El tribunal del districte de La Haia (Països Baixos) va llegir finalment el seu veredicte en el cas batejat com «el Poble contra Shell». I va guanyar «el poble».
No hi havia diners en joc, al menys físicament. El que demanava Amigos de la Tierra, juntament amb altres sis organitzacions i amb el suport de més de 17.000 ciutadans i ciutadanes neerlandesos, era un canvi en la política de Shell, la segona companyia petroliera per ingressos del món. La sentència obliga a la multinacional angloholandesa a retallar les seves emissions acceptant el marc imposat per l’Acord de París: haurà de reduir un 45% les seves emissions de CO2 en els pròxims deu anys respecte el 2019.
Tota la comunitat ecologista mundial esperava la decisió amb ansietat, ja que podia representar un abans i un després en la lluita per frenar el canvi climàtic: és la primera vegada que un tribunal obliga una multinacional a assumir la seva responsabilitat en la crisi climàtica i a reduir les seves emissions. La companyia en qüestió, Shell, emet nou vegades més CO2 que tot Països Baixos junt i es troba entre les deu empreses més contaminants del món.
Segons Donald Pols, director d’Amigos de la Tierra, després de dècades contribuint de manera significativa a l’escalfament global, havia arribat l’hora de frenar Shell, «una empresa que s’ha sortit amb la seva i ha aconseguit maquillar de verd les seves activitats durant massa temps». Nombrosos activistes pel medi ambient es van donar cita a les portes dels jutjats en què s’anava a llegir la sentència. Molts van acudir amb bicicleta des de localitats properes. Amigos de la Tierra va penjar els retrats d’algunes de les 17.000 persones que van recolzar la causa i van contribuir a portar a Shell a la banqueta.
«Aquesta és una victòria monumental per al nostre planeta, per als nostres fills, per aconseguir un futur habitable per a tothom», va afirmar Pols després de la lectura de la decisió. «El jutge no ha deixat cap dubte: Shell està provocant un canvi climàtic perillós i ha de detenir el seu comportament destructiu».
Roger Cox, advocat d’Amigos de la Tierra als Països Baixos, es va mostrar igualment exultant i confia que la sentència tingui ressò arreu del món: «És un punt d’inflexió en la història. Aquest cas és únic perquè és la primera vegada que un jutge ordena a una gran empresa contaminant que compleixi amb l’Acord de París. I, a més, la sentència també pot tenir importants conseqüències per a altres grans contaminadors».
Shell i els drets humans
La sentència al·ludeix expressament a dos drets humans que estarien en perill de seguir cremant combustibles fòssils al mateix ritme: el «dret a la vida» i «dret a una vida familiar tranquil·la». I assenyala, a més, que Shell ha d’acatar el dictamen judicial «immediatament».
La decisió, en qualsevol cas, deixa a la companyia una porta oberta per atenuar les seves obligacions: que compensi els seus danys amb projectes que ajudin a l’absorció de CO2. En aquest mateix sentit, el gegant petrolier va aprovar la setmana passada una nova estratègia climàtica que preveu reduir la seva producció de petroli entre un 1% i un 2% cada any.
Aquest objectiu ha estat durament criticat per les organitzacions ecologistes perquè, a més que les xifres són ja de per si insuficients, ni tan sols responen a la realitat. La idea de Shell és finançar projectes verds per equilibrar el balanç de la seva contaminació.
El dictamen, llegit aquest dimecres a La Haia, també es refereix a aquest tipus de desviaments i vaguetats: «La política climàtica actual de l’empresa no és prou concreta», diu literalment.
Països Baixos, pionera en litigis climàtics
No és la primera vegada que els tribunals neerlandesos s’alineen amb la causa ecologista. Després d’una denúncia de la Fundació Urgenda, el Tribunal Suprem de Països Baixos confirmava, a finals de 2019, les dues sentències anteriors que ordenaven al Govern reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle al mínim un 25% per a finals del 2020 respecte als nivells de 1990.
El passat mes de gener, també als Països Baixos, un tribunal va fallar en contra de la filial de Shell a Nigèria per un cas de vessaments de petroli ocorreguts en 2004 i 2005. La companyia no va poder demostrar, com va exposar en la seva defensa, que hagués un sabotatge que afectés als seus oleoductes. Shell es va veure obligada a compensar econòmicament els pagesos afectats per la contaminació.
Catalunya Plural, 2024 
