L’Espanya “altra” torna a ressorgir. Ho fa per la força, a contracorrent, com ho ha fet sempre. Evidentment, que una realitat no es mostri no vol dir que no existeix. L’Espanya “altra”, la republicana, mai va marxar. Simplement havia estat silenciada durant els quaranta anys de dictadura, i sedada durant dècades amb el cant de sirena de la transició. Però l’imaginari republicà no cessa d’inscriure’s. La història espanyola és tossuda, i es nega a tancar un capítol que es va obrir fa gairebé cent cinquanta anys.
Podem datar l’inici del republicanisme amb la proclamació de la I República Espanyola l’onze de febrer de 1873, o una mica més aviat si tenim en compte que per l’any 1868, en ocasió de la revolució “La Gloriosa”, es va crear a Espanya un partit que portava en el seu nom la paraula “republicà”: Partit Republicà Democràtic Federal, per ser exactes. El va liderar fins a la seva mort Francesc Pi i Margall, segon president d’Espanya durant la I República, qui va reemplaçar a la presidència del govern a Estanislau Figueres, un altre català.Margall, que havia llegit a Proudhon, es va inspirar en el llibre “El principi federatiu” del fundador de l’anarquisme per donar-li forma a les seves idees polítiques.
El futur president d’Espanya s’adonaria amb el temps que la pluralitat de pobles, llengües, i costums d’Espanya, el feien un territori propici per a la constitució d’un Estat Federal. I així, recollint l’herència dels primers liberals que ja es van inspirar en la diversitat de codis legals que s’havien anat constituint a Galícia, Astúries, Aragó, Catalunya, Andalusia i un llarg etcètera, va néixer l’Espanya republicana federal.Va durar poc, ja que el General Martínez Campos, requerit pels seguidors d’Alfons XII, va cavalcar de Madrid a Sagunt per alçar-se contra el govern en un alçament que va enterrar la República durant més de mig segle. De les seves cendres sorgiria la Segona República, i Catalunya es va mantenir fidel a ella, lluitant fins a l’últim sospir fins que les tropes colpistes van entrar a Barcelona.Cap altre català ha presidit el govern d’Espanya després de Pi i Margall, però Catalunya segueix liderant el republicanisme a Espanya, encara que sigui des del rebuig al sistema monàrquic.
Les dades de la segona Enquesta sobre la Monarquia elaborada per l’Institut d’Investigacions 40dB no permet desagregar les dades per comunitat autònoma amb total exactitud, però tot apunta que els resultats segueixen el mateix patró que els de l’any passat. Catalunya creu en l’Espanya republicana, o, més ben dit, la prefereix molt abans de continuar amb la dinastia borbònica. Ahir la va abanderar.Avui els temps han canviat, però parlar de Monarquia o República segueix sent un tema tabú; tant que el CIS no ho pregunta, de manera que per segon any consecutiu hem hagut de ser de 15 mitjans independents, autoorganitzant-nos, els que hem publicat l’enquesta més gran sobre la monarquia a Espanya. Però la gent vol saber, i, encara més, desitja decidir. A Catalunya, i a Espanya.
L’Enquesta sobre la Monarquia és una iniciativa impulsada per la Plataforma de Mitjans Independents (PMI) que agrupa 15 capçaleres, dins la qual s’hi troba Catalunya Plural. Per a poder realitzar la major enquesta realitzada mai a Espanya sobre la monarquia, la PMI va organitzar una recaptació de fons que es va completar només amb un dia. L’enquesta finançada per 1.965 donats es va encarregar a 40dB., l’institut sociològic d’opinió dirigit per Belén Barreiro, expresidenta del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas). El projecte va sorgir després de la sol·licitud d’aquests mitjans al CIS d’una enquesta sobre la monarquia, un assumpte sobre el qual l’organisme porta més de set anys sense preguntar.
Catalunya Plural, 2024 
