L’escena internacional està en una situació que alguns titllen de “nova guerra freda” a causa de les contínues friccions existents i especialment Occident contra Rússia i Xina. Aquesta nova guerra freda té un element definidor, les sancions econòmiques, utilitzades pels Estats Units i el bloc occidental per imposar les seves polítiques.
Per contrarestar aquestes sancions, Rússia i la Xina intenten rebaixar la importància del dòlar buscant noves vies que permetin estabilitzar les seves economies. Al costat d’altres països estan desenvolupant plans conjunts per desvincular-se del dòlar. A aquest procés se l’anomena desdolarització i que amb el qual, pretenen rebaixar el poder d’Occident en les seves economies, el que redundarà positivament a mig termini en sectors, com el militar, tecnològic o energètic, tots dos de vital importància per a Rússia.
L’acció més comuna està consistint a usar les monedes pròpies o altres monedes que no siguin el dòlar per al comerç bilateral entre els països en què Rússia o la Xina tenen influència, així com, amb els països membres del BRIC, membres de la Unió Euroasiàtica, Organització de Cooperació de Xangai, entre d’altres associacions regionals i bilaterals. En aquestes associacions es troba països de l’envergadura de l’Índia, el Pakistan o el Brasil i països de vital importància geopolítica a Àsia central com Kazakhstan o Kirguizistan. Moscou també està fent passos en la desdolarització del Fons de Benestar Nacional (NWF), el fons de reserva de pensions, usant com a alternativa el iuan, l’euro (que ja ha augmentat un 35% la seva utilització) i l’or.
Una altra estratègia més per tal de desdolaritzar és limitar l’ús de sistemes de pagaments bancaris controlats per Occident com el SWIFT. Rússia l’any 2014 va crear un sistema de pagaments alternatiu, el SPFS. El Banc Central rus s’ha fixat com a objectiu que el 30% de les transaccions bancàries que efectuï l’any 2023 es realitzen a través d’aquest sistema. Per la seva banda, Xina està impulsant l’ús del Iuan en el sistema internacional de compensació entre bancs, CIPS, que va crear el 2015.
Encara que no sigui possible desvincular-se completament dels sistemes financers controlats per Occident, l’ús amb finalitats polítiques d’aquests instruments financers internacionals per part dels Estats Units fa que diversos països i les organitzacions econòmiques estiguin buscant altres alternatives regionals.
Hi ha moltes dificultats per a una ràpida desdolarització i en aquest context, Rússia necessita aliats, sent el gegant asiàtic el més important per assolir aquest objectiu. Serguei Lavrov, ministre de relacions exteriors rus, va efectuar a l’abril un viatge a la Xina en el qual l’assumpte més important en les reunions celebrades va ser el de les sancions occidentals. Per a això van parlar d’enfortir la independència tecnològica i donar una empenta a l’ús de les pròpies monedes.
En el cas xinès s’estan fent passos en la internacionalització de l’ús del iuan com a moneda per a les transaccions, particularment en els països vinculats amb la “Nova Ruta de la Seda”. Pel que fa al comerç bilateral entre Rússia i la Xina, la desdolarització ha experimentat un gran avanç. Segons el Financial Times, la participació del dòlar en el comerç bilateral va caure d’un 90% el 2015 a un 46% en el primer trimestre del 2020.
El dòlar segueix sent de llarg la moneda més important i seguirà sent-ho, però el seu ús en les reserves internacionals està disminuint. A l’actualitat el 62% és en dòlars, un 20% en euros i la resta en altres monedes.
Les esperances per a l’èxit en l’estratègia de desdolarització estan posades en la millora de les relacions bilaterals i de l’augment dels corrents anti occidentals (més encara amb la desastrosa retirada nord-americana de l’Afganistan) a Àsia en general i sobretot, a la zona euroasiàtica amb el projecte de la “Unió Euroasiàtica”. D’acord aquestes connexions vagin agafant força i el projecte de desdolarització vagi desenvolupant-ho adquirint viabilitat i seguretat econòmica, el bloc occidental haurà de donar passos per contrarestar-ho si no, està definitivament abocat a tenir un paper secundari en el sistema internacional.
Catalunya Plural, 2024 
