El desig de l’ala més progressista del partit Demòcrata d’aprovar un nou paquet d’estímul per valor de 3,5 bilions de dòlars que aporti finançament no només per a reparar i modernitzar infraestructures de transport sinó també distribuir més ajudes socials està generant molts maldecaps a la Casa Blanca. El Senat va aprovar el 10 d’agost per 69 vots a favor i 30 en contra un paquet d’1 bilió de dòlars per a reparar i millorar carreteres, autopistes, ponts, ferrocarrils, ports i ampliar la xarxa de banda ampla. Dinou senadors republicans van votar a favor d’aquesta mesura, malgrat la pressió en contra que exercí Donald Trump. El líder de la minoria republicana al Senat, Mitch McConnell, fou un dels 19 republicans que donaren suport al paquet. Biden àdhuc agraí als senadors republicans el seu coratge polític. Cal tenir en compte que Trump i els republicans radicals donaran suport polític i financer a republicans que s’enfrontin en primàries als senadors, i congressistes republicans que cooperen amb l’administració Biden.
Tanmateix, l’endemà de la votació del 10 d’agost al Senat, la Casa Blanca immediatament anuncià que buscaria l’aprovació al Congrés d’un paquet de 3,5 bilions de dòlars. A més dels fons per a infraestructures de transport i energia, aquest projecte de llei atorgaria baixes per paternitat i maternitat remunerades, baixes laborals per malalties pagades, vacances remunerades, escolarització universal dels 3 a 4 anys, subvencions per a l’assistència a parvularis i a community colleges (universitats públiques) i desgravacions fiscals i ajudes per a fomentar tecnologies i energies verdes.
El pes de les ajudes públiques
Des d’un punt de vista europeu, poden semblar ajudes raonables. Però és necessari considerar els efectes d’un nou estímul de fons públics tan gran sobre el deute dels EEUU, els impostos que s’augmentarien per a intentar finançar-lo i la polarització política que provoca. El deute nacional dels EEUU ja assoleix 28,2 bilions de dòlars (un 107% del PIB) i el dèficit públic aquest any és de 3 bilions. Amb el programa de 3,5 bilions i l’estímul de març d’1,9 bilions (el American Rescue Plan), s’afegirien 5,4 bilions al deute nacional, aproximadament una cinquena part del total ja existent.
La Casa Blanca insisteix que aquesta despesa pública, que es distribuiria durant els deu anys vinents, no incrementaria el dèficit i el deute. Es generarien ingressos mitjançant un augment de l’impost de societats (del 21% al 26,5%), una pujada de l’impost de la renda per als que ingressen més de 400.000 dòlars anuals (que pagarien un tipus de 39,6% en lloc de 37%) i obligant les multinacionals a pagar més impostos. Tanmateix, el sistema tributari dels EEUU és molt complex. Molts petits empresaris s’acullen a l’impost de la renda per a declarar i tributar els seus ingressos. L’elevació de l’impost sobre les plusvàlues al 25% també afectaria les classes mitjanes, ja que el 50% dels estatunidencs tenen accions, sigui de manera directa o a través de fons d’inversió o de jubilació.
El Congressional Budget Office, una entitat independent del Congrés, va pronosticar que el projecte de llei per a infraestructures d’1 bilió de dòlars elevaria el dèficit en 256.000 milions la següent dècada. Per altra banda, el també independent Committee for a Responsible Federal Budget (Comitè per a un pressupost federal responsable) preveu que el veritable cost del programa més ambiciós seria de 5 bilions de dòlars durant la dècada que ve si les ajudes es fan permanents.
Més enllà d’aquestes consideracions, la Casa Blanca no compta amb els vots per a aprovar el paquet de 3,5 bilions. Malgrat dotzenes de reunions, dos senadors Demòcrates (Joe Manchin de Virgínia occidental i Kyrsten Sinema d’Arizona) han reiterat públicament que s’oposen al projecte de llei de 3,5 bilions. Manchin assevera que més d’1,5 bilions de despesa pública és irresponsable i que els ingressos derivats d’increments d’impostos cal emprar-los per a reduir el dèficit públic. Passa el mateix amb congressistes demòcrates moderats a la Cambra de Representants.
