La majoria de presidents dels EUA gaudeixen d’una lluna de mel amb l’electorat durant els primers mesos després d’arribar a la Casa Blanca. Joe Biden, malgrat no haver derrotat de manera aclaparadora a Donald Trump, enregistrà alts índexs de popularitat durant els primers mesos de la seva presidència.
La distribució de les vacunes contra Covid-19 i l’augment ràpid de les taxes de vacunació durant la primavera milloraren dràsticament la situació epidemiològica als Estats Unit. Projectaren també una imatge de gestió competent del nou govern. La Unió Europea autoritzà a finals de maig als estatunidencs vacunats viatjar directament al seu territori per primera vegada des de febrer de 2020.
Biden també aconseguí que el Congrés aprovés un paquet d’estímul per valor d’1,9 bilions de dòlars per a lluitar contra Covid-19 i ajudar a famílies, empreses i administracions públiques. Els fons de l’American Rescue Plan es reparteixen entre famílies, empreses, pimes i administracions públiques (estats i municipis).
L’exvicepresident de Barack Obama també aprovà nombrosos decrets executius reincorporant els EUA a l’Organització Mundial de la Salut, al tractat de París i prohibint l’exploració de petroli i gas natural en terres i aigües federals. També promogué la campanya per a canviar el nom de carrers, carreteres, escoles i bases militars que recordaven personatges històrics vinculats a la Confederació. Igualment s’estan desmantellant nombroses estàtues i monuments a polítics i generals que lluitaren per la secessió.
En el front exterior, Biden assistí a les cimeres del G7, OTAN i la UE el mes de juny i es reuní amb el president de Rússia, Vladimir Putin, i el de Turquia, Recep Tayyip Erdogan. A la del G7 s’assolí un principi d’acord per a aplicar un mínim impost de societats global, i els EUA també pactà amb els seus aliats iniciatives per a frenar la projecció geopolítica de la Xina.
El desastre d’Afganistan
Ni els militars ni els serveis d’intel·ligència preveien que els talibans s’apoderessin de pràcticament tot Afganistan i l’exèrcit nacional afganès (ENA) s’esfondrés totalment en qüestió de dies. La cúpula militar dels Estats Units intentà sense èxit convèncer a Biden que mantingués el petit contingent de tropes (2500) davant la perspectiva que l’ENA deixés de lluitar davant la retirada de les tropes dels EUA i el seu suport aeri.
En qualsevol cas, les imatges de caos, falta total de coordinació i desesperació de molts estatunidencs i afgans per a arribar a l’aeroport de Kabul han deixat en evidència que la Casa Blanca planificà malament la retirada i tardà a reaccionar quan la missió es convertí en una d’evacuació urgent.
El 27 d’agost tretze membres de les forces armades dels EUA i més de cent civils afgans van morir a conseqüència d’un atemptat suïcida a una de les portes d’accés a l’aeroport de Kabul. Amb un desplegament considerable de mitjans, finalment s’aconseguí evacuar a 120.000 persones. Els Republicans han criticat virulentament que Washington depengui de la col·laboració dels talibans – un grup terrorista — per a evacuar a ciutadans dels EUA i els afgans que treballaren amb la coalició occidental, i denuncien que centenars d’estatunidencs han quedat atrapats a Afganistan.
A menys que es produeixi un atemptat de certa magnitud planificat per Al Qaida o ISIS a Afganistan, la retirada humiliant del país asiàtic i les seves conseqüències geopolítiques desapareixeran dels titulars. Tanmateix, Biden ha pagat un preu en popularitat arran del desastre a Afganistan. El mes d’agost, l’índex d’aprovació de la seva gestió (mesurat pel prestigiós sondeig de NPR/PBS/Marist) disminuí en sis punts respecte a juliol i se situà en un 43%, el més baix de la seva presidència. Entre els votants que es consideren independents (ni Republicans ni Demòcrates), l’índex d’aprovació de la tasca de Biden davallà en deu punts fins a només un 36%. Un 41% de l’electorat censura la gestió de l’administració Biden en general i un 61% (i 71% dels independents) la critica en l’execució de la retirada d’Afganistan.
