden fora altres col·lectius que, anys enrere, també feien seu el dia de Sant Jordi. Igualment passa amb les roses: només s’ha permès parades als floristes, obviant estudiants, entitats o les tauletes de jardí al bell mig del carrer, ocupades per famílies que regatejaven el preu de les roses i l’anaven baixant a mesura que avançava el dia. El gremi de floristes de Catalunya creu que aquest Sant Jordi serà el “més sostenible i sensat” perquè només podran vendre els professionals del sector. Però totes les persones que s’han quedat fora eren part tant -o més- de Sant Jordi.
Els recintes ferials s’han rodejat de tanques de l’Ajuntament, amb l’acostumat gel hidroalcohòlic als accessos, que ja ens posem amb la mateixa naturalitat amb la qual ens equipem la mascareta. Per entrar-hi hi ha cues. Més o menys llargues depenent de l’hora del dia, però aquestes cues han convertit les passejades de Sant Jordi en un compte enrere per a poder accedir a un espai pensat pel consum. Passejar sense cap altre objectiu més enllà del gaudi, de respirar la primavera incipient i un ambient preciós, s’ha acabat. El caos ha donat pas a l’ordre. Recorreguts de sentit únic ens guien pels recintes, d’editorial en editorial.
Poques persones surten de l’espai amb llibres a la mà. La majoria dels que acaben comprant ja van amb un títol al cap. “Tens Aquitània?”, exclama una dona, des de la distància, a la venedora de la primera parada que es troba després d’entrar al recinte. “Premio Planeta”, afegeix, després d’apreciar una pausa. Aquella dona ha sortit amb el llibre d’Eva Garcia Saénz sota el braç, sense parar-se a mirar cap altra parada. “Estem veient que la gent no s’ho pensa gaire. No ens pregunten massa sobre recomanacions. La majoria ja saben què van buscant”, explica una altra paradista, qui assenyala El fill del xofer, de Jordi Amat. “És el que més s’està venent, amb diferència”, assegura.
El d’enguany està sent un Sant Jordi una mica pim-pam. Després de més d’un any de pandèmia, hem recuperat una mica l’espai públic, però encara no ens pertany del tot. Hi ha qui encara té por. Aquesta diada, que és la més llarga de la història, va començar dimecres, per tal d’espaiar els compradors i passejants. Però avui, sens dubte, és el dia amb més afluència. Les tradicions, que no ens les toquin. “Sant Jordi és avui. Jo entenc que hi ha gent que potser està angoixat de veure moltes persones juntes, o que vol anar amb cura, però per mi no té sentit venir a comprar llibres un altre dia”, explica en Gerard, un jove acompanyat de la seva parella.
Després de més d’un any de pandèmia, hem recuperat una mica l’espai públic, però encara no ens pertany del tot
Ell acaba sortint del recinte de l’Arc de Triomf amb dues bosses de llibres ben plenes. “Fa dies que no en comprava cap i tenia una bona llista de pendents”. Assegura que els llegirà. Per la seva banda, la Saray, la noia que l’acompanya, diu que ella no compra llibres mai per Sant Jordi. “No t’equivoquis, m’encanta llegir i venir a passejar durant la diada, però sembla que oblidem que les llibreries estan obertes cada dia de l’any”, diu. “Els llibres me’ls compro d’un en un, segons allò que em ve de gust en aquell moment”, explica. Pels dos està sent un bon matí de divendres. Ell s’ha agafat festa a la feina per poder gaudir de la diada. Ella és dissenyadora freelance i s’ho ha fet venir bé per no treballar avui. Estan contents d’haver pogut recuperar en certa manera aquesta jornada, però ambdós se’n tornen a casa amb un regust agredolç. “No sé si m’ha agradat”, diu ella. “Poc a poc”, li respon ell. “És millor que l’any passat i ja tornarem a la normalitat”, afegeix.
Aquest Sant Jordi ha estat una mica com totes aquelles reconquestes que hem assolit després de la Covid. Aigualides, però que, en certa mesura, ens donen la vida. Recuperar retalls de la normalitat ens dóna un motiu més per continuar endavant, sabent que tot plegat no és en va i recordant per què ho fem i cap a on anem. Encara ens sentim estranys relacionant-nos amb gent que no sabem qui són i movent-nos pel carrer. “Que es poden agafar per mirar-los?”, pregunta un home a una venedora de llibres. “És clar!”, exclama ella, rient en part per l’obvi de la pregunta i per com d’estranya és, a la vegada. Som com nens petits quan van a una escola nova: no sabem què es pot tocar, a qui se li pot parlar ni com funciona tot.
Avui, però, ha sortit el sol. No sabem quanta estona brillarà. De moment, per demà es pronostiquen pluges, però el nostre mandat avui és gaudir del bon temps que ens ha regalat, per unes hores, la Verge de Montserrat. Potser no fa tota la calor que ens agradaria, ni han florit totes les roses que voldríem, però si més no, avui, per una estona, no es veuen núvols a l’horitzó.
Catalunya Plural, 2024 
