Joe Biden va començar el seu mandat presidencial aconseguint fites importants. Reincorporà els Estats Units al Tractat de París de lluita contra el canvi climàtic i a l’Organització Mundial de la Salut. Aconseguí que el Congrés (amb vots únicament dels Demòcrates) aprovés un paquet d’estímul d’1,9 bilions de dòlars per a ajudar les finances de famílies, empreses i administracions públiques colpejades per Covid-19. Mitjançant diversos mecanismes accelerà la taxa de vacunació plena, que ja és del 41%, la tercera més alta del món entre economies grans darrere d’Israel (51%) i Xile (43%). La seva política exterior i de seguretat es caracteritza pel gradual però ferm avanç cap a postures comuns amb els aliats dels EUA després de consultes inicials.
Biden també imposà sancions a empreses de ciberseguretat russes com a represàlia pel hack el 2020 per part del SVR (servei Intel·ligència exterior rus) de l’empresa texana de tecnologia SolarWinds. El robatori de dades d’11.000 empreses (i ministeris dels EUA) a les quals els subministra actualitzacions de software es considera el pitjor de la història.
Deixant de banda el paquet d’estímul i les accions en política exterior, diverses mesures s’han adoptat per ordre executiva. La realitat és que el president Joe Biden no compta amb una majoria sòlida a cap de les dues cambres del Congrés: al Senat l’empat a 50 vots es desfà amb el vot de la vicepresidenta Kamala Harris i exigeix que no es produeixi la pèrdua del vot d’un sol senador Demòcrata. A la Cambra de Representants la majoria dels Demòcrates és de cinc escons. Aquest és el motiu principal pel qual s’ha embarrancat l’ambiciós paquet d’infraestructura de Biden.
El president dels Estats Units pretenia la inversió de més 2,3 bilions de dòlars. Inicialment la Casa Blanca aspirava al fet que s’aprovés juntament amb un paquet d’augment d’impostos que finançaria la inversió en les infraestructures. L’element més polèmic era la pujada de l’impost de societats del 21 al 28%. La reforma fiscal que aprovà el Congrés el 2017 sota presidència de Trump va reduir l’impost de societats dels EUA, que era dels més alts del món, del 35 al 21%.
El proposat increment de l’impost de societats no només s’estavellà amb l’oposició de tots els senadors i congressistes republicans. Dos senadors Demòcrates també van expressar dubtes, que a la pràctica significa que Biden no pot comptar amb el seu vot. Es tracta de Joe Manchin, que és senador per l’estat de Virgínia Occidental, i Kyrsten Sinema, senadora per Arizona. Virgínia occidental és un estat republicà per al qual la producció de carbó és essencial. Manchin ha sobreviscut en un estat que guanyà Trump per 38 punts el darrer novembre defensant la producció de carbó i rebutjant iniciatives massa radicals. Succeix el mateix amb Kyrsten Sinema, tot i que representa un estat molt més ric, que no produeix carbó i amb una economia diversificada.
L’augment de l’impost de societats que pretenia la Casa Blanca també fou criticat per nombroses associacions empresarials, fet que condiciona l’ambient en el qual han de votar congressistes i senadors. Manchin, que ha mantingut reunions personals amb Biden, també és contrari al fet que s’aprovi el paquet d’infraestructura utilitzant el mecanisme parlamentari anomenat “reconciliació”. Al Senat s’ha mantingut el famós “filibuster”, que permet al partit en la minoria retardar i en la pràctica aturar un projecte de llei de la majoria allargant indefinidament el debat amb discursos inacabables o altres procediments d’obstrucció. Per a parar un “filibuster”, que impedeix que el ple del Senat voti sobre el projecte de llei, cal una majoria de 60 senadors.
