Aquest aniversari arriba marcat per la renúncia de Pablo Iglesias als seus càrrecs institucionals i de partit. Hi ha qui ho ha aprofitat per apuntar el final de cicle del 15M. Resulta un punt sorprenent quan gairebé no s’ha parlat del 15M, d’aquest suposat cicle, en tots els anys anteriors per analitzar la política institucional o altres àmbits de la nostra societat. Sembla que ara va bé, queda bé en un titular o en un article de consum ràpid.
Potser una manera d’ordenar les reflexions i anàlisis sobre el 15M passaria per distingir i precisar allò que és passat, present i futur. Les manifestacions, les acampades, les assemblees…, són passat. Ja no hi són. Les mobilitzacions que van donar vida al 15M, són passat. Van ser essencials per portar a amplis sectors de la societat un malestar, unes reivindicacions, una voluntat d’alçar-se, que havia estat organitzada des d’un conjunt de col·lectius. No eren les primeres mobilitzacions que donaven resposta a la crisi econòmica i a les retallades que ja feia mesos que es vivien. El mateix cap de setmana, per exemple, el dissabte 14 de maig, a Barcelona, hi va haver una gran mobilització organitzada per diferents sindicats contra les retallades. Va ser una marxa molt més gran que la del 15M, però aquella que va desencadenar la gran mobilització va ser la marxa petita. Per què?
Hem de pensar en el conjunt de malestars acumulats. La manifestació del 15 de maig i les acampades posteriors van ser capaces de convocar a sumar-se a una mobilització que es va considerar essencial. Anava molt més enllà de criticar les retallades, feia present el gran malestar acumulat durant massa temps: Democràcia Real Ja! No ens representen! No som mercaderies en mans de banquers, empresaris i polítics! Es va obrir un període de mobilització massiva, de ganes de participar, de pensar allò que no funcionava i allò que és volia ser. El 15M va ser un temps d’utopia, de desig, de politització, de compartir anhels…
El 15M és en part passat, un passat que s’ha volgut enterrar en molts moments i que també s’ha volgut aprofitar. En tot cas, té part de passat, però també de present. Diria que es pot fer aquest anàlisi. El 15M és present en les mobilitzacions que avui continuen i que sorgeixen d’aquell 2011. El 15M és present en la política institucional que avui continua i que sorgeix d’aquell 2011. El 15M després del primer anys, quan ja molta gent el donava per acabat, va evolucionar, mutar, cap a altres formes d’organització i mobilització. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca havia nascut el 2009, però, influïda pel 15M, va viure un gran desenvolupament després del 2011. El 15M va ser un gran dinamitzador d’altres mobilitzacions i la seva mobilització va continuar per altres camins. Pel camí del dret a l’habitatge, però no només. El feminisme, l’ecologisme, la renda bàsica, els drets de les persones migrants, l’independentisme…
També hi va haver un altre 15M, aquell que des de la mobilització va optar per provar de fer una altra política institucional. Va voler entrar a governar les institucions. Persones que segurament mai s’havien plantejat aquesta opció, per efecte del 15M, van considerar que podia ser el moment de completar la política feta des de la mobilització social amb la política institucional. El 2014, poc després del tercer aniversari, Podem entra al Parlament europeu. Es comença a obrir el camí del 15M institucional, però no oblidem la entrada de la CUP al Parlament de Catalunya el 2012. Després arribarien les eleccions municipals de 2015, i allà es veu la proliferació de candidatures municipalistes vinculades al 15M que es presenten a les eleccions i algunes d’elles arribaran a governar. Barcelona i Madrid, i més localitats, passaran a ser governades per aquests nous projectes polítics que busquen poder fer una altra política.
És un fet excepcional històricament parlant que Barcelona en Comú o Ahora Madrid poguessin arribar a governar. Excepcional com a concepte més enllà d’una valoració positiva o negativa. Excepcional per gens habitual. El 15M, la seva mobilització, la capacitat de portar al centre de la societat idees, valors, propostes, que estaven en els marges, que eren minoritzades, fa possible aquest canvi polític. Es veritat que en aquests nous projectes polítics hi ha partits tradicionals que havien governat, però sempre havien estat els partits més petits de les coalicions de govern. Aquesta política institucional vinculada al 15M continua avui governant a l’Ajuntament de Barcelona o al Gobierno de España. En tots dos casos estem davant de governs de coalició amb el PSC/PSOE. I no podem deixar de recordar que aquest present és contradictori amb el passat. El 15M governant amb aquell partit que governava a Espanya i Barcelona quan el 15M es va aixecar. Quines implicacions té aquesta contradicció? Moltes. La mobilització ha arribat a governar, ha pogut arribar a acords, però haurà d’assumir part del programa que contestava. Serà possible garantir el dret a l’habitatge? Serà possible analitzar els dèficits democràtics que s’apuntaven des del 15M i que el PSOE no reconeixia? Però el 15M és present en els governs i els seus plantejaments, i també en les mobilitzacions que no s’han deixat de succeir i que es poden enfrontar a aquests governs o donar-los suport.
El futur. El 15M també és futur. Aquests dies es repeteix la pregunta: Hi haurà un altre 15M? No ho sabem. Aquestes grans mobilitzacions queden fixades com un referent fins que arriba un altre i les supera o substitueix, pel motiu que sigui. Abans del 15M s’acostumava a comparar amb “el 68”. Hi haurà un altre 68? Ara es pregunta pel 15M. Cal entendre les circumstàncies en les que va sorgir el 15M i la feina que hi va haver darrera per pensar aquesta pregunta. En tot cas, no sé si es molt rellevant fer futurologia. Potser allò més interessant és pensar i analitzar com allò que avui encara té a veure amb el 15M vol que sigui el seu futur. Com serà aquest futur? El 15M es pot analitzar com una gran onada de mobilització encara oberta, aquest és el seu futur. El moviment pel dret a l’habitatge aconseguirà una nova llei de l’habitatge que el garanteixi? Ho aconseguiran aquells projectes polítics que han entrat en les institucions? Aquelles altres maneres de fer política es podran desenvolupar i consolidar?
El futur del 15M també estarà en les properes onades que sorgeixen seguint la voluntat democratitzadora que va impulsar i impulsa. Quan estudiem els moviments socials acostumem a parlar de diferents onades de mobilització social. Diferents períodes durant el segle XVIII, XIX i XX, per exemple, en els que hi ha hagut una gran onada de mobilització feminista. Es parla del feminisme de la primera onada, de la segona, de la tercera… Fins a la de l’actualitat. El 15M pot donar nom a una onada que comença abans del 2011 i encara està per veure quan acaba, necessitem una mica de distància per fer les anàlisis. La història ens fa pensar que aquesta onada acabarà, però en podran venir d’altres. No sorgiran directament d’aquell 15 de maig de fa 10 anys, veurem què les marcarà. Però igual que abans hi va haver altres onades democratitzadores, allò que es va anomenar antifranquisme per exemple, en podran venir de noves. Les necessitarem.
Catalunya Plural, 2024 
