Amb la gosadia dels insensats, o dels qui ja veiem la vida i la societat amb la distància i llibertat d’una llarga i intensa activitat política, social i acadèmica, m’atreveixo a formular 10 punts que haurien de ser a la base d’un nou Bad Godesberg, aquesta vegada europeu, per a refer el projecte socialista a Europa.
Com vaig explicar en l’anterior capítol, en la història del socialisme i de la socialdemocràcia europea, el Congrés de Bad-Godesberg de l’SPD alemany de 1959 ha estat decisiu. Va representar l’inici de canvis de gran fondària que afectarien progressivament el conjunt del moviment socialista europeu i la base del gran pacte amb la Democràcia Cristiana europea per la construcció de l’estat del benestar al nostre continent
1. Per un pacte social i constitucional europeu
La Unió Europea necessita refer les bases. Necessita atrevir-se, de debò, a obrir un «procés constituent» —sé que el terme ha estat despecegat per propostes radicals que n’han malmès el sentit propi— per a desplaçar les sobiranies nacionals a una sobirania principal europea. El socialista ha de ser el partit europeista, ha de promoure una Europa que vagi molt més enllà de la regulació del mercat únic i de l’euro, molt més enllà de la intricada burocràcia i els complexíssims processos de decisió. Ens cal una Constitució Europea que no sigui la suma incomprensible de diferents tractats.
Molt probablement hem de passar d’una Unió Europea a una Federació Europea, d’una Europa de les nacions a una Nació Europea, però per a fer-ho ens cal construir una veritable Europa social, amb una política social de referència, amb una seguretat social compartida i una Europa amb processos democràtics reals i intel·ligibles per part dels ciutadans, amb un sistema federal-presidencialista. Això vol dir amb un president elegit directament pels ciutadans.
Europa ha de convertir-se en el nou marc del Pacte Social dels europeus.
2. Per un estat del benestar més cooperatiu, social, descentralitzat
El model d’estat del benestar dissenyat a Bad Godesberg correspon a un moviment històric molt concret i a tradicions político-administratives dels diferents països.
Moltes coses han canviat i avui existeix un ampli consens, sempre que tinguem la gosadia de trencar determinats tabús, que ens cal aprofundir més en el principi de subsidiarietat i en la concertació amb la societat civil per a prestar determinats serveis amb eficàcia i legitimitat. Ens cal més subsidiarietat, més concertació amb la societat civil, menys estat i menys burocràcia.
3. Per una harmonització fiscal europea i una major regulació del mercat
L’existència d’algunes fiscalitats, com a Luxemburg i Irlanda, és un veritable escàndol i una vergonya que desafia la plena integració europea. Les diferents polítiques fiscals poden entendre’s com a conseqüència del complex procés de construcció de la unitat europea, però ara cal fer un pas decisiu vers l’harmonització fiscal —progressivament durant un temps— per a garantir el principi d’igualtat en el conjunt de la futura Federació.
Alhora, el socialisme ha de revisar determinades polítiques excessivament liberalitzadores i privatitzadores de l’economia, així com posar fi a l’excessiu respecte que s’ha tingut amb les grans corporacions multinacionals. Re-regular per a aconseguir una millor distribució de la riquesa i desprivatitzar alguns sectors estratègics (principalment en habitatge, aigua i energia).
4. Per una societat més equilibrada, ecològica i humana
L’opció per una ecologia humana i sostenible passa, en primer lloc, per la lluita contra el canvi climàtic, però no únicament. Passa per reduir les grans conurbacions, reequilibrar el territori i per molts altres projectes, posant sempre la dignitat de la persona humana en el centre d’aquesta transformació ecològica de la societat
5. Per una societat més cooperativa i fraterna
Des de la Revolució Francesa, i de manera molt especial després de la II Guerra Mundial, Europa ha estat, majoritàriament, un espai geogràfic on el respecte dels drets humans s’ha convertit en un factor central del seu progrés i de la seva legitimació. Ara bé, el procés d’individualització, associat en part a l’emancipació, ha comportat que el concepte de «deure» vagi disminuint de manera progressiva. A més drets, més deures amb els altres i amb al medi ambient. Només així podrem construir una societat més cooperativa i fraterna.
6. Per una ètica de les conviccions i de la responsabilitat: lluita radical contra la corrupció
La corrupció és un dels principals càncers de la democràcia, que s’estén més enllà de les elits polítiques i abraça sectors molt amplis de la societat. Una societat menys assentada en la cultura de la competició —com a resultat d’anys de polítiques neoliberals— hauria de donar pas a una societat més assentada en el valor de la cooperació que implica una cultura ètica que es fonamenta en una ètica dels principis, una ètica de les conseqüències i una ètica de les virtuts.
7. Per una glocalització social
El socialisme europeu ha abraçat de manera excessivament positiva la globalització de l’economia i dels fluxos migratoris. Si bé la globalització és un procés sense retorn, ha d’anar acompanyada d’un arrelament fort en les nostres territoris, cercant sempre de corregir i capgirar les deslocalitzacions d’empreses, els guetos ètnics (el model Londonistan), que cada dia emergeixen amb més força, i treballar sense defallir per un diàleg intercultural en favor la convivència i cohesió social.
8. Per la igualtat a tots els efectes entre dones i homes
El socialisme europeu ha estat al costat de la lluita de les dones per la plena igualtat en tots els àmbits de la vida, la principal revolució del segle xx, encara, però, incompleta. El segle xxi ha de ser el segle del triomf no sols a Europa sinó al món.
9. Per uns Partit Socialista Europeu
Ara com ara el socialisme europeu és una sumatòria dels diferents partits nacionals. La lògica ha de canviar —sempre respectant el principi de subsidiarietat i l’estructura federal—, però ara ja és l’hora de la construcció del primer partit europeu que es converteixi en el líder del nou pacte constitucional i social de la Nació Europea.
10. Per un socialisme humanista, ètic, ecològic, cooperatiu i democràtic
El socialisme és molt més que una tradició que començà amb la defensa dels treballadors industrials i de la seva representació en els inicis de la democràcia liberal. El socialisme és un projecte en permanent revisió a partir d’uns valors que es troben en el cor mateix de la tradició: uns valors assentats en la defensa de la dignitat humana, en la recerca, des d’unes conviccions ètiques sòlides, d’una justícia social acompanyada sempre de la llibertat, d’una aproximació ecològica amb el nostre entorn i que impulsa la cultura de la cooperació i els seus valors —ara sotmesos a la pressió ambiental del neoliberalisme— i que sempre respectarà la democràcia i, per tant, els valors de l’estat de dret.
Catalunya Plural, 2024 
