Quan estudiava a l’institut tenia una professora d’història que començava les seves primeres classes del curs fent una ratlla longitudinal a la pissarra. Hi posava una marca pràcticament al final i ens deia: “La part més llarga és la prehistòria i la més curteta és la història, la història de la civilització. La humanitat a la prehistòria vivia a les cavernes, els homes caçaven i les dones es quedaven a les coves cuidant el niu, el foc i la canalla. És a dir, una vida ben semblant a la d’algunes espècies d’animals”.
Doncs bé, la ment d’una part dels homes s’ha quedat allà, no ha evolucionat. Homes que assassinen les seves parelles dones només perquè no els suporten i es volen allunyar d’ells. Alguns els hi volen fer un mal irreparable, pitjor que la mort, que és l’assassinat dels seus fills. És el cas d’aquest home que ha matat el seu fill de dos anys a Barcelona.
L’única solució és l’educació des de ben petits. Cal una assignatura específica que els ensenyi els valors que la humanitat ha anat adquirint i ells no han après i els seus descendents segur que no aprendran a casa seva, que és on sempre s’han après els valors. La llei ha de ser contundent, però no venjativa perquè això no serveix, sobretot no serveix per evitar casos futurs.
En el cas dels talibans, hi ha un component afegit, que és el poder polític, tot i que el factor cavernícola també hi és. Afganistan és un país amb una gran part de la població analfabeta, i això segur que els dóna algun suport a la seva política de repressió a dones i nenes. Tot i que, quan hi ha dictadura, tant és si el poble hi està o no d’acord.
La resta del món ens ho mirem amb una impotència esfereïdora i intentant fer alguna cosa per la via de les ONG, manifestacions, o com sigui. És insuportable pensar que, a partir d’ara, dones i nenes de l’Afganistan s’hauran de quedar a casa, no podran treballar ni estudiar. Si surten és només per comprar. Hauran de dur un burca que els dificulta la visió. Si pateixen una violació, no ho podran denunciar sense un testimoni home! I les nenes no podran anar a escola.
És una llarga llista d’atrocitats que fa pensar que els dirigents talibans no tenen mares ni germanes, ni filles, ni parelles femenines, ja que les tracten com a reproductores, no com a éssers humans. Ser dona a l’Afganistan ara s’ha convertit en una situació molt perillosa. Per desgràcia, molt semblant a la que hi havia abans dels atemptats de l’11-S. Han passat vint anys d’intervenció dels EUA amb el suport militar d’altres països, entre ells Espanya i, pel que sembla, això no han servit per pacificar i democratitzar el país.
Amnistia Internacional diu que les dones que han lluitat pels drets humans durant tots aquests anys encara són al país i segurament no podran ser evacuades perquè no van treballar per cap país estranger en concret. Ara estan amagades, però el seu futur és veritablement negre. I no les podem abandonar, hem de seguir fent pressió als nostres governs perquè ells la facin a escala internacional o el que calgui per protegir especialment les dones, nenes i tots els ciutadans de l’Afganistan.
El Consell Suprem dels Talibans està farcit de clergues fonamentalistes, com ho eren els de la Inquisició, de trist record. Ells dicten les normes per sotmetre al poble. És una qüestió de poder i de maldat. I de religió?
Catalunya Plural, 2024 