Des d’un punt de vista macroeconòmic, EEUU no necessita en aquests moments una injecció tan gran de despesa pública. El PIB està creixent a un ritme anual de més del 6% i l’atur des de l’abril de 2020 ha disminuït cada mes fins a situar-se al 5,2% el mes d’agost. Molts economistes argumenten que tantes subvencions desincentiven el treball.
Manca de suport
A diferència dels paquets de 2020, el de març de 2021 concedeix ajudes que no s’han de comptabilitzar de cara a la declaració de la renda i no exigeix als beneficiaris que busquin feina. El ritme de creixement de l’economia i de generació d’ocupació s’ha desaccelerat els darrers mesos en part perquè no es cobreixen moltes vacants laborals. Mentre que el PIB assolí una expansió del 6,3% a ritme anual el primer trimestre i d’un 6,6% el segon, Goldman Sachs (5,5%) i l’associació empresarial Conference Board (5,5%) coincideixen en una previsió substancialment inferior per al tercer trimestre. La variant Delta i els seus efectes sobre el consum expliquen parcialment la desacceleració. Però l’increment de la inflació i la incertesa sobre l’agenda legislativa de Biden no ajuden a crear un clima propici per a l’economia.
Cal recordar que els Demòcrates compten amb majories mínimes a ambdues cambres del Congrés: al Senat la vicepresidenta ha de desfer l’empat a 50 i a la Cambra de Representants la majoria Demòcrata és de només vuit escons. També s’ha de destacar que des de l’inici de la pandèmia de Covid-19, el Congrés dels EEUU ja ha aprovat paquets d’estímul per valor de 5 bilions de dòlars. Inicialment era necessària una injecció de despesa pública enfront de la forta davallada del PIB, el tancament de comerços i la incapacitat de molts estatunidencs de poder treballar. Però els paquets de 2 bilions de març i 900.000 milions de desembre de 2020 foren el resultat de negociacions i compromisos entre els Republicans (que controlaven la Casa Blanca i el Senat) i els Demòcrates, que tenien la majoria a la Cambra de Representants. El American Rescue Plan d’1,9 bilions de març de 2021 s’aprovà només amb vots Demòcrates, tant al Senat com a la Cambra de Representants.
L’ombra d’Afganistan
Republicans i Demòcrates es critiquen mútuament davant fenòmens clarament negatius com la retirada precipitada i humiliant d’Afganistan, l’increment de la criminalitat violenta, la crisi a la frontera amb Mèxic i la pujada de la inflació. La compareixença davant el Senat i la Cambra de Representants del ministre d’Afers Exteriors, Antony Blinken, i de la cúpula militar de Biden ha deixat clar que l’acord que signà Donald Trump amb els talibans era molt fluix. Deixava de banda el govern afganès, ordenava l’alliberament de 5000 talibans de presons afganes i només exigia als talibans que no ataquessin a les forces occidentals ni ocupessin ciutats o capitals provincials.
Tanmateix, Biden ignorà la petició de Blinken, del cap de l’estat major de les forces armades (General Mark Milley) i del general Kenneth McKenzie (cap del Central Command, que engloba nord d’Àfrica, Àsia meridional i central) de mantenir 2.500 efectius de manera provisional per a facilitar un acord polític més avantatjós entre el govern afganès i els talibans. EEUU va haver de portar terme la retirada dels seus civils i afganesos (120.000) que col·laboraren amb les forces occidentals sota l’amenaça d’un grup terrorista (els talibans). El 26 d’agost un atac suïcida d’ISIS matà 182 persones (169 afgans i 13 militars dels EEUU) a l’entrada de l’aeroport de Kabul. L’atac retaliatori amb un dron per part dels EEUU erròniament matà 10 civils d’una ONG, subratllant que sense presència de cap mena (militars, forces especials) sobre el terreny a Afganistan costarà evitar la reconstitució de Al Qaida i ISIS al país.
