Intentar explicar-li a una persona que el que té, literalment, ja no està. Intentar comprendre-ho. Perquè aquesta és la realitat que s’està vivint a La Palma. Ja són unes 6.000 -i pujant- les persones evacuades de diferents punts de l’illa després de l’erupció el passat diumenge del volcà a Cumbre Vieja. Molta d’aquesta gent ha perdut les seves cases, que han desaparegut entre les laves. També cultius.
“Tot i que som conscients que vivim en una illa volcànica, ningú està preparat per una cosa així”, explica Delio, psicòleg del servei municipal de l’ajuntament del Paso. Ell és un dels professionals que treballarà en l’adaptació de les persones afectades un cop hagin estat reubicades. La incertesa, afirma, és un factor clau en tota aquesta situació.
“Ningú et prepara contra això, i no pots fer res per aturar-ho”, explica abatuda Ángeles Fernández, regidora de Serveis Socials de l’Ajuntament del Paso. Mentre parla, als peus d’on tot va començar, el riu de lava comença a emportar-se el col·legi públic Els Campitos, a la zona de El Paraíso. Tampoc sobreviu. “Hi ha veïns que m’han trucat per preguntar-me quan poden tornar a casa seva, i no m’he atrevit a dir-li que ja no hi ha casa, que està soterrada. Són moments difícils”, prossegueix.
A les zones més properes al volcà, la calor i l’olor de diòxid de sofre és molt intens. Les poques infraestructures i vehicles que encara queden intactes estan cobertes per un mantell negre fruit de la roca fosa que expulsa més de 1.000 ºC aquest fenomen de la naturalesa. És realment complicat no notar la influència del volcà en qualsevol forma i estat.
“Això no és cap tipus d’espectacle, és una cosa molt dolorosa”, insisteix la regidora. Ho diu a propòsit d’un fenomen complicat que es dóna aquests dies a l’illa. Entre el drama de milers de persones, espantades i indefenses per saber que perden tot sense poder fer res, emergeix un cert sentiment de felicitat d’altres per assistir en directe a un moment històric. “Ho porto somiant des de petita”, exemplifica a la perfecció una dona d’uns quaranta anys mentre observa el volcà expulsar foc, cendres i gasos sense parar. Els carrers són plens de gent com ella. Aquestes dues realitats són, ara mateix, La Palma. Enmig, les autoritats, que intenten evitar danys personals, objectiu assolit per ara.
Les múltiples conseqüències del volcà
La preocupació s’ha anat estenent per les zones més properes a la costa. Fins allà arribarà la lava, que avança lentament. S’esperava que fos a la tarda nit d’ahir [dilluns], però això no passarà fins d’aquí a uns quants dies, explica un tècnic de l’Institut volcanològic de Canàries (Involcan) que treballa sobre el terreny. Un cop a l’aigua, es crearan núvols tòxics, el que preocupa especialistes i autoritats per les explosions i emissió de gasos nocius que pugui generar. Per terra i mar ja s’han delimitat diverses zones.
La de Cumbre Vell és la primera erupció a Espanya en terra des de 1971. L’últim va ser el de Teneguía, també a La Palma. L’anterior, sostenen de manera unànime, va ser més suau. Al menys així ho recorden els qui ho van viure. “Viure això és una contradicció d’emocions interna. S’ajunta el millor amb el pitjor”, narra Manuel, un veí octogenari del Paso que observa des d’un banc com el núvol de fum avança imparable cap al cel.
Fins ara, tots els danys són materials, el que no li resta importància al dol i dolor de les persones afectades. Les seus llars, els seus records i les seves pertinences van marxar sense esperar-ho. “Se’n va tota una vida”, explica una dona afectada que ha estat allotjada en un dels recursos habilitats. Com a resposta a aquest drama, el Govern de Canàries aprovarà un decret llei per permetre als damnificats per l’erupció la construcció d’habitatges amb ajuts públics. Es tracta d’una zona greument afectada per una emergència de protecció civil, el que equival a zona catastròfica, defensen. «L’objectiu és que es puguin reconstruir amb la màxima immediatesa», va anunciar el president canari, Ángel Víctor Torres.
Aquest és un article original de La Marea. Totes les fotografies són d’Eduardo Robaina.
Catalunya Plural, 2024 
