Si alguna cosa ha deixat clar l’anàlisi de l’última campanya electoral a la Comunitat de Madrid és el canvi profund que ha experimentat la política espanyola.
Veníem d’un període post 15-M que confirmava la ruptura abrupta del bipartidisme i obria els parlaments a noves forces polítiques amb capacitat per decidir governs, establir coalicions i condicionar ideològicament la presa de decisions en les institucions.
Ara, aquestes mateixes formacions han participat en un nou ús de la política que apel·la més a la confrontació verbal que al debat sobre les mesures incloses en el programa. En aquesta nova “política de les emocions”, on la raó queda en un segon pla, la clau és el discurs i, també, la personalitat i el carisma d’una nova figura: l’hiperlíder.
L’hiperlíder fa valer el seu pes en context de crisi
La pandèmia a causa de la Covid-19 ha deixat a Espanya un escenari de crisi econòmica i social. La gestió de govern central ha quedat en entredit i s’ha posat en el focus de les crítiques dels ciutadans que han demostrat una major falta de credibilitat en les institucions. En aquest sentit, l’hiperlideratge s’ha presentat com un fenomen polític capaç de superar aquests problemes, com una solució a les tensions i al malestar ciutadà que veu, en aquesta figura, la resposta a la seva incertesa.
L’hiperlíder es caracteritza pel seu carisma en l’ocupació de la comunicació com la seva principal eina: recorre a l’emoció i a la simplificació dels missatges sobre les dificultats que ha vingut a salvar. A més, és conscient de la rellevància d’interpretar el seu paper públicament i no s’amaga: atorga a la seva presència en actes, mitjans o xarxes socials un paper crucial.
L’hiperlideratge d’Ayuso va focalitzar a Madrid l’esdevenir de la política espanyola
Des de l’inici de la pandèmia, la Comunitat de Madrid ha estat i segueix sent una illa. La presidenta Isabel Díaz Ayuso ha llançat un repte constant al govern central aprofitant cada intervenció per mostrar el seu desacord amb les polítiques promulgades des de Moncloa.
S’ha enfrontat constantment al president Pedro Sánchez i al què ha denominat com “sanchismo”, portant les seves competències autonòmiques al límit a través de mesures laxes en el marc de les propostes incorporades a l’estat d’alarma. El seu estil particular li ha conferit una aura de rebel·lia que ha canviat la percepció de la seva figura política.
Del desconeixement i la controvèrsia inicial després del seu nomenament el 2019, a convertir-se en referència de la seva formació a nivell nacional. Hem sentit el terme “ayusers” per descriure als seguidors de “la Thatcher espanyola” o la nova “Dama de Ferro” , segons va arribar a qualificar-la The Times.
Mentre altres regions com Andalusia o Castella i Lleó, tot i estar regides també pel Partit Popular, han actuat de manera totalment oposada a Madrid i han cessat la seva activitat gairebé per complet en la gestió de la pandèmia, Ayuso es mantenia com un vers solt que promulgava un estil diferent i, a posteriori, reeixit, amb la llibertat com el seu concepte fetitxe.
La sortida d’Iglesias obre una via feminista al lideratge de l’esquerra
La marxa de l’líder d’Unides Podem s’entreveu un nou horitzó a l’esquerra que ha de cercar una figura capaç de contrarestar l’efecte Ayuso. El sorpasso en vots de Más Madrid al PSOE ha deixat clar que Mónica García ha obert un nou camí perquè el lideratge femení es converteixi en una realitat definitiva a l’esquerra espanyola, fins ara ocupada fonamentalment per homes.
A costa de la reacció del PSOE, tot fa indicar que Unidas Podemos buscarà en la vicepresidenta Yolanda Díaz el nou far sobre el qual reorientar el seu camí.
En conclusió, el context pandèmic actual ha estat un factor determinant per incentivar el canvi definitiu a una nova forma de fer política a Espanya. L’emoció i la comunicació incessant, característiques de l’hiperlideratge, sembla que han vingut per quedar-se amb dones en el centre del tauler polític.
Quedarà per veure fins a quin punt s’estén aquest fenomen i si de veritat s’extrapola a l’àmbit nacional. Per reflexionar: serà l’èxit d’Ayuso un nou condicionant en el paper de Pablo Casado en el Partit Popular?
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
Catalunya Plural, 2024 
