Catalunya Plural és un d’aquests mitjans amics de La Marea. Allunyats de la polarització i fent honor al cognom que acompanya el nom de la seva capçalera, pretenen ser «una plaça on s’escoltin les veus que sorgeixen de la societat, amb la voluntat de recuperar, junts, els projectes col·lectius de progrés». Enmig d’una campanya de captació de noves subscripcions per assegurar la viabilitat del mitjà, el director Guillem Pujol respon a les nostres preguntes.
Catalunya Plural, El Diari de l’Educació, El Diari de la Sanitat i El Diari de l’Treball estan editats per la Fundació Periodisme Plural. De quines maneres es plasma aquesta pluralitat?
Quan la Fundació Periodisme Plural es va fundar el 2012 es va apostar per crear un periodisme que generés les seves pròpies comunitats. Per exemple, El Diari de l’Educació, que és el diari de referència de la comunitat educativa a Catalunya, actua també com un fòrum d’intercanvi d’opinions entre mestres, professors, acadèmics i, també, alumne / es. La pluralitat es reflecteix dins d’aquesta mateixa comunitat. El mateix amb El Diari de la Sanitat, que en aquest últim any de pandèmia ha aconseguit aglutinar un sector – el sanitari -, que tenia unes jerarquitzacions internes molt fortes.
Generar comunitats potents en els àmbits d’educació, sanitat i treball que defensessin el públic i que contribuïssin a articular un pensament crític al voltant d’aquells pilars bàsics de la nostra societat. Aquest era l’objectiu llavors, i ho continua sent avui.
És possible ser plural en una societat tan polaritzada?
Certament, sembla que tendim cap a societats cada vegada més atomitzades. La pluralitat també ha de lluitar contra aquesta lògica autista pròpia de la fase actual del capitalisme digital en què ens trobem. En aquest sentit, per a mi, ser plural, implica una predisposició d’escolta. És un principi de no dogmatisme. El que no implica, d’altra banda, que haguem de donar veu a tots els discursos. Hi ha, com en tota mena de premsa, una línia editorial. Nosaltres no serem un altaveu dels discursos d’odi racistes, ni homòfobs, ni transfòbics, etc.
Publiquen tant en català com en castellà, cosa que no és habitual. Per què ho fan?
Doncs és una cosa bastant més natural que el que pot semblar des de fora. És un diari editat des de Catalunya que té la intenció de reflectir la pluralitat pròpia de país. Tant de bo poguéssim també editar en urdú, en amazic, o en hindi.
Els seus suplements tracten temes de sanitat, educació i treball. Per què en concret aquests temes? Quines altres temàtiques consideren que és important tractar?
Hi ha moltes temàtiques que ens agradaria tractar. Per exemple, tenim interès, com feu a La Marea amb Climàtica, de posar-nos a fer periodisme especialitzat en temes de medi ambient. O, també, posar el focus en tot el procés de mort que són els processos globals de migracions.
Quin és el model de finançament de Catalunya Plural i de la fundació?
En els primers anys, sense les donacions de diferents persones que van creure en el projecte, no hagués estat possible tirar endavant. El periodisme, com bé sabeu vosaltres, no s’entra amb expectatives de fer-se ric. I si parlem de periodisme crític, o del periodisme que no és part del gabinet de comunicació de grans empreses o de partits polítics, és un món bastant precari.
Ara hem començat una campanya de subscripcions que ens ha d’ajudar a poder seguir fent el que fem, i millorar, de mica en mica, les condicions laborals de treballadors i col·laboradors. Volem ser un bé públic, però clar, no tenim l’opció que tenen els governs de recaptar a través d’impostos. Necessitem que la gent valori la importància de disposar d’una informació de qualitat no instrumentalitzada. Tampoc volem limitar els continguts que publiquem.
Catalunya té un president d’ERC més de 40 anys després, encara que la meitat de el Govern pertany a Junts pel Catalunya. Creu que s’obre una nova etapa o serà una continuació del que s’ha viscut en els darrers anys?
Crec que la nova etapa no s’obrirà sola, per molt que pugui haver-hi una certa voluntat per part d’ERC que així sigui. Als partits independentistes se’ls critica – no sense raó – que s’hagin estancat en la retòrica “procesista” de l’èpica quixotesca, però cal recordar que sense presos ni exiliats això no hagués passat. En aquest sentit, penso que si es concedeixen els indults sí que pot haver-hi una possibilitat per a un canvi d’escenari. A Catalunya i a Espanya.
Utilitzant la terminologia que ha fet servir en un dels seus últims articles a Catalunya Plural, creu que a Catalunya seguirà donant voltes a la roda del hàmster del Procés?
Crec que la metàfora de l’hàmster ja no defineix exactament la lògica del Procés com ho feia abans. El hàmster no tenia consciència del seu propi engany. Era feliç donant voltes sense anar a cap lloc, però ara tot és una mica més aspre. Molta gent que ha donat suport incondicionalment a l’independentisme, ha anat prenent consciència de com els partits polítics han instrumentalitzat el seu desig per treure’n rèdits electorals. Però això no vol dir que hagin deixat de ser independentistes.
Catalunya Plural, 2024 
