L’expressió pa i circ, del llatí Panem et circenses, és una locució llatina pejorativa que descriu la pràctica habitual de molts governs que consisteix a donar a la massa, al poble, alimentació i entreteniment per a tenir-lo distret i que es queixi poc.
De fet la frase, té el seu origen en la sàtira X del poeta Juvenal (c. 100 aC)
… Aquest poble des de fa temps ha perdut el seu interès per la política i si abans concedia comandaments, (…) legions, (…) ara deixa fer i solament desitja amb avidesa dues coses: pa i circ.
D’aquesta manera, Juvenal feia referència a la pràctica roma de proveir a la ciutadana de blat per alimentar-se i de costoses representacions de circ i d’altres formes d’entreteniment com a mitjà per guanyar poder polític a través del populisme.
Històricament i com ja hem comentat aquesta visió és una visió crítica i que s’ha volgut contraposar per una banda a l’estat del benestar i per altra banda a tenir una ciutadania crítica i políticament activa. I és aquesta expressió: “pa i circ” la que s’ha recuperat per criticar els incentius que Isabel Díaz Ayuso flamant guanyadora de les eleccions de la Comunitat de Madrid proposava.
Sota el lema “comunisme o llibertat” el seu programa proposava una llibertat incentivada i basada cap a l’oci. Han estat nombroses les intervencions durant la campanya on parlava de la llibertat de fer una cervesa amb els amics, o la llibertat de no tenir hora de tornar a casa, o la llibertat de poder divertir-se, una idea de llibertat que posa les necessitats i interessos de cada un dels madrilenys i madrilenyes al centre de manera individual i individualista, allunyada de la idea del bé comú de la qual reflexionàvem en aquest article.
No busco fer una anàlisi sobre com i per què ha guanyat les eleccions ni sobre com ni per què la gent ha escollit aquesta llibertat, però és evident que la gent després d’un any de pandèmia tenia (i té) ganes de divertir-se. De fet, l’ésser humà com a ésser lúdic i social té aquesta necessitat de divertir-se.
Des de les ciències polítiques, Marc Guinjoan i en Toni Rodon van presentar un article acadèmic sobre la relació entre els diners invertits en la Festa Major i l’efecte que tenia això en la reelecció de l’alcalde en les següents eleccions municipals. Així a Let’s party! The impact of local festivities on the incumbent’s electoral suport (2020) estudien més de 2000 municipis d’Espanya mostrant que els alcaldes que van duplicar la quantitat de diners destinats a les festes locals en el seu últim any de legislatura van obtenir un benefici electoral de prop del 2% en les següents eleccions. (Guinjoan & Rodon , 2020)
Aquest estudi posa en relació els esdeveniments socials i l’oci i el comportament polític a nivell local. Així el Pa i Circ, el garantir estones d’oci col·lectives funciona des de temps de la Roma clàssica fins als nostres municipis actuals.
Hauríem i caldria abandonar la visió que s’ha imposat moltes vegades de l’elitisme cultural de voler i buscar separar la baixa cultura i l’alta cultura, el discurs de separar teatre i circ o òpera i festes majors.
La diferència essencial no ha de ser entre alta i baixa cultura sinó en l’efecte col·lectiu i catàrtic de l’oci i la cultura que ja entenien com essencial els grecs i els romans. La socialització dels individus a través del joc i l’entreteniment i al mateix com això està molt lluny de la visió individualista que prometia Isabel Díaz Ayuso.
Per altra banda, qui sí que ho tenia clar era Antonio Miguel Carmona, candidat el 2015 a l’alcaldia de Madrid que portava al seu programa electoral la recuperació de les naumàquies, espectacles de batalles de vaixells, al llac del Retiro i de la Casa de Campo, que ja es realitzaven en aquests dos espais sota el regnat de Felip IV durant el segle XVII.
En la meva opinió, una llàstima que la visió triomfant hagi estat la de birra a les 20 h del vespre i no la de reunir-nos al camp a veure batalles navals. I una pena que les esquerres es dediquin a desprestigiar els espectacles d’oci i no considerar-los cultura perquè caldria convertir el mític: pa, sostre i treball afegint-hi també el circ i l’alegria.
Referències:
Catalunya Plural, 2024 
