La creixent tendència a la urbanització (el 70% de la població de la UE ja viu a les ciutats) està provocant una forta pressió demogràfica, zones marginals, contaminació aèria i acústica, desequilibri en el proveïment d’aliments i utilització de recursos naturals, el canvi climàtic, pèrdua de salut i benestar, aïllament social i un llarg etcètera.
Hi ha un contrast evident entre el centre i la perifèria a les ciutats ocasionat per la major concentració demogràfica i les fonts de calor. Això provoca un increment de la morbiditat urbana, especialment en les malalties cròniques en nens i gent gran. S’estima que es produeixen 7 milions de morts prematures a l’any per contaminació aèria. D’elles, un 88% corresponen a països d’ingressos mitjans i baixos.
El problema de la contaminació de l’aire
El 90% de la població urbana viu en ciutats que superen els límits de contaminació de l’aire, el que provoca més de 3 milions de morts anuals. Entre els contaminants més agressius tenim el NO₂, l’ozó i les partícules microscòpiques. El CO₂ incideix en la calor, provocant la típica boina que reté la contaminació.
Cal adoptar mesures per millorar la situació, disminuint les emissions i augmentant les immissions en un procés de creixement urbà i augment de temperatura. La naturació s’ofereix com a solució basada en la naturalesa, a través de la creació de passadissos, parets i teulades verdes, làmines d’aigua i altres.
El canvi climàtic és una altra de les amenaces a nivell mundial amb una repercussió urbana i que requereix el suport de la natura.
Les infraestructures verdes tenen un impacte positiu en la salut, tant des del punt de vista de la qualitat mediambiental com en una dimensió psicològica.
Solucions en un marc urbà sostenible
En un pla molt general, podem classificar les solucions en dues grans àrees: les solucions basades en la naturalesa (SBN) i les que no ho són.
Ara ens referirem bàsicament a les SBN. Dins d’elles figuren la naturació urbana i altres, entre les quals destaca la biocinètica, que pren la natura com a inspiració per a tècniques innovadores que, de forma natural, s’han anat resolent al llarg dels segles.
La naturació urbana, que també s’identifica amb les infraestructures verdes urbanes, especialment en terminologia anglesa, té diversos enfocaments. Hi ha una naturació espontània i una altra domesticada. L’espontània inclou la invasió dels espais de la ciutat per les espècies vegetals, especialment autòctones, i es parla inadequadament de males herbes o invasions no desitjades.
La segona modalitat podríem identificar-la com agroecologia funcional urbana, ja que la flora i la fauna s’orienten cap a un ampli ventall d’activitats, com poden ser l’alimentació, l’ornamentació, el paisatgisme o l’esbarjo.
És freqüent trobar a les grans ciutats horts multifuncionals. Poden estar en col·legis com a suport a la docència de nens i joves, o amb una funcionalitat terapèutica (gent gran, discapacitats, o en risc d’exclusió social, entre d’altres).
Multifuncionalitat agroecològica urbana
Un aspecte essencial de l’agroecologia urbana és la posada en escena d’una sèrie de funcions que solen romandre ocultes o poc apreciades pel ciutadà. Tant en l’urbs com en el món rural amb prou feines s’esmenten, encara que algunes, com el patrimoni paisatgístic, estan començant a fer-ho.
A grans trets, podem identificar diversos grups de funcions:
- Alimentació i nutrició. Són les tradicionalment apreciades en tenir un valor de mercat amb un impacte socioeconòmic en la població.
- Ornamentació, paisatge i esbarjo. Són funcions rellevants per a la ciutat, convertida en jungla de ciment i vidre. Les infraestructures grises causants d’estrès emocional han de transformar-se en verd-blaus, amb entorns amigables i relaxants.
- Socioeconomia i educació mediambiental. L’agroecologia irromp a la ciutat amb possibilitats de nous negocis, inversions i llocs de treball.
- Millora mediambiental. Hi ha nombrosos treballs que mostren l’impacte positiu de la vegetació, a través de la funció clorofíl·lica, l’absorció del CO₂ i alliberament de l’O₂, l’augment del grau d’humitat, la regulació de la temperatura, dipositant la pols atmosfèrica i esmorteint les ones sonores.
Com recuperar la natura a la ciutat?
En aquest escenari, subjau l’interès creixent per la naturació urbana, és a dir, la incorporació de la natura perduda pel ciutadà al llarg del procés constructiu i especulador de terra disponible. L’agroecologia reneix com a eina necessària per aconseguir un horitzó sostenible.
La publicació d’Eduardo Moyano sobre agroecologia i agricultura ecològica ens anima a una sèrie de reflexions sobre el tema.
La multiplicitat i heterogeneïtat dels problemes assenyalats requereix el concurs d’equips multidisciplinaris. L’intercanvi d’experiències en camps fins ara encotillats en diferents models acadèmics i professionals xoca amb reticències i barreres de diferents tipus.
Reptes i perspectives
La multifuncionalitat agroecològica té un futur optimista. No obstant, la preponderància d’uns models agroecològics i la seva vessant rural i urbana depenen d’una sèrie d’elements a considerar. Entre ells s’inclouen els canvis en la cadena de valor alimentària i ornamental que varien segons els sistemes productius (cultius de precisió, lluita biològica…), la indústria transformadora amb nous aliments de laboratori, les innovacions en logística i distribució i fins al comerç electrònic i el teletreball.
A l’anterior s’uneix la figura de productor-consumidor-ciutadà que, practicant l’agroecologia o sent testimoni directe d’ella, consumeix els seus productes i té capacitat d’influir en la presa de decisions sociopolítiques. Això no implica un menyscabament dels altres models agroecològics que aniran adaptant el seu funcionament a les noves exigències de l’horitzó dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Finalment, hem d’anotar la responsabilitat compartida de tots els actors de la ciutat en aquesta tasca d’impuls a l’agroecologia urbana com a instrument basat en la natura, que ens permeti un horitzó sostenible, assequible i amb una major justícia social.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
Catalunya Plural, 2024 