Fronts socials oberts
L’increment de la criminalitat a moltes ciutats dels EEUU és difícilment atribuïble als Republicans. Durant 2020 els Demòcrates portaren a terme retallades substancials en el pressupost de la policia. Permeteren que manifestacions violentes destruïssin estacions de policia i comerços. Un intent de reformar l’actuació de la policia pactada entre Demòcrates i Republicans ha fracassat davant l’exigència dels Demòcrates de reduir el pressupost per a cossos de policia que no assoleixin certs objectius. El negociador republicà, el senador afroamericà Tim Scott de Carolina del Sud, encapçalà un projecte sota Donald Trump que reduí sentències criminals i crea zones d’oportunitat econòmica a barris afroamericans pobres. Scott acceptava que la policia hagués de portar càmeres (que enregistrin la seva actuació) i prohibir certes pràctiques.
Quant a la crisi a la frontera amb Mèxic, les imatges de milers d’haitians acampats a prop de la frontera perjudiquen la Casa Blanca. Milers de centreamericans i haitians s’han desplaçat fins a la frontera perquè creuen que Biden els deixarà entrar. No els falta raó. El líder dels Demòcrates al Senat, Chuck Schumer, ha afirmat que EEUU necessita mà d’obra barata, insinuant que tots els immigrants haurien de poder entrar. Els haitians exigeixen que se’ls doni més menjar. En un vídeo de fa pocs anys Biden assenyalava que volia una ona imparable d’immigració cap als EEUU que deixés a la població blanca en minoria. Trump restringí la immigració, feu allargar el mur a la frontera i atacà els immigrants. Però el Tribunal Suprem reinstaurà la política segons la qual els que sol·liciten asil als EEUU han de romandre a Mèxic.
Biden, menys popular
Més enllà de totes aquestes consideracions, hi ha la realitat de les enquestes. L’índex d’aprovació de Biden ha davallat considerablement en totes les enquestes. La de Pew Research mostra que un 44% de l’electorat aprova la seva gestió, mentre que un 53% la censura. L’estudi de Pew, confirmat per enquestes internes dels Demòcrates, mostra que des de juliol el suport per a Biden entre els joves (18 a 29 anys) ha caigut 14 punts. Entre els hispans ha disminuït 16 punts. I entre els afroamericans ha retrocedit 18 punts. L’enquesta de Gallup, realitzada durant la primera meitat de setembre, el situa en un índex d’aprovació del 43%, sis punts menys que l’agost i tretze punts menys que el juny. Entre els votants independents, només té una valoració positiva del 37%, mentre que 55% desaproven de la seva gestió.
Molts Republicans s’han sumat als Demòcrates a la Cambra de Representants (votació de 254 a 175) i al Senat (votació de 65 a 35) per a impedir un tancament del govern federal i prorrogar el finançament de la seva activitat fins al desembre. Dinou senadors republicans van donar suport al projecte de llei d’infraestructura d’un bilió de dòlars. En canvi, els Demòcrates més radicals a la Cambra de Representants no volen aprovar aquest projecte de llei si no es vota també sobre el paquet de 3,5 bilions.
Durant la seva campanya electoral, Joe Biden promet governar per a tots els estatunidencs i reconciliar el país després de les divisions creades per Donald Trump. Ja ha fet prou concessions als Demòcrates radicals que ara han segrestat la seva agenda. Necessita a més una victòria legislativa. Si coopera amb els Republicans moderats, debilitarà la posició de Trump i la influència dels seus seguidors. És hora que Joe Biden actuï com un estadista.
Catalunya Plural, 2024 