Huracans i tempestes polítiques
La Casa Blanca no està tenint sort respecte a la potència dels huracans durant aquesta temporada. El cicló tropical Ida, el més potent en diverses dècades, provocà almenys 63 morts a Louisiana, Nova York, Nova Jersey, Pennsilvània i Connecticut. Aquest és un balanç provisional que tràgicament augmentarà a mesura que les unitats de salvament arriben a les zones més colpejades per Ida. El següent huracà, anomenat Larry, ja travessa l’Atlàntic i podria també causar víctimes mortals i destrucció considerable. La temporada de ciclons tropicals es preveu dura.
Un altre maldecap per a la Casa Blanca és la votació de la cambra legislativa de Texas (en mans republicanes) de prohibir els avortaments a partir de les sis setmanes. Tot i que es pot recórrer als tribunals, els votants Demòcrates estan alarmats davant la perspectiva que a altres estats governats pels Republicans es pugui debilitar la capacitat de practicar avortaments, circumstància que el Tribunal Suprem autoritzà el 1973.
Un tribunal ha obligat la Casa Blanca a fer complir la política de l’administració Trump respecte als immigrants que arriben a la frontera amb Mèxic. Hauran de romandre a Mèxic mentre es tramiten les seves sol·licituds d’asil. Aquest revés judicial no és necessàriament negatiu. La sensació de pèrdua de control a la frontera amb Mèxic amb l’entrada massiva de centreamericans no afavoria Biden.
La variant Delta de Covid-19 és responsable d’un increment de les infeccions, hospitalitzacions i defuncions just quan comença el curs escolar. El govern de Biden està fent una campanya perquè la població adulta rebi una tercera injecció. Però a diferència d’Europa i la major part dels països desenvolupats, la vacunació i les mesures per a contenir Covid-19 s’ha polititzat.
Un alt percentatge de votants republicans no es vol vacunar. Aquest fet explica que la taxa de vacunació plena als EUA s’hagi estancat en un 52%, mentre que a la UE la mitjana és del 57% i Alemanya (60%), França (60%), Espanya (72%), Irlanda (75%), i Dinamarca (76%) ja ultrapassen aquesta quota. La taxa de vacunació parcial a Espanya (78%), Dinamarca (76%), França (72%), Regne Unit (70%), Alemanya (65%) i Irlanda (64%) també és superior a la dels EUA (61%).
Els equilibris del president
Davant l’empitjorament de la situació epidemiològica als Estats Units, el Consell de la UE recomanà que es restringís novament l’entrada als ciutadans procedents d’aquest país. Alguns estats membres ja estan rebutjant els que no estiguin vacunats i obligant a practicar quarantenes als que ho estan. La decisió del Consell també es deu en part al fet que la Casa Blanca continua prohibint totalment que ciutadans de la UE vacunats puguin volar directament als EUA, mentre que Brussel·les a finals de maig permeté l’entrada als estatunidencs vacunats.
L’evacuació d’Afganistan i la destrucció ocasionada pels huracans seran un record llunyà dintre de pocs mesos. Però davant la multiplicació de tantes crisis, l’administració Biden està a la defensiva i corre el risc de no poder portar la iniciativa i implementar el seu programa.
Al Senat els Demòcrates necessiten el vot de la vicepresidenta Kamala Harris per a desfer l’empat a 50 i a la Cambra de Representants tenen una majoria de només cinc escons. S’acabarà aprovant un paquet de finançament de renovació d’infraestructures, però amb un finançament d’un bilió de dòlars i no els 3,1 bilions que pretenien els Demòcrates.
En molts temes Biden ha intentat trobar un punt intermedi entre l’ala més progressista del partit Demòcrata i les opinions dels votants Demòcrates més moderats i dels independents, un grup de votants clau per a guanyar eleccions. No ha volgut ampliar, per exemple, la xifra de membres del Tribunal Suprem, que compta amb una majoria conservadora de 6 a 3.
A mitjà termini la popularitat de l’administració Biden dependrà de la situació de l’economia i de la pandèmia. El creixement del PIB al segon trimestre ha estat del 6,6%, i l’atur es manté en el 5,2%. Com molts governs, ara travessa una etapa de gestió de diferents crisis, algunes de les quals (huracans, sentències judicials, prohibició de l’avortament a Texas) no són culpa seva. Tanmateix, poc més abans d’un any de les eleccions al Congrés, Biden, el seu gabinet i assessors han de demostrar-se eficaços en la gestió de les crisis i recuperar la iniciativa política.
Catalunya Plural, 2024 
