El passat 19 de setembre va representar una fita per als moviments ecologistes, veïnals i socials del país en unir-se tots en un clam contra les ampliacions d’aeroports i en aconseguir, pocs dies després, la suspensió de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona al no ser aprovada pel Consell de Ministres del 28 de setembre per ser inclosa en el Document de Regulació Aeroportuària (DORA II).
Malgrat el soroll mediàtic, la manipulació del debat que hem viscut per part de les administracions, les tàctiques partidistes i la pressió exercida per AENA i les elits empresarials, el cert és que la mobilització ciutadana ha aconseguit girar el discurs i fer que els governs i partits polítics entrin en profunds debats interns sobre el model de país; però sobretot, ha suposat un gran triomf popular que va molt més enllà del no a l’ampliació.
Estem en un punt d’inflexió perquè s’ha aconseguit coordinar les lluites tant d’àmbit estatal, amb totes les ciutats que s’oposen a ampliacions de ports i aeroports (Madrid, Palma, València, A Coruña…), com de país, mostrant la transversalitat d’aquest moviment en el conjunt de la societat. I això inclou des dels moviments que lluiten pel clima i contra la turistificació fins als que defensen el territori enfront de projectes especulatius d’infraestructures o immobiliaris (projectes urbanístics al Delta, a la Costa Brava, macroprojectes d’energies renovables, JJOO Pirineus…).
Zeroport va néixer com a plataforma ara fa dos anys en un moment de creixement de l’activitat del port i de l’aeroport de Barcelona, d’expansió del turisme, d’augment dels creuers i de gentrificació salvatge de la ciutat. Les crisis climàtica, ambiental, energètica i social ja les teníem a sobre, però el mantra del creixement i de la creació de llocs de treball, encara que precaris, feia ben difícil parlar de decreixement de ports i aeroports. Dos anys després, no només es parla obertament de decreixement, sinó que partits i personalitats de molts partits van participar en la manifestació contra l’ampliació d’aquestes infraestructures.
Les reclamacions de Zeroport, però, continuen vigents, ja que AENA pretén seguir incrementant el trànsit aeri fins a arribar als 56 milions de passatgers el 2026 a l’aeroport de Barcelona – El Prat, i, recentment, ha anunciat que vol “ressuscitar” el seu pla immobiliari de ciutat aeroportuària en terrenys expropiats del Delta del Llobregat. Tot això sense pronunciar cap paraula ni preveure inversions per complir les compensacions ambientals pendents des del 2002 a causa de l’anterior ampliació de l’aeroport, ni que estigui clar com es renaturalitzaran els terrenys encimentats fruit de la construcció dels aparcaments il·legals de Can Sabadell, situats dins de Xarxa Natura 2000.
Així mateix, es mantenen els plans de creixement d’AENA als aeroports de Girona-Costa Brava i Reus, que suposen també la construcció d’estacions d’AVE per connectar-les amb Barcelona. AENA nega el canvi climàtic amb l’aval del Consell de Ministres, que ha aprovat un volum d’inversió total per al període 2022-2026 de 2.250 milions d’euros per incrementar el trànsit aeri fins a arribar als 282,5 milions de passatgers el 2026 en el conjunt dels seus aeroports. I navega en direcció contrària a la d’altres països, que no només han aturat les ampliacions dels seus aeroports, sinó que també estan eliminant vols que tenen alternativa ferroviària. Tot plegat només fa que intensificar un model que nega els impactes socials i ambientals del sector de l’aviació i omet la profunda depressió mundial a la qual s’aboca aquesta indústria per les crisis ambiental i energètica.
També cal parlar de la situació financera d’AENA. Aquesta empresa gestiona 46 aeroports i 2 heliports a l’Estat espanyol, i participa directament i indirecta en la gestió d’uns altres 23 aeroports de fora de l’Estat. Es tracta d’una companyia que cotitza a l’IBEX35, que té un 49% d’accionariat privat i que travessa moments difícils. En poc temps ha experimentat un degoteig de males notícies: l’aturada de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, la congelació de les tarifes aeroportuàries i l’obligació de rebaixar els lloguers de les tendes de les seves instal·lacions. Amb un deute net de més de 7.300 milions d’euros, AENA tracta de mantenir el seu valor borsari i també dels seus actius immobiliaris amb projectes especulatius d’ampliació d’infraestructures i de ciutats aeroportuàries, una aposta complicada en la conjuntura de crisi econòmica, ambiental i energètica actual. Creiem que cal advertir del risc de socialització de les pèrdues d’aquesta companyia a càrrec dels pressupostos públics, tal com estableix la Llei 18/2014 que regula el DORA.
La manipulació amb la qual s’ha instigat la societat catalana des dels partits polítics, Foment del Treball, AENA i els mitjans de comunicació, fins i tot públics, ens ha de fer reaccionar amb contundència. Hem pogut comprovar que estem governats sota marcs de negacionisme climàtic, on encara caben projectes especulatius basats en grans consums energètics i de combustibles fòssils, i en la destrucció del territori.
Per això des de les organitzacions que ens vam manifestar el 19 de setembre demanem que el govern espanyol rectifiqui i aturi totes les ampliacions aprovades en el DORA II i que abordi de forma immediata el redimensionament d’AENA, amb el tancament d’aeroports ja deficitaris abans de la pandèmia i l’eliminació dels vols que tinguin alternativa ferroviària. De la mateixa manera, demanem als governs central i català un gir de 180° en les actuals polítiques de turistificació i especulació immobiliària per tal de protegir el dret a l’habitatge, a la salut, a la mobilitat justa i sostenible, i a un treball digne; i que treballin alhora per enfortir el teixit productiu i econòmic intern amb l’objectiu de satisfer les necessitats bàsiques del conjunt de la població i respectar els límits biofísics del planeta.
Catalunya Plural, 2024 