Manchin, Sinema i altres demòcrates d’estats republicans o no sòlidament demòcrates no volen que s’utilitzi el mecanisme de reconciliació per a aprovar els paquets. Amb la reconciliació només és necessària una majoria simple a la Cambra de Representants i al Senat per tal d’aprovar un projecte de llei. Els serveis legals del Congrés han dictaminat que la reconciliació només es pot emprar en determinats supòsits. A més, els Demòcrates que representen estats més conservadors i altres moderats temen que els Republicans també poden recórrer a la reconciliació si recuperen el control de totes dues cambres del Congrés, un desenllaç possible a les eleccions de novembre de 2022.
Biden, que va ser senador des de 1972 fins a 2008, sempre ha recalcat que vol negociar amb els Republicans i que està disposat a fer concessions. A la pràctica la matemàtica parlamentària l’obliga a buscar vots republicans. Va fer una primera concessió a anunciar que la pujada de l’impost de societats podria ser fins al 25%, en lloc del 28%. Tanmateix, sense tenir segur els vots dels 50 senadors Demòcrates, Biden ha fet una oferta més radical. Ara demana una inversió inferior (1 bilió de dòlars) durant els vuit anys vinents.
Aquest bilió és addicional a la quantitat prevista pel pla quinquennal de reparació d’autopistes. Abandona la idea d’incrementar l’impost de societats, però exigeix un impost de societats mínim del 15% per a les empreses més grans dels EUA que no paguen impostos federals.
Segons el president, hi ha 55 grans empreses que no tributen res en l’àmbit federal. Però encara hi ha diferències entre la posició de la Casa Blanca i la dels Republicans. Els darrers creuen que un bilió de dòlars és excessiu, i proposen 250.000 milions. Rebutgen les dues primeres fonts amb les quals Biden pretén finançar el pla: l’impost mínim del 15% per a grans empreses, una taxa sobre el transport de béns en camió per carretera, ingressos derivats d’evitar l’evasió fiscal i la utilització de partides en principi destinades a Covid-19.
De cara a l’opinió pública, els Republicans no poden oposar-se en principi a algun tipus de pla que modernitzi les envellides autopistes, carreteres i ponts dels EUA. Però es mantenen units en la seva oposició frontal a qualsevol proposta que comporti l’increment de l’impost de societats o que desmantelli la reforma fiscal de 2017.
A més de reparar i modernitzar les infraestructures de transport clàssiques (autopistes, carreteres, ponts) el darrer projecte de llei de Biden encara manté inversions com accés a la banda ampla per a comunitats aïllades i ajudes socials. Encara que justificables, són exemples d’una certa ideologització del tema de les infraestructures, que posa més fàcil als Republicans defensar la seva oposició a un paquet que encara creuen gasta massa i farà créixer el dèficit i el deute nacional.
El Comitè de transports i obres públiques del Senat ha donat llum verda de manera unànime (amb vots tant dels Demòcrates com dels Republicans) a la reautorització quinquennal del programa que finança la reparació d’autopistes i infraestructures viàries. Compta amb 303.500 milions de dòlars per a autopistes i carreteres, un 34% més que l’autorització aprovada el 2015. El Congrés té de termini fins al 30 de setembre per a aprovar aquesta mesura.
Enmig d’aquest estira-i-arronsa amb el Congrés, Biden ha centrat els esforços a assolir a la cimera del G7 de l’11 a 13 de juny un acord que fixi un impost mínim de societats. No és impossible que al G7 s’adopti alguna mesura o proclamació favorable a un impost de societats mínim. Tots els seus membres estan d’acord que les grans empreses tecnològiques han de pagar més impostos, especialment en països on no tenen el domicili fiscal, però sí que generen molts beneficis. Tanmateix, la fiscalitat internacional és extremadament complexa. Les empreses multinacionals tenen la seu en un país, però desenvolupen activitats en diferents estats. Posar d’acord a les principals economies del món sobre com, quan i quant han de pagar en impostos és molt difícil. Tanmateix, Biden ho està intentant. Tant en el front intern (el pla d’infraestructura) com en l’internacional (G7) aviat sabrem si té èxit.
Catalunya Plural, 2024 
