Començar un article sobre el 15M parlant de física quàntica, pot semblar estrany, o no, veurem. La física quàntica és una de les coses més complicades d’entendre de la vida. Tant és així, que quan vols explicar una cosa mig fàcil d’entendre se sol dir: “Anem, que no fa falta saber física quàntica per a entendre-ho”. És l’exemple més famós d’una cosa difícil.
El cas és que la nostra ment, com que no l’acaba d’enxampar. Costa tant, tant, que va haver-hi una persona bastant llesta, un tal Einstein, que va dir que això no podia ser. Que el que diu la quàntica és una cosa incompleta, alguna cosa que no té sentit i que el que falla és que ens falten dades.
El cas és que Einstein es va haver de callar, perquè s’equivocava. Van venir uns altres que van demostrar que la persona que més posem com a exemple de persones llesta, havia ficat la pota. Que la realitat és així de raríssima. Tan raríssim com el que es va forjar durant el 15M: voler trencar amb un sistema que no funciona.
La plataforma Democràcia Real Ja, mostrava la seva preocupació i indignació pel panorama polític, econòmic i social. Una realitat marcada per la corrupció dels polítics, banquers i grans empresaris. Afirmaven que mitjançant la unió de la societat civil és possible construir un sistema millor (un concepte tan difícil d’entendre per a alguns com la física quàntica).
El comunicat de premsa de DRY, emès el 17 de maig de 2011, manifestava:
“Les prioritats de tota societat avançada han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones. Nosaltres els aturats, els mal remunerats, els subcontractats, els precaris, els joves… volem un canvi i un futur digne. Estem farts de reformes antisocials, que ens deixin en l’atur, que els bancs que han provocat la crisi ens pugin les hipoteques o es quedin amb els nostres habitatges, que ens imposin lleis que limiten la nostra llibertat en benefici dels poderosos. Acusem els poders polítics i econòmics de la nostra precària situació i exigim un canvi de rumb.”
Molt s’ha escrit ja aquests últims dies aprofitant el desè aniversari d’aquesta revolta popular que ens va fer despertar a moltes, estiguéssim en aquestes places plenes de vida o no. La meva intenció en aquestes línies no és oferir una mirada nostàlgica, ni fer memòria històrica del que va ser, del que es va poder aconseguir i el que no.
Deu anys després de prendre les places, poc ha canviat, tot continua igual o molt pitjor que abans. No val avui dia posar a la COVID-19 com a excusa. La crisi actual, cert és que ha augmentat les desigualtats i les cues de la fam, però també ha posat de manifest els efectes de les polítiques neoliberals i capitalistes predominants.
Deu anys després, seguim sense casa, sense treball, sense pensió i sense futur. Perquè moltes vam aprendre molt del 15M, però la dreta reaccionària creixent i l’establerta esquerra neoliberal també.
Toca recuperar el cabreig col·lectiu. Continuem sent les de baix contra les de dalt i només podem intentar construir el nostre dret a futur, recuperant la sobirania del poble. Cal continuar reforçant les estructures populars com a principals agents de transformació social.
No som antisistema, el sistema és anti nosaltres i per a entendre, que sense habitatge, sense sanitat, sense educació, sense estabilitat econòmica, no hi ha vida digna, tampoc cal saber de física quàntica.
Catalunya Plural, 2024 
